Un bocí del país s’exposa al centre de Mònegue

Place du Palais, Mònegue
Mapa a Google

Sorprenent i excepcional serien dos adjectius prou adequats per a qualificar què representaria veure ballar sardanes en un lloc tan turístic i emblemàtic com la plaça del Palau Principesc de Mònegue. Doncs bé, almenys durant dos dies, el 10 i l’11 de juny vinents, la sorpresa deixarà de ser una excepció gràcies a la quarta Trobada de Llocs Històrics dels Grimaldi. En aquesta cita anual on s’apleguen d’ençà del 2018 alguns dels municipis agermanats per tenir una vinculació històrica amb la dinastia monegasca, hi és present enguany per primera vegada la vila de Prats de Molló, al Vallespir, que serà representada al centre neuràlgic del principat amb la colla sardanista Costabona, la xaranga els Tirons de Sant Llorenç de Cerdans, unes quantes parades d’espardenyes i de productes artesans de la comarca, a més de degustacions de cerveses artesanes locals. Però, per quina raó Prats de Molló forma part de l’Associació de Llocs Històrics dels Grimaldi?

Nascuda el 2015, aquesta federació té la intenció d’aplegar el centenar de municipis que poden reivindicar una connexió històrica amb aquest territori sobirà nascut a mitjan segle XIV de la mà de la família Grimaldi, originària de Gènova. A banda les branques familiars que hi ha de la Ligúria a Bolonya, passant per Calàbria i fins i tot l’illa de Sicília, els feus i títols dels Grimaldi s’han anat ampliant al llarg dels segles gràcies a aliances polítiques i també matrimonials. Al segle XVI, amb les guerres intestines a la península itàlica, Mònegue va esdevenir un lloc estratègic i Carles V va agrair la fidelitat mostrada pels Grimaldi amb la concessió d’alguns dominis al Regne de Nàpols; el 1641, el príncep Honorat II de Mònegue es va aliar amb França, va posar fi al protectorat hispànic i el rei Lluís XIII el va recompensar amb el ducat del Valentinès, el marquesat dels Baus i el comtat de Carlat, tots tres a Occitània; el 1715, amb el casament de la princesa Louise-Hippolyte amb Jacques IV de Matignon, els Grimaldi van sumar feus a la Bretanya i a Normandia; i el 1777, amb l’enllaç d’Honorat IV de Mònegue amb Louise d’Aumont-Mazarin, la família va ampliar la influència amb possessions a Alsàcia, les Ardenes, el Poitou i l’Illa de França.

L’única relació que no encaixa amb tot aquest esquema d’aliances és, justament, la de Prats de Molló, atès que es deu simplement a l’atzar de la història. El protagonista és el príncep Marie-Charles-Auguste Grimaldi, nascut el primer de gener de 1722 del matrimoni entre Louise-Hippolyte Grimaldi i Jacques-François de Goyon-Matignon, el futur Jaume I de Mònegue. El quart fill dels vuit que van tenir va rebre el títol de comte de Carladès amb el bateig i posteriorment el de Matignon. I ja com a alferes d’infanteria de Mònegue, el 24 de maig de 1744 el rei francès Lluís XV li va concedir el grau de coronel del regiment de Forez. Amb aquests galons, Marie-Charles-Auguste Grimaldi va participar activament en unes quantes batalles de la guerra de Successió d’Àustria (1740-1748), que es va cloure amb el tractat d’Aquisgrà. Fou aleshores quan el jove brigadier i el seu regiment foren destinats al fort de la Guàrdia de Prats de Molló, una de les fortaleses dissenyades per l’enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban. Si en quatre anys de fets d’armes el príncep monegasc no havia rebut ni una sola ferida, al municipi nord-català va ser víctima d’una verola fulminant que li va causar la mort al cap de quatre dies, el 24 d’agost de 1749, a tan sols vint-i-set anys. Per la mateixa natura contagiosa de la malaltia, el cos del jove comte de Matignon va haver de ser incinerat immediatament i inhumat a l’església de Santa Justa i Rufina l’endemà mateix.

Diuen que el fet de no haver-lo pogut repatriar fins a Mònegue va causar un gran dolor al seu germà, Honorat III. En part per treure’s l’espina familiar, l’actual príncep de Mònegue, Albert II, va fer una visita el 6 d’abril de 2018 a Prats de Molló, durant la qual es va oficialitzar la incorporació del municipi a la xarxa de llocs històrics vinculats als Grimaldi.

I una mica més: En la línia dinàstica dels Grimaldi, establerta per Francesco Grimaldi, Malizia, quan va prendre per sorpresa la fortalesa de Mònegue el 8 de gener de 1297 disfressat de frare, hi ha un príncep amb un nom força sorprenent: Catalano Grimaldi (1415-1457), senyor de Mònegue del 1454 al 1457.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat