Com afecten la tecnologia digital i les xarxes socials el cervell de nens i adolescents?

La digitalització és una cosa imparable, com també l’ús de les xarxes socials. Segons una enquesta feta per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a mitjan 2023, els adolescents i els joves passen de mitjana entre tres hores i quatre el dia pendents de les xarxes socials. El dubte és: quin efecte produeix en el seu cervell i, per extensió, en la seva vida mental i social?

Actualment, es disposa d’una gran quantitat de dades, procedents d’uns quants estudis científics, que permeten de veure l’abast que té fer servir tecnologia digital i xarxes socials en excés. Però no és pas senzill d’extreure’n conclusions.

Es diu que l’abús de la tecnologia digital en general, i de les xarxes socials en particular, durant la pre-adolescència i l’adolescència és darrere de l’epidèmia de salut mental que afecta els més joves. No obstant això, les dades que s’han obtingut fins ara són, a voltes, contradictòries.

Les xarxes socials canvien el cervell… a pitjor?

Un dels estudis científics més complets que s’han fet és una metaanàlisi publicada a final de l’any passat a la revista Early Education and Development. Els autors conclouen que l’ús de tecnologia digital durant la infància i l’adolescència origina canvis en la connectivitat d’unes quantes àrees del cervell.

Tanmateix, que hi hagi canvis no indica, d’entrada, si són perjudicials o beneficiosos. El cervell és un òrgan plàstic i mal·leable, que va fent i refent les connexions neuronals, les sinapsis, d’acord no sols amb programes genètics interns sinó també, molt especialment, en interacció amb l’exterior, a partir de les experiències que hom té i els aprenentatges que va adquirint. I també d’acord amb els estats emocionals amb què viu aquestes experiències o adquireix aquests aprenentatges.

És un sistema fantàstic que s’assegura que, per aprenentatge, aconseguim d’adaptar-nos a gairebé qualsevol situació. Però aquestes mateixes sinapsis també contribueixen a regular el comportament de la persona. I això inclou com es percep a si mateixa, com percep l’entorn i com es relaciona amb el seu entorn social.

Quan les xarxes socials són l’eix de les experiències diàries

El fet que l’ús de tecnologia digital durant la infància i l’adolescència modifiqui les connexions neuronals no és, d’entrada, una mala notícia. El cervell s’adapta a l’entorn que troba, també al digital i al de les xarxes socials, i aprèn a gestionar-lo. I això és positiu.

Però què passa quan l’ús de tecnologia digital en general i de les xarxes socials en particular es converteix, durant la infància i l’adolescència, en l’eix central de les experiències diàries, dels contactes socials i dels aprenentatges? S’ha demostrat que en aquest cas s’altera la connectivitat en unes quantes àrees del cervell, entre les quals destaquen l’escorça pre-frontal, l’amígdala i l’estriat.

L’escorça pre-frontal s’ocupa de gestionar els comportaments més complexos, les anomenades funcions executives, que inclouen la capacitat de reflexionar i de raonar, de planificar, de prendre decisions basades en raonaments previs i de racionalitzar i gestionar els estats emocionals per evitar tant com sigui possible les respostes merament impulsives.

L’amígdala cerebral s’encarrega de generar els estats emocionals, especialment, però no únicament els vinculats a sensacions d’estrès i amenaça.

Finalment, el cos estriat gestiona les sensacions de recompensa per les activitats que fem o els pensaments que tenim, i també permet que anticipem les recompenses futures prenent de base les experiències passades.

Més impulsius, però també més escèptics

Tot això propicia que l’abús de tecnologia digital durant la infància i l’adolescència es relacioni directament amb retards en el desenvolupament psico-motriu i amb un augment de la impulsivitat, i això inclou una disminució respecte de la frustració i la resiliència. Abusar de la tecnologia digital fa que els nens i els adolescents es perdin moltes experiències vitals presencials que són fonamentals per a un bon desenvolupament físic i mental, entre les quals, el joc amb més nens i adolescents, i la socialització vivencial, també amb la família.

Sobre això, s’ha vist que l’abús de xarxes socials (i no fer-ne un ús racional) ens canvia la manera de pensar i expressar-nos. A més, ens fa comportar de manera més impulsiva i augmenta la confiança cap a desconeguts. Paradoxalment, també ens torna més escèptics cap a les notícies que rebem.

A més, s’ha vist que els adolescents que miren molt sovint les xarxes socials per estar pendents d’allò que s’hi diu mostren una trajectòria de neurodesenvolupament diferent en algunes regions del cervell, que comprenen les xarxes emocionals, motivacionals i de control cognitiu en resposta de l’anticipació de recompenses socials. Això mostra que la verificació habitual de les xarxes socials en l’adolescència pot anar associada amb canvis en la sensibilitat neural a l’anticipació de recompenses, la qual cosa podria tenir implicacions psicològiques.

Manquen certeses absolutes

Diem “podria”. I aquest és el quid de la qüestió: la manca de certeses absolutes ens obliga a usar sempre el condicional.

Certament, l’abús de les xarxes socials reconnecta de manera extensa el cervell, i aquests canvis són la causa de l’epidèmia de salut mental que afecta especialment, però no únicament, adolescents i joves? No hi ha dubte que hi contribueix, però hi ha molts més aspectes, com ara l’augment constant d’estrès social i també de sensació de solitud, que alhora es combina sovint amb sobreprotecció.

En tot cas, tant els responsables polítics com els educatius, i tota la societat en general, hauríem d’estar molt pendents de la salut mental de tots i fer polítiques i generar espais de convivència en què els contactes presencials i la sensació d’acompanyament no sobreprotector fossin els protagonistes de la vida de nens, adolescents i joves.

David Bueno i Torrens és professor i investigador de la secció de genètica biomèdica, evolutiva i del desenvolupament, i director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.