29.03.2024 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:53
Plaça de Barcelona
Barri de Mojmilo, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina
Mapa a Google
Barcelona Peace Park
Carrer Al-Senaa, Ciutat de Gaza, Palestina
Mapa a Google
El 30 de març de 1999, tal com consta en una inscripció en català, anglès i bosnià gravada en un monòlit de pedra, es va inaugurar oficialment la reconstrucció del barri de Mojmilo, l’antiga vila olímpica dels Jocs d’hivern que es van fer a Sarajevo el 1984. La zona havia estat malmesa pel llarg setge que les milícies sèrbies van establir sobre la capital de Bòsnia i Hercegovina d’ençà del 1992, just poques setmanes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquell any olímpic a la capital catalana i fatídic a la capital bosniana es va forjar, precisament, una relació intensa i íntima entre totes dues ciutats –amb Pasqual Maragall al capdavant– que es va formalitzar el 1994 amb un primer acord de col·laboració per a engegar la reconstrucció i revitalització de Sarajevo, designada el 1995 onzè districte de Barcelona amb la voluntat simbòlica de reflectir aquesta unió especial.
El febrer del 1996 es va signar un nou acord en què es concretava la col·laboració barcelonina amb la rehabilitació del barri de Mojmilo (amb fons de la Unió Europea) i de les instal·lacions olímpiques de Zetra (amb fons del Comitè Olímpic Internacional), tot plegat sota el paraigua d’una flamant oficina anomenada Ambaixada de la Democràcia Local (ADL). El gener del 1998, amb les obres ja avançades, Barcelona i Sarajevo van establir un nou acord per a enllestir la rehabilitació, que va culminar amb la inauguració oficial del barri ara fa just vint-i-cinc anys. A Mojmilo, en total, es van rehabilitar 1.647 pisos repartits en deu blocs, un dels quals reconstruït de bell nou pel deteriorament que presentava de la guerra. En agraïment, Sarajevo va dedicar la plaça central de l’antiga vila olímpica a la ciutat de Barcelona, amb la qual va signar finalment l’any 2000 un protocol d’agermanament.
El cas d’èxit al cor dels Balcans contrasta, i molt, amb l’experiència barcelonina que havia començat dos anys abans una mica més a l’est, en ple Llevant. El 24 de setembre de 1998, l’Ajuntament de Barcelona va signar un altre agermanament altament simbòlic amb Tel-Aviv i Gaza, una iniciativa gestada arran de la Conferència de Ciutats de la Mediterrània feta el 1995 a la capital catalana i en suport dels acords de pau d’Oslo entre Israel i Palestina d’un any abans. Els termes d’aquell agermanament singular a tres bandes incloïa “intercanviar experiències i coneixements sobre gestió municipal, desenvolupar iniciatives conjuntes de caràcter cultural, fomentar la col·laboració entre les societats de totes tres ciutats i impulsar projectes de cooperació que contribueixin al desenvolupament i la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Gaza”.
Una de les iniciatives més destacades que es van dur a terme a la ciutat de Gaza va ser el Barcelona Peace Park, una plaça verda polivalent dissenyada per l’arquitecte municipal Carles Casamor al barri de Tal Al-Hawa amb àrea esportiva, zona d’esbarjo, un llac i zona de jocs infantils. Coneguda popularment com la plaça de Barcelona, amb 12.935 metres quadrats va passar a ser el parc urbà més important de la ciutat i un lloc central de reunió de moltíssimes famílies. Quan es va obrir al públic, el 2005, ningú no s’imaginava que un any després, amb l’arribada al poder del moviment islamista Hamàs a l’enclavament palestí i l’augment exponencial de la tensió amb Israel, aquella zona d’esbarjo esdevindria un termòmetre precís del fracàs dels acords d’Oslo i un nou camp de batalla del conflicte.
Entre el 27 de desembre de 2008 i el 17 de gener de 2009, l’exèrcit israelià va dur a terme l’operació militar Plom Fos amb atacs aeris i incursions terrestres sobre la ciutat de Gaza que, a més de causar 1.432 morts i 5.000 ferits, va destruir fins a 17.000 habitatges i va arranar el parc de Barcelona. Dos anys després, el 25 de març de 2011, la instal·lació va poder reobrir al públic gràcies a un esforç de reconstrucció conjunt entre els municipis de Gaza i Barcelona i a la reurbanització dels accessos amb la col·laboració del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
Com un pèndol imparable, el cicle de reconstrucció i destrucció es va reactivar la tardor del 2023 amb el bombardament i la invasió militar a gran escala de tota la franja que porta a terme Israel en resposta de l’atac sense precedents d’Hamàs del 7 d’octubre contra poblacions israelianes al voltant de Gaza. El Parc de la Pau de Barcelona no s’ha escapat de la destrucció quasi total de la ciutat i, ara com ara, el seu futur és tan incert com el de tot l’enclavament palestí.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
