Hong Kong: una revolució als terrats enmig de la revolta als carrers

Bank of America Tower
12 Harcourt Rd, Central, Hong Kong
Mapa a Google

D’ençà del setembre del 2014, arran de l’esclat de la Revolució dels Paraigües i l’ocupació del centre financer, Hong Kong ha estat periòdicament l’escenari de protestes multitudinàries, amb un rerefons sòcio-econòmic important, en favor de la democratització d’aquesta antiga colònia britànica. Gairebé paral·lelament a la Revolta Groga als carrers –latent des del gener arran de la propagació del coronavirus–, als terrats de la superurbanitzada i densificada metròpoli, un barceloní ha comandat una sigil·losa i discreta revolució verda, que de sobte ha adquirit més importància que mai en aquests temps de pandèmia i crisi.

Pol Fàbrega va arribar a Hong Kong per caramboles de la vida. Amb estudis de relacions internacionals, durant uns quants anys va treballar en països asiàtics amb ONG relacionades amb l’educació, els drets humans, la pacificació de conflictes i la lluita contra el tràfic d’éssers vius. ‘I el 2012, de manera molt naïf i amb una motxilla a l’esquena, vam aterrar la meva parella i jo a Hong Kong per veure si hi trobàvem cap oportunitat’, explica: ‘No tenia ni idea de com seria, ni sabia si hi hauria res del meu sector, la cooperació, el desenvolupament i l’emprenedoria social.’ Però allò que va començar essent una visita de pocs mesos per a conèixer la ciutat s’ha acabat convertint en una estada de vuit anys, en la qual té molt a veure l’atracció que va exercir aquesta singular urbs sobre ell.

‘Hong Kong és molt heavy. Som set milions de persones vivint en un territori equivalent al de l’Alt Empordà. I el 60% no és edificable, és protegit! Per tant, és com si tot Catalunya visqués en el 40% de l’Alt Empordà. Heavy, heavy‘, diu Fàbrega, que ràpidament s’afanya a introduir un matís important: ‘Així i tot, s’hi pot viure perquè hi ha un contrast molt bèstia entre la gran urbs vertical (visc al vint-i-cinquè pis, la cosa més normal del món, aquí) i la naturalesa vibrant i semitropical que l’envolta, on et pots escapar amb una pedalada o caminada.’ L’interès també ve per la barreja de gent amb la cultura xinesa i cantonesa pròpia i l’innegable llegat colonial britànic, que obre el territori cap a Occident. I encara hi ha un altre atractiu, per ell: ‘També és una ciutat superdinàmica econòmicament, hi ha moltes oportunitats i facilitats per als emprenedors i per a crear empreses.’

Hong Kong, en efecte, és la meca de les finances, els negocis i el comerç mundial, i el sector social hi és molt menys desenvolupat que molts altres indrets, però ràpidament es va adonar que hi havia un potent esperit emprenedor espontani i molt receptiu a iniciatives innovadores i creatives. De manera que, d’entrada, es va introduir en l’emprenedoria social i, amb una petita xarxa de gent, va començar a treballar en el concepte d’agricultura urbana. ‘No en tenia ni idea, no sóc agrònom ni havia cultivat mai res, ni vinc de família pagesa’, aclareix. Però amb Rooftop Republic, l’empresa de la qual és cofundador, ha aconseguit d’introduir els horts urbans en una de les ciutats més verticals i atapeïdes del món: ‘A Hong Kong hi ha molt poc espai horitzontal, però molt de vertical, de terrats, perquè és ple d’edificis alts i moltes cobertes són buides o en desús.’

Allò que al principi era un projecte més d’interès purament personal i sense gens d’ambició més enllà d’intentar de desenvolupar un model de negoci per a portar l’agricultura ecològica a l’àmbit més urbà possible, Hong Kong, s’ha convertit en una iniciativa transformadora reconeguda als mitjans i amb reconeixement al sector. Amb més de cinc anys d’activitat per a ‘capgirar la manera com plantem, consumim i pensem el menjar’, Rooftop Republic ha transformat uns set mil metres quadrats de terrats en una seixantena llarga d’horts urbans per tota la ciutat, al voltant dels quals s’han organitzat més de sis-cents tallers i activitats relacionats amb l’agricultura ecològica, per on han passat més de quinze mil persones, entre escolars, treballadors de les empreses involucrades i grups de gent implicada en el manteniment del dia a dia dels horts.

‘Un d’emblemàtic? Sens dubte el de la Bank of America Tower, situat al pis 43.’ És un antic heliport, reconvertit en hort urbà, situat al cor mateix del districte financer i envoltat dels gratacels principals de la ciutat, davant la badia i amb vistes de 360 graus. ‘Visualment és molt impressionant, pel contrast entre l’urbs més financera i l’hort. I ja et pots imaginar que també impacta veure la verdura créixer en una zona on el preu del metre quadrat és probablement entre els més alts del món’, afegeix. És un dels primers horts que van impulsar, ja fa més de cinc anys. Tota la collita del Bank of America va a un banc d’aliments local. Perquè, a més del contrast entre hort i urbs, a Hong Kong també hi ha una de les desigualtats entre rics i pobres més altes de l’OCDE: ‘Dels set milions d’habitants, un i mig viuen sota el llindar de la pobresa definit en el context d’Hong Kong, especialment a causa de la manca d’oportunitats per als més joves i el complicat accés a l’habitatge, del tot controlat pel govern i unes poques empreses immobiliàries que en tenen el monopoli.’

Rooftop Republic treballa la part educativa amb escoles i la part de la responsabilitat social corporativa amb empreses, i també es relaciona precisament amb constructores i immobiliàries per mirar d’integrar l’agricultura ecològica en l’arquitectura verda de nous projectes d’edificis residencials, comercials i d’oficines: ‘Volem promoure edificis com més sostenibles millor en benefici dels residents, els visitants i els treballadors.’ Quan es va crear l’empresa (‘Mai no m’havia imaginat que en tindria una!’), Fàbrega va plantar amb visió de futur la llavor de l’agricultura urbana als terrats d’Hong Kong, un dels fars del capitalisme mundial. Quasi sis anys després, el moviment pagès urbà no tan sols hi ha arrelat i ha fructificat, sinó que també ha esdevingut una necessitat del present amb tothom tancat a casa per una pandèmia urbi et orbi.

I una mica més: Dels terrats estany, i també a peu de carrer, Pol Fàbrega ha viscut com tothom a Hong Kong l’actual moviment de protestes pro-democràcia. ‘Ha estat molt intens, durant set mesos seguits hi ha hagut mobilitzacions i manifestacions cada dia, sense parar, cosa que ha afectat sovint el dia a dia de la ciutat. Per tant, és impossible no viure-ho de prop.’ A la tensió política per la creixent interferència de la Xina en els afers locals, hi afegeix un altre factor important que creu que ha influït en l’esclat: la manca d’oportunitats laborals i els preus desorbitats dels habitatges, dos fenòmens que afecten directament el jovent, que tampoc no troba en la classe política oficial una veu que els defensi. El paral·lelisme de les lluites actuals d’Hong Kong i Catalunya va més enllà de la coincidència en el temps, i s’estén a algunes reivindicacions idèntiques i a la denúncia de la repressió, cosa que ha unit els dos territoris amb actes de solidaritat i contactes entre activistes.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat