Tartans de clans… i també de catalans

Scottish Tartans Authority
51 Atholl Rd, Perthshire, Pitlochry, Escòcia
Mapa a Google

Al principi dels anys 1980, a pocs quilòmetres del famós llac Nis, es va descobrir casualment un fragment de teixit de 55 cm x 42 cm, extraordinàriament ben conservat malgrat el pas del temps i les condicions ambientals. Aleshores no s’hi va parar gaire esment: de fet, van haver de passar quatre dècades fins que els Museus Nacionals d’Escòcia, el 2023, no van decidir d’analitzar-lo amb detall i mirar d’establir-ne l’origen històric. I el resultat de l’anàlisi va sorprendre tothom: les proves realitzades deixaven clar que el tartà de Glen Affric (la vall on es va trobar) era probablement de mitjan segle XVI i, per tant, es tractava de la mostra autèntica més antiga d’aquestes peces de llana de colors i patrons quadrats a partir de la combinació de línies horitzontals i verticals. Una altra conclusió a què va arribar l’equip d’investigadors va ser que aquella peça concreta ben probablement l’havia duta algú per fer feines de l’àmbit rural, més que no pas algun membre de l’aristocràcia local.

Força abans, doncs, que el tartà (breacan, en escocès) passés a ser un element identificador dels principals clans familiars de les terres altes d’Escòcia, cadascun amb el seu patró de línies i colors determinat, ja era una vestimenta senzilla i a l’abast de tothom per a abrigar-se del fred i protegir-se de la humitat. Per tot plegat, és de fa temps un dels símbols materials més recognoscibles i pregons d’Escòcia, cosa que explica que en un determinat període històric fos prohibit per les autoritats britàniques, en un intent d’eradicar la cultura tradicional escocesa, arran de l’últim aixecament jacobita (1745).

Amb alts i baixos, per tant, el tartà ha sobreviscut fins els nostres dies amb una vigorositat inusual, atès que continua essent una de les imatges més potents vinculades amb Escòcia, emprat en faldilles, boines, folres de jaquetes i gavardines, bufandes… No és estrany, doncs, que d’ençà de la mateixa dècada del 1980 la diàspora escocesa a l’Amèrica del Nord celebri anualment el Dia del Tartà al voltant del 6 d’abril, la data en què, el 1320, es va signar la declaració d’independència dita d’Arbroath, normalment amb desfilades d’homes i de dones portant la faldilla tradicional de llana (kilt) estampada amb quadradets de colors. La gran importància del tartà en la cultura escocesa es pot mesurar també amb la creació, el 1995, d’un organisme oficial, l’Scottish Tartans Authority, dedicat a preservar, promoure i protegir els tartans escocesos i els vestits de les terres altes. I, d’ençà del 5 de febrer de 2009, per decret del parlament escocès, es va instaurar l’Scottish Register of Tartans.

Aquest registre oficial inclou els patrons històrics (com per exemple l’esmentat Glen Affric), però també tots els nous models que, procedents d’arreu del món, s’han anat afegint a la llista –seguint uns criteris marcats tant de disseny com d’ús– d’ençà del 2009. Entre els milers de tartans que apareixen al banc de dades, a més dels dels clans principals (Boyd, Forbes, Mackenzie, MacKintosh, MacPherson…), hi ha propostes més singulars com ara el tartà creat expressament per al film Braveheart (1995), un altre per al Partit Nacional Escocès (SNP) i el de la beguda amb gas per excel·lència d’Escòcia, l’Irn Bru, molt més consumida que la mítica Coca-Cola (que també té tartà, és clar).

Amb tanta varietat, ens podem preguntar si en trobaríem cap de relacionat amb el nostre país. I la resposta és afirmativa. Del 1992, per exemple, és l’anomenat Catalan (92 Olympics), dissenyat per Viv Sharp en commemoració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Sharp mateix, vuit anys després, entrava al registre el tartà Catalan Dance. I el 2014, amb el referèndum sobre la independència d’Escòcia i la convocatòria de la consulta del 9 de novembre a Catalunya, David McGill va proposar el tartà Catalunya-Escòcia, en què es combinen a la perfecció els colors de sengles banderes. Una altra variació de les quatre barres, en aquest cas del 2020, la va oferir Víctor Rubio Puñet amb la proposta Catalan Pride. I si fem una mica més de recerca, entre els tartans d’aires nostrats també en trobarem fàcilment un d’estampat amb els colors blau-grana.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat