Quan la BBC parlava català

BBC Broadcast Centre
201 Wood Ln, Londres
Mapa a Google

Aquesta tardor, una veritable institució britànica celebra el centenari. El 18 d’octubre de 1922 es va constituir a Londres la British Broadcasting Company (BBC), una emissora radiofònica que va començar a emetre als estudis que tenia Guglielmo Marconi a la capital anglesa poques setmanes després, el 14 de novembre de 1922. D’aleshores ençà, la història d’aquest servei públic britànic s’ha convertit en tot un model i referent internacional que ha sobreviscut les sotragades de bona part del segle XX i d’aquest començament del XXI, sempre adaptant-se als temps i adoptant les noves tecnologies disponibles, de la ràdio a la televisió i internet.

En el llarg segle d’història de la Beeb, com és coneguda popularment a la Gran Bretanya la British Broadcasting Corporation, no hi han faltat alguns episodis que ens hi vinculen directament. Tan sols dues dècades després de la fundació, per exemple, s’hi va començar a emetre en català gràcies a l’empenta i a la iniciativa d’un jove periodista barceloní, Josep Manyé i Vendrell (1909-2000). Enviat a Londres el 1937 com a delegat de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, amb la desfeta bèl·lica del 1939 s’hi va exiliar i va entrar a treballar a les emissions en castellà del servei exterior de la BBC per a la península ibèrica.

En un reportatge publicat a l’Avui cap al final de la seva vida, Manyé explicava la primera vegada que hi va parlar: “Quan em disposava a enfrontar-me amb el micròfon, em van preguntar si tenia família a Espanya. En respondre que sí, em van recomanar d’adoptar un pseudònim. Faltaven pocs minuts per començar l’emissió i tots els noms en castellà em semblaven estranys. Vaig agafar les meves inicials, J. M., i vaig triar Jorge, perquè era el nom del patró de Catalunya i Anglaterra, i Marín, com a cognom, perquè sóc molt aficionat al mar.”

La intenció íntima de Manyé, que formava part del nucli d’activistes catalans a Londres al voltant de Josep M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta, era poder emetre algun dia en català dels estudis de la BBC estant. Per això, tal com explicava ell mateix, va anar adobant el terreny per aconseguir-ho: “Sempre em feia una certa il·lusió trobar algun pretext per introduir, per poc que fos, el català en algun programa radiofònic. Recordo que per Nadal del 1942 vaig convèncer el departament de música de la BBC que em fessin uns programes amb cançons nadalenques catalanes traduïdes a l’anglès, cosa que em va permetre transmetre en català per a l’emissió d’Espanya. […] I cada any aprofitava el fet que Sant Jordi és patró d’Anglaterra i de Catalunya per fer un programa anglo-català.”

Ara, l’acció més subtil i alhora satisfactòria per ell va ser un reportatge amb motiu de la rendició incondicional de l’Alemanya nazi, el 8 de maig de 1945, en què apareixia un tall de veu de Winston Churchill i crits de joia als carrers de Londres: “Recordo l’orgull amb què hi vaig incloure també les veus de dos catalans: Josep Vilanova i Ferran Esteve, que havien fet tota la guerra amb els exèrcits aliats i que van ser els primers a travessar el riu Volturno a la campanya d’Itàlia, cosa que els va valdre la medalla militar britànica.”

Passet a passet, Manyé va acabar convencent la direcció de la BBC de promoure un programa cultural en català, malgrat les enormes reticències de tota la representativitat espanyola a Londres: Josep Trueta va deixar escrit que dels secretaris de Juan Negrín fins als falangistes de l’ambaixada “van desfilar els uns rere els altres pel Foreign Office irats per l’insult que es feia al castellà”. El 7 d’abril de 1947 es va emetre el primer Catalan Programme amb la sintonia de la suite Mont Juic, del compositor Benjamin Britten (1937) i unes primeres paraules introductòries icòniques: “Emissora de la BBC de Londres radiant en català…” Primer amb periodicitat quinzenal i després setmanal, per l’espai de Manyé van passar moltíssimes personalitats catalanes com ara Montserrat Caballé, Josep Carner, Pau Casals, Salvador Espriu, J. V. Foix, Robert Gerhard, Joan Miró, Frederic Mompou, Josep Pla, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra i el mateix Josep Trueta.

El Catalan Programme es va mantenir en antena deu anys. El món havia canviat molt i Manyé tenia clar el motiu de la desaparició: “L’any 1957, els anglesos van considerar que ja no era tan indispensable que la BBC mantingués els catalans pro-britànics, sinó que ja hi havia altres mitjans per assolir-ho.” Com recorda Berta Coll Bosch en aquest complet article, vint anys després, Manyé encara va fer un intent de revifar les emissions en català als micròfons de la BBC amb un nou programa, Setmanari d’actualitat britànica, en col·laboració amb Ràdio Barcelona, sense gaire recorregut. Dos anys després, de fet, el veterà periodista barceloní va tornar a Catalunya després de quaranta anys d’exili londinenc.

L’esforç de Manyé en favor de les emissions en català durant el franquisme, a més de valdre-li la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el nomenament de membre honorari de l’Orde de l’Imperi Britànic, també fou recordat amb una placa descoberta a la sala d’actes dels serveis exteriors de la BBC pel president Jordi Pujol el novembre del 1987: “La Generalitat de Catalunya a la British Broadcasting Corporation en senyal de gratitud del poble català per radiar en el nostre idioma durant una època molt difícil.”

I una mica més: A banda la marca que va deixar Josep Manyé i les seves emissions en català a la BBC entre el 1947 i el 1957, d’ençà del 2005 un altre català ha deixat empremta a la corporació radiotelevisiva britànica. L’escultor Jaume Plensa és l’autor de l’icònic con de llum que s’il·lumina cada vespre a la seu de la BBC a Londres en record dels periodistes morts en l’exercici de la professió.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat