Una fageda aranesa als jardins palatins de Schwetzingen

Palau i jardins de Schwetzingen
Schloß Mittelbau, Schwetzingen, Alemanya
Mapa a Google

Al calendari de dies internacionals, el 24 d’octubre és una jornada força atapeïda. Perquè, a més del Dia de les Nacions Unides i del Dia Internacional de la Informació sobre el Desenvolupament, fa poc també s’hi ha afegit el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, la principal emergència a escala mundial que encara el planeta. La jornada, no instituïda oficialment per l’ONU, vol ser un toc d’alerta a la comunitat internacional sobre els efectes devastadors de l’escalfament mundial del planeta per causes humanes, un procés ja en marxa i ben palpable que només podem combatre tallant al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i, alhora, adaptant-nos-hi.

En alguns llocs, el procés d’adaptació fa un cert temps que es va engegar perquè els efectes del canvi ja són ben presents, com és el cas dels jardins públics de Schwetzingen. Emplaçats al voltant de l’antiga residència d’estiu dels prínceps electors del Palatinat, són un oasi botànic i floral al sud-oest d’Alemanya que, al llarg de l’any, ofereixen un espectacle visual i olfactiu als nombrosos visitants que hi fan cap. Considerats una obra d’art de la jardineria del segle XVIII, amb “elements representatius amb geometries exactes del disseny dels jardins francesos combinats amb la planificació lliure de la tradició anglesa”, l’espai acull el palau palatí, alguns edificis singulars com els temples de Minerva i el de Botànica Forestal i fins i tot una original mesquita dissenyada per Nicolas de Pigage, a més d’un conjunt de cent escultures repartides per tot el jardí.

Ara, la joia del conjunt són les espècies d’arbres i de flors plantades, entre les quals cal destacar molts faigs imponents lligats indissolublement a la imatge de l’espai. Però les fagedes de Schwetzingen, amb un règim de pluja com més va més baix i una temperatura ambient com més va més alta, ja noten l’amenaça del canvi climàtic. I per mirar de preservar-les permanentment, els responsables del Departament de Jardins Històrics dels Palaus i Jardins de l’estat de Baden-Württemberg es van empescar un pla: portar al viver de Schwetzingen plançons i plàntules de faigs de zones més càlides d’Europa. Fins ara ja n’han arribat d’unes altres zones més seques d’Alemanya, com ara Graben, Westerwald i les muntanyes de Francònia, i també alguns de fora del país, com ara de fagedes de l’est de Polònia, a la frontera amb Ucraïna. I l’any passat, conscient que Catalunya representa el límit sud de la distribució del faig a Europa, la diputada verda Barbara Saebel, membre del parlament de Baden-Württemberg i portaveu de la protecció dels monuments i del patrimoni cultural, va contactar amb la cap de la representació de la Generalitat a Alemanya, Marie Kapretz, amb la intenció d’aconseguir-ne exemplars del Pirineu.

Dit i fet. El 18 de novembre de 2021, en un acte oficial, es plantaven un centenar de faigs provinents de la Vall d’Aran al viver de Schwetzingen. El conservador dels jardins, Hartmut Troll, explicava així l’objectiu central de la iniciativa: “Al nostre viver provem tècniques i arbres i arbustos de fora per a adaptar-nos a les conseqüències del canvi climàtic. La nostra intenció és aconseguir arbres i arbustos ben adaptats per a poder-los replantar, si cal, als nostres jardins perquè puguin conservar en el futur el seu aspecte històric.” I Barbara Saebel afegia: “L’objectiu no sols és salvar un monument patrimonial com és el jardí, sinó també treballar en la recerca de solucions per a tot el país i estar en contacte amb els nostres amics d’Europa.” Amb aquell acte simbòlic, deia, es volia enviar un missatge clar: “Cal una cooperació a escala europea per contrarestar les conseqüències del canvi climàtic.”

I una mica més: A un centenar de quilòmetres al nord dels jardins de Schwetzingen, als campus de la Universitat de Frankfurt, també hi ha dos castanyers d’origen català amb una història ben interessant al darrere.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat