Una exposició amb segell catalano-finès per a reobrir el Museu d’Alvar Aalto

Aalto2 Museum Centre
Parc Ruusupuisto, Jyväskylä, Finlàndia
Mapa a Google

L’arquitecte Alvar Aalto (Kuortane, 3 de febrer de 1898 – Hèlsinki, 11 de maig de 1976) és tota una institució a Finlàndia. Considerat un dels mestres de l’arquitectura moderna escandinava i mundial, a més de bon dissenyador de mobles i objectes de decoració, escultor i pintor, en tota la seva obra es detecta una vinculació forta amb la seva terra de naixença. Potser és per això que a Finlàndia podem trobar una gran part dels seus edificis moderns, aixecats per a tota mena d’usos: d’hospitals i sanatoris (com els de Paimio i Alajärvi) fins a biblioteques (Viipuri), passant per auditoris (Hèlsinki), residències (Noormarkku), redaccions de mitjans de comunicació (Turku), esglésies (Imatra), centres de cultura (Hèlsinki), cases comunals (Säynätsalo), facultats i universitats (Espoo i Jyväskylä)…

Tota aquesta obra repartida per municipis de mig país i una quarantena de ciutats més de tot el món no es podria entendre sense la col·laboració íntima amb les dues dones que va tenir, Aino Marsio (1894-1949) i Elissa Mäkiniemi (1922-1994), dues arquitectes apassionades, com ell, per l’arquitectura a escala humana. La seva trajectòria com a parelles professionals i també vitals es pot resseguir en els quatre grans espais museístics que el seu país els ha dedicat: la Casa Aalto i l’Estudi Aalto, a Hèlsinki, a més de la casa experimental Muuratsalo i el Museu Aalto a Jyväskylä, tres-cents quilòmetres al nord de la capital.

Precisament el museu de Jyväskylä, que es va inaugurar ara fa mig segle, ha estat aquests darrers anys en obres per unificar-lo amb l’edifici contigu, el Museu de la Finlàndia Central, obra d’Aalto mateix. El 27 de maig passat, en ocasió del cent vint-i-cinquè aniversari del naixement de l’arquitecte i amb una inversió de setze milions d’euros, finalment va reobrir les portes amb el nom d’Aalto2 Museum Centre i un objectiu doble: mostrar, sota un mateix aixopluc, els elements clau de la seva arquitectura i disseny i la tradició cultural d’aquesta regió del país. Per això, el nou centre disposa de dues exposicions permanents (“Aalto. Obra i vida” i “Explorant el centre de Finlàndia”), a més d’un espai per a mostres temporals. I la primera que s’hi va organitzar, de fet, presentava dues grans singularitats: ha estat comissariada per una altra parella d’arquitectes, Anna i Eugeni Bach, ella d’origen finès i ell nascut a Barcelona, que asseguren que es van conèixer justament en un edifici d’Alvar Aalto quan estudiaven la carrera a Finlàndia.

La seva exposició “Human traces – World heritage”, que es va inaugurar el mateix 27 de maig passat i que es tanca aquests dies, fa llum sobre el patrimoni cultural tangible i intangible del passat per reflexionar, a través seu, sobre el present i el futur. Ells mateixos la van definir en aquests termes: “Al llarg de la història, la gent ha deixat la seva empremta en el paisatge, l’entorn construït, els artefactes i la cultura. Amb el temps i l’acció humana, aquesta evidència dels assoliments passats es va difuminant i finalment desapareix del tot. Valorant aquests rastres com a patrimoni comú de la humanitat, podem entendre el passat i preservar coneixements importants per a les generacions futures.”

L’estudi Bach, amb seu a Barcelona, a més de comissariar exposicions com aquesta, d’ençà del 2000 s’ha encarregat d’obres completes i reformes, d’intervencions urbanístiques, d’instal·lacions i d’algunes publicacions. La majoria de projectes que porten a terme són a Catalunya, però a Finlàndia també s’han presentat a concursos, com ara el d’un complex escolar a Vantaa, un teatre d’estiu a Oulu i a la renovació del Museu Serlachius de Mänttä. I un es va materialitzar el 2011: l’original i completa caseta de jocs per als seus fills construïda al jardí de la granja dels avis a Nummi.

I una mica més: L’any passat, durant molts mesos, l’exposició comissariada per Anna i Eugeni Bach al Museu Aalto de Jyväskylä que es clou aquest cap de setmana no va ser l’única amb segell català a Finlàndia. Fins el 10 de setembre, el museu d’art contemporani Kiasma d’Hèlsinki va acollir “Una fulla al lloc de l’ull”, una macroinstal·lació amb collages, dibuix, hologrames, imatges en moviment, fotografia, escultura, so i poesia de Daniel Steegmann Mangrané, un artista barceloní establert d’ençà de fa un parell de dècades al Brasil. Ara mateix, la mostra es pot veure al MACBA de Barcelona.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat