La dolça relació entre Catalunya i Casamance

Coopérative de Mamans de Ziguinchor
Barri de Lyndiane
Mapa a Google

Aquest dijous al vespre es va presentar a la llibreria Laie de Barcelona Receptes de confitures, un recull de melmelades per a elaborar a casa explicades únicament amb el llenguatge universal dels dibuixos. A més de la il·lustradora Lluïsa Jover, darrere la concepció del llibre hi ha el químic Pere Castells, autor de la taula periòdica de les confitures, i la cuinera i escriptora Georgina Regàs, figura clau en la recuperació i divulgació de la cuina tradicional catalana i impulsora del llaminer Museu de la Confitura de Torent (Baix Empordà).

Des que es va inaugurar aquest museu, el 24 de juliol de 2004, no ha parat de fer exposicions, cursos i celebracions sobre confitures, a més d’investigar nous gustos de melmelades i gelees i, fins i tot, d’elaborar-ne. A la botiga, de fet, en podeu trobar un centenar llarg, algunes de les quals ens transporten a la regió africana de Casamance a través d’una història de casualitats i causalitats.

Per a explicar la connexió d’aquest territori enclavat entre Gàmbia i Guinea Bissau amb Catalunya cal remuntar-se al juny del 2015, quan Regàs va coincidir com a ponent en una conferència TEDxYouth amb Mamadou Saliou, un noi nascut a Ziguinchor, la capital casamancesa, que va arribar a Barcelona amb la idea de jugar a futbol professionalment. Després de passar per un centre de menors, va acabar obrint un negoci de lloguer de bicicletes a la ciutat i va crear una fundació per a ajudar a escolaritzar els nens del barri on s’havia criat, Lyndiane.

L’encontre fortuït de dues ments emprenedores de 84 anys i 24, respectivament, va quedar filmat a A l’ombra del mango, en què s’expliquen les dificultats de la majoria de dones senegaleses per poder oferir educació als seus fills i l’interès de Regàs per implicar-se en la iniciativa solidària de Saliou. Com? Doncs viatjant fins a Ziguinchor per ensenyar a un grup de dones a elaborar confitures i gelees de mango, la fruita local. El 2016 es posava fil a l’agulla de la Coopérative de Mamans de Ziguinchor, una iniciativa autogestionada per mares amb l’objectiu de produir confitures amb què obtenir ingressos per a escolaritzar els fills i millorar les seves condicions de vida.

‘Són unes dones excepcionals que em sedueixen i treballant-hi he après més del que jo els hagi pogut ensenyar, i per això vull lluitar per elles’, explica Regàs, que només l’any passat va anar quatre vegades a Casamance. Alguns dels viatges del 2018 es van deure a un problema amb el primer intent d’exportar melmelades cap a Catalunya, on es preveien distribuir en algunes botigues i supermercats i al Museu de la Confitura.

Mentre espera l’arribada imminent del primer gran carregament, Regàs continua rumiant la manera de consolidar la cooperativa i obrir camí als seus productes més enllà dels petits hotels de Casamance i Catalunya. Explica que acaba de contactar amb els organitzadors del festival més important de melmelades del món, els Marmalade Awards de Dalemain (Anglaterra), per portar-hi les de les mares de Ziguinchor el març vinent: ‘Estic convençuda que les seves confitures poden competir en qualitat amb qualssevol.’

I una mica més: A l’oest de Ziguinchor, a la costa nord de Casamance, hi ha el poble pesquer de Kafountine, on des del 2007 treballa impulsant iniciatives educatives i de desenvolupament l’entitat no lucrativa Catalunya-Casamance. El 2007 hi va obrir una escola d’adults i el 2011 una escola infantil. I el 2015, a més, va posar en marxa un centre d’alfabetització gratuïta per a dones que treballen al mercat de Brikama, a la veïna Gàmbia.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat