Una gran porta catalana al centre neuràlgic de la UE

Plaça d’Europa, Ciutat de Luxemburg
Mapa a Google

En ocasió del Dia d’Europa, el 9 de maig, avui us plantegem una pregunta: quin seria, per vosaltres, el centre neuràlgic de la Unió Europea? És ben probable que molts penseu ràpidament en Brussel·les, considerada la capital comunitària de facto perquè acull els consells europeus dels caps d’estat i de govern dels vint-i-set i és la seu del Consell de la UE, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, en aquest cas juntament amb Estrasburg. Però entre la capital belga i la capital d’Alsàcia, just a mig camí, hi ha una altra capital europea que sol ser força eclipsada malgrat que té un pes destacadíssim en tot l’entramat institucional comunitari. Parlem de Luxemburg, on es fan algunes reunions del Consell, hi ha la secretaria del Parlament Europeu i uns quants departaments i serveis de la Comissió, a més del Tribunal de Justícia de la UE, el Tribunal de Comptes Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i l’Eurostat.

Aquesta presència important de Luxemburg dins l’estructura administrativa de la UE és una herència del paper decisiu que aquest petit ducat enclavat al cor d’Europa ha tingut en totes les institucions comunitàries d’ençà de la fundació, el 1952, de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA). A la capital del microestat, la Ciutat de Luxemburg, la majoria de seus i d’edificis europeus es concentren al barri de Kierchbierg, que té com a centre neuràlgic una plaça i dos grans edificis bessons que li fan de porta d’entrada simbòlica: la plaça d’Europa i les dues vistoses torres de metall i vidre conegudes com la Porta d’Europa.

Tots dos espais, que podríem considerar tant pel nom com pel lloc el veritable quilòmetre zero de la UE, són signats per un català universal: Ricardo Bofill (1939-2022). En efecte, el reconegut arquitecte i urbanista barceloní el 2004 va rebre l’encàrrec de les autoritats luxemburgueses d’eliminar un aparcament de vehicles a l’aire lliure que hi havia a la zona per convertir-lo en l’actual plaça d’Europa, al voltant de la qual s’aixequen alguns dels edificis arquitectònicament més destacats de la ciutat: el Museu d’Art Modern Gran Duc Joan, concebut per Ieoh Ming Pei; el Museu Dräi Eechelen, aixecat sobre el Fort Thüngen del 1732; el nou centre de conferències de Kierchbierg, i la fabulosa Filharmonia de Luxemburg, obra de Christian de Portzamparc. Dos anys després, el 2006, el taller d’arquitectura de Bofill ja tenia enllestida la Porta, dues torres bessones de 68 metres d’altura cadascuna que donen accés al barri europeu.

Situades a banda i banda de l’avinguda de J.F. Kennedy, a la sortida del pont de la Gran Duquessa Charlotte, d’ençà que es van construir s’han convertit en el símbol de l’entrada oest a l’altiplà de Kierchbierg i, juntament amb les veïnes torre Alcide de Gasperi i les dues torres del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, formen actualment el perfil inconfusible d’aquest barri emergent de la Ciutat de Luxemburg.

I una mica més: L’empremta de Ricardo Bofill pel món és amplíssima, amb obra arquitectònica i urbanística per gairebé tots els continents. Es pot comprovar, per exemple, a la web del seu Taller d’Arquitectura o en aquesta altra.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat