William Agel de Mello, el diplomàtic brasiler més ‘catalão’

Amb cinquanta-quatre llibres publicats –entre novel·les, assaigs i traduccions– i no pas menys de vint-i-dos diccionaris bilingües, és més que demostrat que el diplomàtic brasiler William Agel de Mello (1937) és una rara avis dins l’Itamaraty, el Ministeri d’Afers Estrangers del Brasil. Hi va ingressar el 1964, amb la llicenciatura de dret i els estudis de diplomàcia sota el braç, i durant quatre dècades va passar per ambaixades i consolats del Brasil en una cinquantena de països d’Amèrica, l’Àsia, l’Àfrica i Europa.

Tot aquest recorregut vital i professional, especialment al continent africà, el va saber plasmar en llibres tan variats i específics com O Socialismo Africano: O modelo da Tanzânia, O Processo de Independência da Namíbia i O Processo de Dissolução do Apartheid e as Conseqüentes Transformações na África Austral, cosa que el converteix en un dels africanòlegs de referència del Brasil. Com a lexicògraf vocacional, els tombs pel món de William Agel de Mello també li van permetre d’esdevenir l’autor més prolífic de diccionaris bilingües en portuguès. El primer que va redactar, mentre cursava la carrera de dret, va ser el de llatí, i durant la llarga carrera diplomàtica en va elaborar una vintena més, centrats sobretot en les llengües romàniques o neollatines. Alguns dels seus diccionaris bilingües constitueixen exemples singulars en la lexicografia mundial, com el de sard, el de retoromànic, el d’occità aranès, el d’aragonès, el d’asturià i fins i tot el de mirandès, una variant meridional d’aquesta última llengua parlada al nord-est de Portugal.

El diplomàtic poliglot, és clar, també va ser al darrere del primer diccionari català-portuguès-català que es va publicar el 1975, amb 30.000 entrades. El català, val a dir, l’havia après gràcies a una de les seves primeres destinacions dins l’Itamaraty, al consolat brasiler de Barcelona, l’any 1967, sota les ordres del cònsol general João Cabral de Melo Neto, un lletraferit com ell. Però la seva relació amb el català, també podríem fer-la retrocedir al bressol, atès que William Agel de Mello va néixer el 18 de juliol de 1937 en una petita ciutat de l’estat de Goiás, al centre del Brasil, anomenada ni més ni menys que Catalão, un topònim encara ara enigmàtic que se sol relacionar amb un català que es va establir en aquelles terres el primer terç del segle XVIII. De fet, Catalão va ser un dels molts malnoms que va rebre d’una de les principals plomes de les lletres brasileres contemporànies, el també diplomàtic João Guimarães Rosa, quan van coincidir entre el 1964 i el 1967 al Servei de Demarcació de Fronteres.

Aquesta tasca lexicogràfica ingent, William Agel de Mello l’ha reunida en dues grans publicacions: el Dicionário Geral das Línguas Românicas i el Dicionário das Línguas Românicas da Península Ibérica, després de dues dècades de feina. I, entremig, encara va tenir temps de bastir una tesi sobre el panllatí, un nou llenguatge universal de síntesi a partir dels deu idiomes neollatins amb l’objectiu explícit de “desbabelitzar el món”. Seguint un mètode “matemàtic i computeritzat” per a trobar les arrels comunes de milers de paraules de les llengües romàniques, va construir un nou idioma que no ha acabat de sortir mai dels cercles acadèmics brasilers i europeus. Sigui com sigui, per tot aquest esforç l’escriptor brasiler Ático Vilas-Boas de Mota (1926-2016) no va dubtar a qualificar-lo de “l’alquimista de les paraules”.

I una mica més: William Agel de Mello, que també és autor de novel·les i reculls de contes com Epopéia dos sertões, Georgicas – Estórias da Terra, O último dia do homem i Metamorfose, és membre de la União Brasileira de Escritores de Goiás i de l’Academia Catalana de Letras, una entitat dedicada a la cultura i la història de la ciutat de Catalão, a l’estat de Goiás.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat