El pintor tarragoní que va retratar la gran pesta de Marsella

Museu de Belles Arts de Marsella
9, rue Edouard Stephan
Mapa a Google

En pocs indrets del món com a Marsella la pandèmia del coronavirus d’enguany ha adquirit tant de significat. Just quan les autoritats municipals ja ho tenien tot enllestit per a commemorar el tricentenari de l’última gran pesta que va afectar aquest importantíssim port mediterrani entre el maig del 1720 i l’agost del 1722, la covid-19 va començar a fer acte de presència a la ciutat provençal com a convidada d’excepció de les commemoracions.

Alguns càlculs indiquen que l’epidèmia desencadenada al final de maig del 1720 va causar, en dos anys, la mort d’unes quaranta mil persones només a Marsella, és a dir, gairebé la meitat de la població de l’època. Un daltabaix demogràfic que va tenir profundes conseqüències en tots els àmbits de la vida ciutadana. Aquell moment històric va quedar plasmat en dos quadres impactants de grans dimensions, Vue de Cours pendant la Peste de 1720 (440 x 316 cm) i Vue de l’Hôtel de Ville de Marseille pendant la Peste de 1720 (306 x 270 cm), exposats actualment en una de les sales del Museu de Belles Arts de Marsella. Totes dues pintures, elaborades el 1721, són signades per Michel Serre.

El principal referent de la pintura barroca a la ciutat havia nascut el 10 de gener de 1658 a Tarragona, amb el nom de Miquel Serra i Arbós. De ben jove, arran de la mort del seu pare i per fugir d’una infantesa plena de dificultats, va decidir recloure’s a la cartoixa d’Escaladei. Hi va conèixer el pintor local Joaquim Juncosa, que poc després el va esperonar a anar a Roma, on va treballar en tallers de pintura entre 1670 i 1675. Després d’un breu pas per Nàpols i Gènova, el 1676 es va instal·lar definitivament a Marsella, en plena fase d’expansió urbana, portuària, militar i religiosa, on es va casar amb Flora Regimond i va treballar quasi ininterrompudament fins a la seva mort, el 10 d’octubre de 1733.

Entre 1680 i 1730, doncs, Serra es va convertir en l’artista de Marsella per antonomàsia. Va començar com a autor d’alguns decorats de les grans òperes representades a la ciutat, com les decoracions de Phaéton de Jean-Baptiste Lully, i a l’últim tram del segle XVII es va destacar com a pintor dels convents d’alguns ordes religiosos. El 1704 fou rebut a l’Académie Royale de Peinture de París i l’any següent, ja tornat a Marsella, esdevingué un dels artistes més apreciats per la noblesa local, per a la qual va pintar quadres i retrats. Però va ser el 1720, amb l’esclat de l’epidèmia de pesta a la ciutat, que la seva vida i obra van fer un tomb per a acabar plasmant-ne pictòricament els estralls amb quadres tan impactants com la Vue de Cours… (inclosa a la Histoire de la France en 100 tableaux de Jean Lacouture) i la Vue de l’Hôtel de Ville… (on es va autoretratar).

Per les seves colossals pintures sobre la terrible pesta, veritables documents històrics de primera magnitud, i també per la seva implicació directa en l’ajuda dels malalts i l’enterrament de les víctimes, Miquel Serra figura al peu de la columna erigida el 1802 en record dels fets al centre de la ciutat, on un carrer també porta el seu nom.

I una mica més: Poc després de la devastadora passa de pesta per la ciutat provençal, en un indret als afores del port vell on hi havia un antic llatzeret es va establir una puixant colònia de pescadors catalans que ha deixat nombrosos rastres a Marsella. El més clar i evident, segurament, és la coneguda platja dels Catalans.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat