Massa, Queralt, Rosell i Serra, els altres Manouchian

Monument de la Route de la Liberté
Vaugeton, Celle-Lévescault, França
Mapa a Google

Amb tota la pompa i solemnitat, el 21 de febrer passat el president francès, Emmanuel Macron, va presidir oficialment l’entrada al mausoleu del Panteó de París de les restes del resistent d’origen armeni Missak Manouchian i la seva dona Mélinée Assadourian. Amb aquest gest d’alt nivell polític i simbòlic l’estat francès homenatjava i reconeixia els combatents estrangers que van participar activament en la lluita contra l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial. El dia elegit no era casual: just vuitanta anys enrere, els alemanys havien perpetrat la matança de la fortalesa del Mont-Valérien, en què foren executats Manouchian i una vintena de membres del seu grup de resistència, conegut sobretot perquè les seves cares apareixien al famós Affiche rouge, un cartell de propaganda anticomunista i antisemita imprès per les autoritats alemanyes i penjat per tot França.

Les execucions del Mont-Valérien no van ser, ni de bon tros, les úniques perpetrades per les tropes d’ocupació alemanyes i els col·laboracionistes francesos el 1944. Entre el 10 i l’11 de juny, quatre dies després del desembarcament de Normandia, un altre grup de maquis integrat al moviment Franctiradors i Partisans (FTPF) va aconseguir d’encerclar el camp d’internament i de retenció administrativa de Rouillé (Nova Aquitània), on hi havia tancats comunistes, republicans fugits de Franco i “estrangers indesitjables”, segons la terminologia nazi, i cap a una cinquantena de retinguts es van poder escapar. Una bona part es van endinsar al bosc per a formar un grup de la Resistència a les ordres de Marcel Papineau, àlies capità Bernard, i el valencià Tomàs Urbitzondo i Barber, àlies Tommy. El 27 de juny, els alemanys van enviar a la zona una columna motoritzada amb més de mil cinc-cents homes de les SS i la Wehrmacht, juntament amb milicians col·laboracionistes locals, per perseguir-los. Els van localitzar a Saint-Sauvant, al sud de Poitiers, i després d’un intercanvi de trets van tornar a ser capturats. Cinc d’ells van morir en combat, com el capità Papineau, i una vintena llarga es van rendir. Després de maltractar-los, foren executats sumàriament aquell mateix dia al vespre en un indret anomenat Vaugeton, al municipi de Celle-Lévescault.

Entre els trenta-un noms que apareixen a l’estela commemorativa d’aquells fets hi ha, com en el grup de Manouchian, un bon grapat de combatents d’origen estranger. Hi trobem un armeni d’Istambul, un belga, un gallec i un basc, dos murcians, dos italians i un istrià, a més d’un portuguès, un extremeny i dos castellans. I també hi ha quatre republicans nascuts als Països Catalans: els catalans Joan Queralt i Antoni Serra, el menorquí Rafel Massa i el valencià Vicent Rosell.

Joan Baptista Queralt i Fabregat és el més gran de tots. Nascut el 21 de setembre de 1910 al domicili familiar del carrer de Sant Bru d’Alcanar (Montsià), sabem que es va afiliar al PSUC i amb l’esclat de la guerra del 1936-1939 es va incorporar a l’exèrcit popular regular. Arran de la desfeta republicana, a la primeria de febrer del 1939 va entrar a Catalunya Nord i fou internat al camp de concentració d’Argelers, d’on no va sortir fins el 13 de gener de 1940 en direcció a la població d’Arnage, prop de Le Mans, i s’hi va establir amb la dona i tres fills. Segons el diccionari biogràfic d’afusellats i executats, el 10 de maig de 1944 es va enrolar en un grup de FTPF a Rouillé, on fou capturat i internat al camp local fins a l’alliberament de l’11 de juny. Executat a Vaugeton ara fa exactament vuit dècades, les seves restes reposen actualment a la necròpoli de Santez-Anna-Wened (Bretanya).

D’Antoni Serra Clariani, nascut el 7 d’agost de 1915 a Rocafort de Bages, en tenim menys dades: com a republicà, havia hagut de sortir de Catalunya al principi del 1939 i un any i mig després treballava de llenyataire a la zona d’Orleans. El 4 de gener de 1943 la policia col·laboracionista el va detenir per suposada vinculació amb membres del Partit Comunista d’Espanya (PCE) a França. Després de passar per presons parisenques, fou traslladat el 7 de maig de 1944 al camp de Rouillé, d’on va escapar-se un mes després. Com Queralt, el seu cos reposa a la mateixa necròpoli bretona de Santez-Anna-Wened.

Rafel Massa Andreu, nascut el 3 de febrer de 1912 a Maó, és segurament el perfil més sorprenent dels caiguts nostrats a Vaugeton. Abans del cop d’estat de Francisco Franco, havia treballat de dissenyador de moda dels famosos magatzems Can Jorba de Barcelona i a la guerra va arribar a exercir de comissari polític a l’aviació militar republicana. Amb la victòria feixista, va passar per uns quants camps de concentració francesos fins a integrar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers. Amb una d’aquestes, el 27 de setembre de 1940, fou internat amb dos centenars i mig de republicans més a l’anomenat Camp Franco, prop de Saint-Nazaire, com a mà d’obra quasi esclava en la construcció d’una base de submarins alemanya. Allà devia entrar en contacte amb el clandestí PCE, motiu pel qual fou detingut el juny del 1942 en una àmplia operació contra simpatitzants comunistes a la zona i transferit, posteriorment, al camp de Rouillé. Com molts dels fugits d’aquest centre de detenció el juny del 1944, es va integrar a la resistència local i va participar en unes quantes accions armades contra els alemanys abans de ser capturat i executat. També fou enterrat posteriorment a la necròpoli bretona.

Finalment, Vicent Rossel Barrachina, el més jove de tots, va néixer el 18 d’abril de 1919 a València i era pintor de parets a la seva ciutat natal. Membre del sindicat UGT, amb l’esclat de la guerra del 1936-1939 es va incorporar a l’exèrcit republicà. L’11 de febrer de 1939 passava de Portbou a Cervera de la Marenda i, després d’una estada als camps de concentració de Sant Cebrià i del Barcarès, va treballar amb una Companyia de Treballadors Estrangers a Poitiers i després a Évreux. Amb l’ocupació alemanya de França, va aprofitar la desorganització regnant per a anar-se’n a París. Del setembre del 1940 al juny del 1942 va exercir de pintor i de constructor a la capital francesa i a la zona del Loira, on fou detingut com Massa per vinculació amb el PCE, en una operació en què sembla que va participar l’infaust comissari Pedro Urraca Renduelles. Va ingressar primer a la presó de París i el 6 de maig entrava al camp de Rouillé. Vint dies després perdia la vida sota les ràfegues alemanyes.

L’operació militar en la qual es va perpetrar l’execució sumària del 27 de juny va continuar els dies següents amb algunes detencions, com la de Tomàs Urbiztondo i Barber. Aquest delineant industrial i mestre de professió havia nascut el 25 d’abril de 1914 a València i durant la guerra del 1936-1939 va ascendir de simple soldat a comandant d’infanteria de l’estat major republicà. Després d’un intent infructuós d’anar a Mèxic el 1940, a França es va destacar com a guerriller d’acció en cèl·lules de la resistència fins que fou capturat i deportat al camp de concentració nazi de Buchenwald, del qual va poder sortir viu al final del gran conflicte mundial.

I una mica més: Entre les nombroses matances del 1944, cal destacar la del municipi llemosí d’Orador de Glana, on els nazis van assassinar fa vuitanta anys quasi sis-cents cinquanta civils, entre els quals hi havia una desena de refugiats catalans de totes les edats. Com Corbera d’Ebre, Orador no es va reconstruir i ha restat un testimoni mut de les atrocitats de la guerra.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat