L’eminent orientalista mallorquí que va influir els Beatles

Universitat de Jaffna
Sir. Pon, Ramanathan Rd
Mapa a Google

A la seva tesi doctoral El ioga de Joan Mascaró (2005), Joan Miquel Mut Garcia deia de l’eminent filòleg i orientalista margalidà: ‘Podem afirmar sense gaire risc d’error que Mascaró deu ser l’autor mallorquí més llegit del món després de Ramon Llull. […] La magnitud internacional de la figura de Joan Mascaró en el context de les traduccions i opinions sobre les obres principals de l’hinduisme i budisme és cabdal.’ I afegia, tot seguit: ‘Això sí, escrivia en anglès i això pot justificar, en part, que sigui tan poc conegut a Mallorca.’

Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida, 1897- Cambridge, 1987) va néixer en el si d’una família pagesa que va haver d’emigrar a Alger el 1908, tot i que ell va romandre a Mallorca amb un oncle seu. En l’etapa d’estudiant a l’Escola Superior de Comerç de Palma va destacar per la facilitat d’aprendre idiomes, com l’alemany i l’anglès, a més de l’esperanto: a només setze anys, l’agost de 1914, va anar amb un grup d’esperantistes mallorquins al X Congrés Universal d’Esperanto de París, que es va haver d’anul·lar per l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Durant aquella època, va exercir d’intèrpret d’alemany (1915), de secretari del consolat britànic a Mallorca (1916-20) i de professor d’anglès a la mateixa Escola de Comerç (1919-21). I el 1924, gràcies als seus dots lingüístics, l’influent contrabandista Joan March Ordinas, margalidà com ell, li va demanar d’acompanyar un fill seu a estudiar a l’estranger, i els va acabar matriculant a la Universitat de Cambridge.

Al prestigiós campus, Joan Mascaró va cursar estudis d’anglès a més de sànscrit i pali (la llengua canònica del budisme primitiu). El 1930, un any després d’haver-se llicenciat, va ser nomenat vice-director i director d’estudis d’anglès al col·legi Parameshvara de Jaffna (actual Sri Lanka), càrrec que va exercir fins al 1932. En un text primerenc seu, escrit de l’illa estant, ell mateix destacava la influència que va tenir l’estada a Jaffna quant a ‘indagar i aprofundir les tendències actuals de la filosofia hindú’, i també hi deixava constància de la seva profunda admiració pels aspectes ètics de la no-violència predicada i practicada per Gandhi ‘amb tanta força i habilitat contra l’imperialisme britànic’.

A la darreria de 1932, va ser nomenat professor de llengua i literatura angleses a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va estar fins a l’esclat de la guerra de 1936-1939. Malgrat que es va oferir a l’exèrcit republicà, les autoritats no van considerar convenient que un intel·lectual de la seva talla lluités al front, i per això va decidir tornar a Cambridge, on va continuar la traducció a l’anglès de grans obres sànscrites com el Bhagavad Gita, els Upanishads i el Dhammapada, que ja havia començat a traduir en català. Una llengua, val a dir, de la qual no es va desvincular mai, malgrat la dedicació absoluta pel sànscrit i la cultura hindú: ‘Qui sap l’avenir de la nostra llengua?’, es preguntava en un altre escrit seu. ‘Jo cada dia l’estim més, si bé m’he allunyat d’ella tal vegada per sempre, ja que visc de cada dia més en les coses d’Orient.’ El 1936, per exemple, es va adherir a la Resposta als catalans, un manifest en favor del procés de recuperació lingüística a les Illes i de la unió cultural amb la resta de Països Catalans; d’Anglaterra estant, Mascaró també va ser un dels principals impulsors del Diccionari català-valencià-balear, i el 1949 va llegir un recital de poesies de Mallorca des de la BBC a Londres.

La cadena de radiotelevisió britànica és, de fet, la protagonista involuntària d’un dels episodis més curiosos de la vida de Mascaró, i punta de l’iceberg de la seva grandíssima contribució a difondre l’orientalisme a Occident: el 4 d’octubre de 1967, al programa de David Frost, va participar com a especialista en textos sagrats hindús en un debat amb la presència dels beatles John Lennon i George Harrison. Fruit d’aquell encontre, el mes següent Mascaró va escriure a Harrison i li va suggerir de musicar un poema que havia traduït, inclòs al seu llibre Lamps of Fire (Llànties de foc), que li adjuntava a la carta. Poc després, el 25 de gener del 1968, va rebre resposta del guitarrista i membre més místic dels Beatles: ‘Penso que li agradarà aquest enregistrament de R. Tagore que vaig comprar a l’Índia. Estic encantat de dir-vos que he enregistrat la música de la cançó “La llum interior” i us n’enviaré una còpia més endavant quan estigui enllestida.’ ‘The Inner Light‘, la primera cançó composta per Harrison on canta i toca el sitar, es va publicar al single Lady Madonna (1968), abans de la famosa estada a l’Índia del grup de Liverpool i que va representar un veritable punt d’inflexió per a l’entrada de l’orientalisme al món anglosaxó.

I una mica més: El col·legi Parameshvara, on Joan Mascaró va formar part de la direcció del 1930 al 1932, és actualment la Universitat de Jaffna, la capital cultural dels tàmils a Sri Lanka i principal ciutat de la guerrilla dels Tigres d’Alliberament de Tàmil Eelam fins a la derrota a mans de l’exèrcit srilankès, el 2009. Des del 17 de gener del 2001, al mateix campus on va exercir el filòleg mallorquí, hi ha un memorial dedicat a la revolta tàmil i en favor de l’autodeterminació, un dret que el poeta local Rudhramoorthy Cheran reivindicava fa poc també per als catalans.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat