Una illa de Sert enmig de Nova York

Eastview i Westview
510 – 580 Main Street, Roosevelt Island, Nova York
Mapa a Google

Si obriu un mapa de Nova York i us fixeu en la gran illa de Manhattan, cap a l’altura de la seu de les Nacions Unides us adonareu que, enmig de l’East River, que la separa dels barris de Queens i Brooklyn, hi ha una llenca de terra estreta i allargassada. Es tracta de Roosevelt Island, una illa de tres quilòmetres de llargada que ha anat canviant de nom amb el pas dels dominadors de la zona. La nació lenape l’anomenava Minnehanonck (“illa llarga”), però amb l’arribada dels neerlandesos es va rebatejar el 1637 amb el nom de Varken Eylandt (“illa dels porcs”). Poc després, va passar a ser coneguda com a Manning’s Island, perquè era habitada pel capità anglès John Manning i la seva família. I el 1686 va tornar a canviar de nom quan una fillastra seva es va casar amb Robert Blackwell. La denominació de Blackwell’s Island es va mantenir fins el 1921, any en què la ciutat la va rebatejar com a Welfare Island. I, finalment, el 1973 va adoptar el nom del trenta-dosè president dels EUA, Franklin Delano Roosevelt, que també hi té un parc dedicat a l’extrem sud.

En paral·lel als canvis de nom, amb el temps l’illa també ha anat canviant d’usos i funcions: de ser una granja familiar a esdevenir una presó, passant per un orfenat, un sanatori, un hospici i un hospital. I no va ser fins a l’arrencada de la dècada del 1970 i l’enèsima denominació, que les autoritats no van decidir de reurbanitzar de cap a peus aquest espai per a convertir-lo en una zona residencial integrada i connectada a la resta de la megalòpoli. Deixava de ser, finalment, un territori al marge de la ciutat i per a marginats de la societat.

Per dur a terme aquell gran experiment de renovació urbana, la Corporació de Desenvolupament Urbanístic de l’estat de Nova York es va posar en contacte amb alguns dels arquitectes més eminents de l’època, amb l’encàrrec exprés d’aixecar-hi un nou barri al mig del riu amb tots els serveis i parcs necessaris. L’estudi Kallmann & McKinnel, per exemple, va dissenyar el Motorgate, un gran aparcament on encara ara cal deixar el cotxe per passar a circular a peu o amb autobusos elèctrics per l’illa. A John Johansen i Ashok M. Bhavnani, per la seva banda, se’ls van encomanar els conjunts residencials de Rivercross Apartments i Island House. I al llarg del carrer principal o Main Street, els grans blocs d’apartaments encarats d’Eastwood i de Westview es van encarregar a Sert, Jackson & Associates, l’estudi encapçalat per Josep Lluís Sert i López (1902-1983).

L’eminent arquitecte i urbanista barceloní, de qui aquesta mateixa setmana es commemoren els quaranta anys de la mort, s’havia destacat en el corrent de l’arquitectura racionalista i moderna dins i fora del nostre país. Així, en l’àmbit local, va ser un dels artífexs del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), que va exercir una important tasca social amb la construcció d’escoles, hospitals i habitatges obrers. I en l’àmbit mundial, va treballar intensament en el think tank que va representar el Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM), amb Le Corbusier com a figura més destacada.

La derrota republicana a la guerra del 1936-1939 va obligar Sert a anar-se’n a l’exili i començar un periple que el va dur fins als EUA, on va establir la residència i va desenvolupar dues de les seves facetes més prolífiques: la d’urbanista –amb obra important en molts països, de l’Amèrica del Sud al Llevant– i la de docent –fou degà de l’Escola de Graduats de Disseny de la Universitat Harvard del 1953 fins a la jubilació, el 1968, i més tard hi fou nomenat professor emèrit i doctor honoris causa.

Malgrat que els seus edificis interconnectats d’apartaments d’Eastwood i Westview, un dels últims encàrrecs que va acceptar, representen d’ençà de fa cinquanta anys un emblema de l’illa de Roosevelt i són alhora tot un referent d’habitatge comunitari a Nova York, sovint queden eclipsats o relegats en l’ampli catàleg d’obres de Sert, que només als EUA inclou fites com ara el Harvard Science Center i els apartaments de Peabody Terrace, tots dos a l’estat de Massachusetts.

I una mica més: La relegació dels dos blocs de Roosevelt Island també es pot constatar, curiosament, en la llista de les principals traces catalanes que podem descobrir a la ciutat dels gratacels: no són ni de bon tros els més vists ni visitats si es comparen amb els claustres romànics de The Cloisters, els records de Pau Casals a la seu de l’ONU, les pintures del seu oncle Josep Maria Sert al Rockefeller Center o fins i tot el desaparegut tapís gegant de Miró que hi havia al vestíbul de les Torres Bessones, però per la seva situació i dimensió sí que són, amb tota seguretat, els més visibles.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat