El tràgic naufragi del Valencia entre l’illa Catala i Port Alberni

Catala Island i Port Alberni
Colúmbia Britànica, Canadà
Mapa a Google

La costa est de la gran illa de Vancouver, al límit entre el Canadà i els EUA, és coneguda com el cementiri del Pacífic perquè al fons de les seves aigües reposen no pas menys de dos mil vaixells, enfonsats aquests últims segles a causa dels grans temporals i els perillosos esculls que hi ha a la zona. Un dels naufragis més coneguts i tràgics alhora va tenir lloc el 22 de gener de 1906 quan el vapor Valencia es va enfonsar a pocs metres de la costa. El vaixell, batejat en honor de la industriosa ciutat veneçolana de Valencia (que al seu torn va agafar el nom de la capital del País Valencià), havia sobreviscut nou anys abans –mentre feia la ruta entre Veneçuela i Nova York– a l’atac deliberat del creuer espanyol Reina Mercedes a la badia de Guantánamo, a Cuba, i poc després va passar a cobrir la línia de passatgers entre San Francisco i Seattle, a la costa pacífica.

El 20 de gener de 1906 va deixar enrere per última vegada San Francisco, amb bon temps i la mar en calma. Però a mesura que va anar remuntant la costa cap al nord, la visibilitat es va anar reduint enmig d’un vent fort i de molta pluja. Les característiques del vaixell, molt limitades per a afrontar episodis de meteorologia extrema, van acabar empenyent el Valencia cap a uns esculls poc abans d’arribar a destinació i, de resultes de l’accident, van perdre la vida un centenar llarg de tripulants i passatgers, entre les quals hi havia moltes dones i infants. El lloc exacte del naufragi és conegut com a Cape Beale, a l’entrada d’una estreta i llarguíssima badia que acaba desembocant a la petita ciutat de Port Alberni. Sí, com potser alguns ja us deveu ensumar, rere aquest topònim s’amaga un nom ben nostrat, el del militar i expedicionari tortosí Pere d’Alberni i Teixidor (1747-1802). Al capdavant de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, un cos d’exèrcit professional que seguia la tradició del sometent i els miquelets al servei de Carles III, Alberni i vuitanta homes més es van embarcar el 1789 en una expedició des de Mèxic cap a l’alta Califòrnia i l’illa de Vancouver. Arribats en aquest indret tan llunyà, el grup es va establir a la badia de Nutka –de la qual havia pres possessió el 1774 el capità Joan Perés al costat del franciscà Joan Crespí, tots dos mallorquins– i es va dedicar a explorar aquell territori inhòspit amb incursions fins a Alaska i tot. Malgrat que Pere d’Alberni va abandonar aquelles latituds el 1792, la seva presència ha perviscut fins ara en alguns noms de lloc de la Colúmbia Britànica, com l’esmentat municipi de Port Alberni i el carrer d’Alberni de Vancouver, un dels més luxosos del centre de la ciutat.

L’any següent, una nova expedició, també provinent de Mèxic, va generar un altre topònim nostrat uns quants quilòmetres al nord del lloc de l’enfonsament del Valencia. Resseguint la costa, just passada la badia de Nutka, trobem l’illa Catala, en record del franciscà montblanquí Magí Català i Guasch (1761-1830). Tot i que també es va estar poc temps a l’àrea, tan sols dotze mesos, el missioner català va deixar el seu nom a una illeta convertida actualment en un parc marí protegit.

I una mica més: La llista de topònims catalans a l’illa de Vancouver no s’acaba aquí. Embarcat en l’expedició d’Alessandro Malaspina pel Pacífic entre els anys 1789 i 1794, el científic mallorquí Felip Bauzà va deixar el seu nom a la Bauza Islet i la Bauza Cove. I el 24 d’agost de 1786 l’explorador francès Jean-François de Lapérouse va batejar una illa deshabitada a la mateixa zona amb el nom de Sartine, en reconeixement del lloctinent general de París just abans de la Revolució francesa, Antoni de Sartine, nascut el 1729 a Barcelona i mort el 1801 a Tarragona.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat