Nantes, una plaça ben tirantiana

Plasenn Tirant lo Blanc, Nantes, Bretanya
Mapa a Google

Si passegeu pel centre de la capital històrica de la Bretanya, Nantes, és ben possible que acabeu passant per un racó que us deixarà si més no descol·locats. A la convergència del carrer dels Carmelites (straed ar C’harmezezed, en bretó) amb el d’Estrasburg, s’hi forma una placeta triangular que porta el nom de Plasenn Tirant lo Blanc, tal com consta a la placa bilingüe en una de les cantonades. La sorpresa, ràpidament, deixa pas a l’enigma: què hi fa, el nom de Tirant lo Blanc, a quatre passos del Palau dels Ducs de Bretanya? La resposta és al mateix rètol de la plaça: “Marc’heg eus Naoned, haroz mojennel eus al lennegezh katalanek (XVvet Kantved).” És a dir: “Cavaller de Nantes, heroi llegendari de la literatura catalana (segle XV).”

La gran novel·la cavalleresca concebuda per Joanot Martorell (Gandia, aprox. 1410-1465), efectivament, adopta la forma de pseudobiografia d’un gentilhome bretó que, a vint anys, es fa conèixer en el transcurs de festes i combats a la cort d’Anglaterra i esdevé després cap de les forces armades que van socórrer l’illa de Rodes i l’imperi grec contra la invasió turca. Al capítol 29, per exemple, el protagonista se’ns presenta així: “A mi dien Tirant lo Blanch per ço com mon pare fon senyor de la marcha de Tirània –la qual per la mar confronta ab Anglaterra– e ma mare fon filla del duch de Bretanya, e ha nom Blancha; e per ço volgueren que yo fos nomenat Tirant lo Blanch.” Al 114 podem llegir el passatge següent: “E Tirant anà ab ells e de allí passà en Bretanya, en companyia de son natural senyor [el duc de Bretanya], per veure son pare e sa mare e sos parents.” I cap al final del llibre, al capítol 486, s’hi diu: “No·s poria per lengua expremir les grandíssimes solemnitats que foren fetes en Bretanya en la sepultura de Tirant, car per lo duch de Bretanya e per la duquessa, e per tots los parents e parentes de Tirant, fon fet molt gran dol de la sua mort com saberen los actes de immortal recordació que per ell eren stats fets e la gran prosperitat en què pujat era. E en aquell cars ja era mort lo pare e la mare de Tirant.”

Agafant-se, doncs, a l’origen bretó del cavaller aventurer ideat per Joanot Martorell (i que alguns estudiosos defensen que s’inspira en el noble i corsari valencià Jaume de Vilaragut) i també al fet que algunes versions permeten d’interpretar que va néixer a Nantes, el consell municipal va tirar pel dret i va decidir el 8 d’octubre de 1990 de canviar el nom de l’antiga plaça dels Carmelites, com es deia aquell espai d’ençà de l’últim terç del segle XIX, pel de Tirant lo Blanc. La data de la resolució no és gens intranscendent: el 1990 es va commemorar, amb molt de ressò a casa nostra i més enllà, el cinc-cents aniversari de la primera edició de Tirant lo Blanc, publicada el 20 de novembre de 1490 a la impremta de Nicolau Spindeler a València. L’Any Tirant, coordinat per Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet, va rebre el suport de les principals institucions polítiques i culturals del País Valencià, Catalunya i les Illes.

El municipi de Nantes, amb la seva aportació particular a l’aniversari rodó del 1990, es va convertir potser sense saber-ho en la primera ciutat a tenir una plaça dedicada a l’heroi més important de les nostres lletres. Perquè, si bé hi ha molts carrers al país que porten el seu nom, de plaça de Tirant lo Blanc sembla que tan sols n’hi ha una altra, a part de la bretona, al Poblenou de Barcelona. Fou aprovada pel ple municipal no gaire temps després, el 7 de gener de 1992, a l’epicentre de la Vila Olímpica.

I una mica més: No és estrany, per tot plegat, que quan es va constituir el Casal Català de Nantes, el dia de Sant Jordi del 2011, els membres fundadors pensessin que l’entitat havia de portar, tant sí com no, el nom de Tirant lo Blanc.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat