Matxos i traginers catalans a la guerra de Crimea

Sebastòpol, Crimea
Mapa a Google

Fa uns quants dies, per Twitter, l’escriptor Màrius Serra rescatava del refranyer popular una frase vinculada a l’actualitat: “Déu ens doni aigua i sol, i guerra a Sebastòpol.” A Twitter mateix, l’endemà, l’usuari Arnau Barquer n’explicava l’origen i el significat: “Aquest fou el lema dels agricultors castellans a causa, precisament, d’una guerra a Crimea el 1853 que també va generar l’enfilada de preus del blat…”

Amb el nom de “guerra de Crimea” es coneix el conflicte armat que, entre el 1853 i el 1856, va tenir lloc entre l’imperi rus i una aliança formada per la Gran Bretanya, l’estat francès, el Regne de Sardenya i una part de l’imperi otomà a la península de Crimea i la mar Negra. Malgrat la llunyania política i geogràfica, hi ha constància de la presència d’alguns centenars de catalans enrolats a la Legió Estrangera francesa. Eren, majoritàriament, antics soldats de les guerres carlines que s’havien acabat exiliant a l’estat francès. En terres de Crimea, també hi va arribar a posar els peus a l’època el famós general reusenc Joan Prim, en qualitat d’observador internacional. Però potser la presència catalana més sorprenent en aquell llunyà conflicte va ser la d’un petit grup de traginers catalans, llogats per l’exèrcit britànic per a tenir cura dels nombrosos matxos de la Cerdanya, la Garrotxa i Osona que va adquirir per a la guerra.

En tenim notícia gràcies al pioner de l’excursionisme i escriptor barceloní Artur Osona i Formentí (1840-1901), autor de nombroses guies itineràries. Per a elaborar-les, Osona trescava per una bona part del país acompanyat de guies locals avesats a caminar per tota mena de camins i corriols. I el 1880, a Sant Esteve d’en Bas (la Garrotxa), li’n van recomanar un “que no tant sols és lo mellor guia de la regió, sinó de tota la Catalunya fins a l’alt Aragó, de las Cerdanyas espanyola y francesa, del Conflent, Vallespir, Rosselló, Ariege y Andorra, puig fou traginer, correu d’espardenya, miquelet, contrabandista, paquetaire, voluntari, i serví de guia en las guerras dels set anys, dels matinés i en las derreras hagudas [carlines]”.

Es tractava de Jaume Puig, més conegut al poble com en Jaume de Can Valent. El mateix Osona, en un article que va publicar l’hivern del 1892 al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en feia un resum biogràfic tan fascinant com la vida mateix d’aquell traginer garrotxí. El transcrivim tot seguit, amb la grafia original:

“De pares pobres i molt honrats, a mitjans del primer quart d’aquest sigle nasqué en Jaume Puig de Ca’n Valent, en lo poble d’en Bas. En aquella època en què la instrucció era poch menos que desconeguda en los pobles de la muntanya, en Jaume, que era un bailet i tenia que buscar ofici per a guanyar-se el pa, a l’esclatar la guerra dels set anys fou per sos pares enviat a Olot i allí es col·locà de mosso traginer en un hostal, puig com careixia d’instrucció i no podia ésser exigent, tingué que acceptar l’ocupació que més fàcilment li donés honradament los medis de menjar.

Quant lo seti d’Olot, ell que no tenia opinió política ni llavors ni mai, ni al morir tampoch, per més que sa vida fou molt accidentada, es vegé molt a pesar seu obligat a empunyar las armas en favor dels lliberals, per més que li eran tan indiferents los carlins com los lliberals. Acabat lo seti, compromès com estava, no tingué altre recurs que seguir fent armas contra los que mai havian sigut, ni foren, llurs enemichs, més tan prompte com trovà medi de deixar las armas, guanyant-se honradament lo pa, es posà a fer de traginer, ofici que seguí corrent tot Catalunya, fins l’any 1854. Aquest any tingué lloch la guerra d’Orient i l’exèrcit inglès va adquirir un gran nombre de matxos en la nostra terra, i en especial en Vich, Olot i la Cerdanya; foren menester un regular nombre d’homes per a la conducció i cuidado dels esmentats matxos durant la guerra; inútil dir que se buscaren los més intel·ligents traginers, que foren molt ben pagats.

En Jaume assistí a aquella guerra que termenà ab la presa de Sebastopol. Feta la pau, nostre home es trobí ab bastants quartets, perquè no va gastar res, i luego eran molt ben pagats y mantinguts los traginers catalans de l’exèrcit de Lord Ragland, que foren repatriats pel compte del gobern inglès. En Jaume, deixant-se portar per sa flaca, puig la mania de córrer mon lo va dominar fins al morir, va demanar a l’administració militar inglesa una indemnisació en metàl·lich per a rellevar-la de l’obligació que tenia de repatriar-lo ab llurs companys, puig digué que volia anar-se’n a peu cap a Olot. Això va fer molta gràcia als inglesos, que li varen otorgar esplèndidament lo que demanava, i veus aquí l’home que des de Constantinopla passant per la Rumèlia, Bulgària, Rumània, Hungria, Àustria, Alemània i Alsàcia, se n’anà tot passejant a peu, i permaneixent molts dias a las principals ciutats, cap a París, hont hi feu una llarga estada. Per tot allí hont passà, tot ho va voler véurer, i quan vegí que els dinerons se li acabavan, des de París se n’anà passant per Lyon cap a Olot a peu, hont arribà ab la bossa buida, i altra volta a fer de traginer; però tingué la sort, ja que tant li agradava viatjar, que al molt poch temps d’ésser a Olot vingué al port de Barcelona un vapor de guerra d’Egipte per a carregar matxos i mulas per a l’artilleria del seu exèrcit. En Jaume s’embarcà en lo vapor egipci i es llogà ab un preu alsat per a acompanyar lo bestiar fins al Cairo i quedar-se allí mitj any. Cumplerta sa contracta, havent fet diners, visità Palestina o sia la Terra Santa, luego tornà a Egipte i en Alexandria s’embarcà cap a Trieste, allí desembarcà i a peu visità la Itàlia, atravessà Suïssa i França entrant-hi per Bellegarde i sortint-ne pel Perthus i cap a Olot ab las mans a las butxacas a fer de traginer altra vegada.”

Artur Osona, encuriosit per les vivències i ocurrències d’en Jaume de Can Valent, un dia li va demanar com s’ho havia fet, durant tot aquell periple per terres estranyes, per a entendre la gent estrangera i perquè els altres l’entenguessin. La resposta, és clar, va ser digna del personatge: “No se fan entendre los muts? Puig jo feia com ells i tothom m’entenia, i quan algú em dirigia la paraula, com me quedava en dejú, llavors feia l’andorrà.”

I una mica més: La referència del text d’Artur Osona transcrit parcialment en aquest article, la dec al llibre L’extraordinària vida dels germans Peramàs (2018), de Francesc Costa Oller, un recull d’històries delicioses protagonitzades per personatges de Mataró i de més indrets de Catalunya. Eloi Domínguez, del Grup Excursionista Cultural i Alpinista de Sant Esteve d’en Bas (GECA), també el va publicar el 2001.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat