01.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:57
Abadia de Westminster
20 Deans Yd, Westminster, Londres
Mapa a Google
L’Abadia de Westminster, al costat mateix del parlament britànic, és una de les principals atraccions turístiques de Londres, fins i tot l’any de la covid-19. No en va, dins seu s’han coronat la majoria de monarques anglesos, i moltes reines i reis d’Anglaterra i d’Escòcia. De fet, hi són sepultats al costat de centenars i centenars de personalitats de les illes Britàniques i de més enllà: des d’escriptors i poetes com ara Aphra Behn i Charles Dickens fins a músics com ara Henry Purcell i George Friedrich Händel, passant per científics com ara Isaac Newton i Charles Darwin. A més de tombes, en aquesta singular església també s’erigeixen monuments sepulcrals a la memòria de molts personatges il·lustres més, però sense contenir-ne les despulles.
N’hi ha un que sol passar inadvertit a la gran majoria de visitants i que no apareix ni esmentat a les audioguies, malgrat que el seu cenotafi s’aixeca ni més ni menys que rere el taulell d’informació a l’entrada de l’abadia. Sota un bust seu, una inscripció en marbre arrenca així: “M. S. Ricardi Kane, ad arcem Balearicae Insulae Minoris, a S. Philippo dictam, depositi; qui anno Xti MDCLXVI, Decemb. 20, Dunanii in agro Antrimensi natus.” Es tracta, en efecte, de Richard O’Cahan, nascut el 1662 a prop de Carrickfergus, al nord d’Irlanda, en el si d’una família de terratinents protestant. Amb el cognom convenientment anglicitzat, Richard Kane es va implicar de ben jove en les lluites dinàstiques que van tenir lloc a l’illa i, sota les ordres de Guillem d’Orange, va participar en setges clau com els de Derry i Limerick i en la decisiva batalla del Boyne.
Amb l’entrada del segle XVIII, i convertit en coronel, es va integrar en unes quantes campanyes europees més i el 1710, ja sota el regnat d’Anna d’Anglaterra, es va enrolar en una expedició militar al Canadà. Just per aquelles dates, la guerra de Successió al tron hispànic començava a decantar-se decisivament en favor del candidat Felip de Borbó, que en els tractats de pau d’Utrecht va acabar cedint “per sempre” a la Gran Bretanya tant l’illa de Menorca com Gibraltar. És així com, el 1712, Kane arribava a Maó al costat del duc d’Argyll, que el va nomenar tinent de governador de l’illa. Durant un quart de segle en va ser la màxima autoritat i es va destacar com a bon administrador, impulsant-hi algunes infraestructures i introduint millores en l’agricultura i la ramaderia que han arribat fins als nostres dies, com són el famós camí d’en Kane entre Maó i Ciutadella i les anomenades pomes d’en Kane.
Ara, durant el seu mandat es va esforçar sobretot a ampliar i protegir el port de Maó, convertit en una base de la Royal Navy –i de naus corsàries– de primer ordre a la Mediterrània occidental. Per això, a més de traslladar-hi la capitalitat de l’illa, va fer fortificar el desprotegit castell de Sant Felip, a la boca del port. Durant la dècada del 1720, un parell de vegades va rebre ordres des de Londres de traslladar-se amb urgència a Gibraltar per preparar la plaça contra possibles atacs hispano-francesos, com el frustrat setge del 1727. Tant a Gibraltar com a Menorca, a més d’enfortir-hi les defenses Kane va dur a terme els primers intents de registre de la població civil i va mantenir dures disputes amb els estaments catòlics locals, fins al punt que pot ser considerat l’instigador en tots dos indrets de la futura segregació de les respectives diòcesis (Cadis i Mallorca).
Tornat a Menorca el 1727, ja no se’n mouria fins a la seva mort, el 31 de desembre de 1736. El governant en actiu més longeu de totes les dominacions que ha experimentat Menorca en la història fou enterrat al castell de Sant Felip. La voladura de la plaça el 1782, per ordre del comte de Floridablanca, en va esborrar definitivament les restes, però no les obres, que han restat ben vives a Menorca, on fins i tot disposa d’un imponent obelisc al començament del camí que encara porta el seu nom.
I una mica més: A Carrickfergus, el municipi nord-irlandès on va viure de jove Richard Kane, el ‘bon governador’ de Menorca hi és recordat actualment amb una Minorca Place. I al museu local conserven l’anomenat Atles de Kane, que li va regalar Lluís XIV en una visita que va fer al palau de Versalles el 1712.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
