22.11.2019 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:58
Museo Casa Pilar Defilló
Méndez Vigo, 21-23
Mapa a Google
El 24 d’octubre de 1971, aviat farà cinquanta anys, Pau Casals va pronunciar el seu cèlebre discurs d’agraïment a la seu de les Nacions Unides per haver rebut la Medalla de la Pau. Tot seguit del famós ‘I am a Catalan…’ va interpretar ‘El cant dels ocells’ al violoncel davant aquell auditori mundial. És, sens dubte, la imatge més icònica del músic del Vendrell, però n’hi ha una d’anterior que també va tenir un ressò important. Va ser a Puerto Rico, una de les pàtries d’adopció de Casals en el seu llarg exili arran del cop d’estat feixista de 1936.
Quan va arribar a l’illa caribenca, a la darreria de 1955, una de les primeres coses que va fer va ser visitar la casa natal i d’infantesa de la seva mare, Pilar Defilló i Amiguet (1853-1931), on va protagonitzar un memorable concert des del balcó amb les cançons que li solia cantar de petit, ‘El cant dels ocells’ inclòs.
La casa, d’estil neoclàssic crioll i situada al carrer de Méndez Vigo, es va convertir el 1849 en la llar del matrimoni format per Josep Defilló i Tusquellas i Raimunda Amiguet i Ferrer, que havien hagut de deixar Catalunya. A Mayagüez, la família va regentar un comerç propi, El Cronómetro, i quatre anys més tard hi va néixer la Pilar. Però la mort prematura del pare, que a l’illa sota administració espanyola s’havia implicat en una societat secreta que promovia l’abolició de l’esclavitud, va empènyer la resta de la família a tornar al Vendrell el 1871, on Pilar Defilló va estudiar música i es va acabar casant amb el seu mestre, el pianista i organista Carles Casals i Ribes.
La inquietud musical de la mare, més que no pas la del pare, va tenir un gran pes en el seu fill Pau, nascut ja al Vendrell el 1876. Va ser ella qui va reconèixer-li el talent per la música i es va esforçar per donar-li uns bons estudis, més enllà de les classes elementals que havia rebut del pare. ‘La mare sabia de tot: de música, de medicina, d’arquitectura, d’agricultura…’, havia comentat alguna vegada el mateix Pau Casals respecte de Pilar Defilló, de qui també va heretar els valors pacifistes i democràtics que el van caracteritzar. Aquesta dona ‘avançada al seu temps’, com també l’havia definit el violoncel·lista universal, es va morir al Vendrell a començament de 1931, un mes abans de la proclamació de la República.
I amb la caiguda de la República, el 1939, el seu fill es va haver d’exiliar. D’entrada a París, on ja havia viscut algunes temporades; després, arran de l’ocupació nazi de França, cap a l’Amèrica del Nord; posteriorment, a Prada de Conflent, i, finalment, a Puerto Rico, el país on havia nascut la mare, l’11 de novembre de 1853, i on es va morir ell, el 22 d’octubre de 1973.
En paral·lel, la casa del carrer Méndez Vigo, construïda el 1841 amb l’estil típic de la burgesia rural local, va passar per unes quantes mans fins que el 2001 va ser adquirida pel Municipi de Mayagüez. Després de tretze anys de rehabilitacions i 1,3 milions de dòlars invertits, el 2015 va obrir la porta transformada en el Museu Casa Pilar Defilló, un espai dedicat a recordar el llegat cultural i musical de mare i fill.
I una mica més: Un dels monuments més singulars dedicats a Pau Casals a tot el món és el que hi ha, des del 5 de maig de 1985, al costat de l’Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel (Alemanya). És obra de l’artista alcoià Antoni Miró i va ser impulsat per la incansable activista Matilde Romagosa per mitjà de l’agrupació cultural Pau Casals Freunde.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
