Últim adéu a Rosita Fornés, la vedet de Cuba

Cementiri de Colón, l’Havana
Mapa a Google

Des que el ministre de Cultura de Cuba, Alpidio Alonso Grau, va anunciar el 10 de juny passat la mort a Miami de l’artista Rosita Fornés, ‘glòria de la cultura cubana’, a noranta-set anys, les mostres de condol i d’homenatge a l’illa no s’han aturat. El mateix dia, la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba escrivia: ‘Aquest 10 de juny, ella, que “fa temps que va conquerir el cim de la intemporalitat”, ha fet el pas final a la immortalitat.’ Seguint la seva darrera voluntat, les restes de l’actriu, ballarina i cantant van volar ràpidament cap a l’Havana, on dimarts passat es va celebrar el funeral al cèntric Teatro Martí, retransmès en directe per la ràdio i la televisió estatals. En plena lluita contra la covid-19, ni les omnipresents màscares posades ni la distància física imposada no van impedir el càlid homenatge dels ciutadans que es van poder acostar al teatre per dir-li l’últim adéu. Molts altres, a les nou del vespre, van dedicar l’aplaudiment diari al personal mèdic també a la considerada millor vedet d’Amèrica de la dècada del 1950, que ja reposa al panteó familiar del cementiri de Colón al costat dels seus pares.

Uns pares, val a dir, vinculats directament al nostre país. Rosalía Lourdes Elisa Palet Bonavia, el seu nom real, va néixer de manera gairebé accidental a Nova York l’11 de febrer del 1923 del matrimoni format per Santiago Palet, originari de les Illes segons unes fonts i de Catalunya segons unes altres, i la madrilenya Guadalupe Bonavia Fornoza, que havien arribat a la ciutat dels gratacels un any abans provinents de Cuba. A la darreria del 1925, la nena i la mare van tornar a l’Havana i el pare es va quedar als EUA. Amb la distància, la parella es va separar i la Lupe es va casar amb l’empresari de cosmètics d’origen valencià Josep Fornés Dolz, de qui més tard la Rosalía acabaria agafant el cognom en la vida artística. Però els dots artístics, de fet, venien de la família materna, amb uns quants antecedents en l’art dramàtic i l’òpera.

El 1933 van emigrar a Madrid, primer, i a València, després, un període que va marcar l’interès de la nena per la cançó. Però amb l’esclat de la guerra del 1936-1939 la família va decidir pujar al transatlàntic Manuel Arnús, que havia salpat de Barcelona el 18 de setembre amb destinació a l’Havana. Enmig de la travessada, Rosalía Palet Bonavia, amb sols tretze anys, es va estrenar en públic cantant el tango ‘Silencio en la noche’, de Carlos Gardel i Alfredo Le Pera. Sense saber-ho, va ésser el primer pas d’una llarga i fulgurant carrera artística començada oficialment el 1938, quan va guanyar el primer premi del programa radiofònic La corte suprema del arte ja amb el nom artístic de Rosita Fornés. Ho explicava ella mateixa al seu primer documentari biogràfic, Rosita Fornés, mis tres vidas (1996), dirigit per Luis O. Deulofeu.

Durant vuitanta anys de trajectòria artística, Fornés va destacar en els gèneres més diversos, de la cançó i l’opereta a la sarsuela, passant per la revista musical i el cabaret, a més de la comèdia lleugera i el drama clàssic representats tant al teatre com a la ràdio, la televisió i el cinema. Els escenaris i aparells cubans van ser el seu espai d’aclamació principal, però també va obtenir molts aplaudiments a Mèxic, país on va arribar de la mà de Mario Moreno, Cantinflas, el 1943. Més enllà, també va actuar als EUA i a Veneçuela, a l’URSS i a l’Europa de l’Est. I el 1957, fins i tot, va fer una temporada al Teatre Còmic de Barcelona amb la revista ‘Linda misterio‘, dirigida pel mestre musical August Algueró.

En reconeixement de la seva singular carrera, la Reina de la Ràdio a la dècada del 1940 i Miss Televisió a la dècada del 1950 va rebre a Cuba l’Orde Félix Varela (1995) i els premis nacionals de teatre (2001), televisió (2003) i música (2005). Però en una entrevista a la CNN el 2013, amb noranta anys acabats de fer, reconeixia que el premi més gran de la seva vida havia estat passar com a mínim per tres generacions i continuar rebent el suport del públic: ‘Encara ara surto a l’escenari i em reben amb un amor enorme’, s’exclamava agraïda.

L’estimació rebuda en vida sembla que no s’atura amb la mort, perquè aquests dies hi ha hagut nombroses veus a Cuba que han demanat de rebatejar, amb el seu nom, el Teatre Karl Marx de l’Havana. Si es materialitzés la proposta, segurament que alguns observadors geopolítics analitzarien amb lupa la substitució des del govern cubà del mític revolucionari alemany per la cabaretera nada a Nova York i finada a Miami.

I una mica més: A la ciutat de Santa Clara, al centre de Cuba, hi ha una casa particular molt peculiar. Des de l’11 de desembre del 1989, Rembert Martínez Fuentes l’ha convertida en una sala museu dedicada a Rosita Fornés, que la va visitar el 4 de maig del 2000 i va quedar sorpresa de la quantitat de perruques, vestits i accessoris originals de la seva llarga carrera que s’hi exposen.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat