Maria Casajuana, una estrella fugaç barcelonina a Hollywood

Fox Studio Lot
10201 Pico Blvd, Los Angeles, Califòrnia
Mapa a Google

Algunes persones tenen ben clar el moment exacte en què la seva vida va fer un tomb. La mecanògrafa barcelonina Maria Casajuana i Martínez (1905-1999), per exemple, no en tenia cap dubte: el 22 d’octubre de 1926. Aquell dia a la tarda va decidir d’acompanyar una amiga seva a les oficines de la Hispano Fox Films a Barcelona, on volia lliurar en mà fotografies seves per a participar en un concurs de fotogènia que feia la incipient major del cinema de Hollywood en col·laboració amb el diari El Día Gráfico. I aleshores, va passar una cosa inesperada amb el representant nord-americà de Fox que les va rebre: “Se’m va quedar mirant molt fixament –recordava ella mateixa en una entrevista posterior–, va pronunciar algunes paraules en anglès que no vaig entendre i, al cap de poca estona, amb gran sorpresa, em van dir que el director del concurs volia saber si també estava disposada a participar-hi i que, en cas afirmatiu, em farien una prova cinematogràfica l’endemà mateix.” Aquell dia, sense ni ensumar-s’ho, començava a néixer una actriu: Maria Alba.

Perquè, un mes més tard d’haver acceptat de fer la prova sense gaire convenciment, va rebre una notícia sorprenent: havia quedat la primera entre els centenars i centenars d’aspirants que van passar per davant les càmeres de la companyia cinematogràfica. I amb un contracte d’un any signat sota el braç, es va embarcar l’estiu del 1927 al port normand de Le Havre rumb a Hollywood. Abans d’aterrar a la Meca del cinema, Casajuana encara va tenir temps de presentar-se al concurs de Miss Univers que es va fer a Galveston (Texas), en què va quedar quarta. Ja a Los Angeles, i amb el pseudònim artístic de Maria Alba (el primer que li van proposar els estudis cinematogràfics per a escurçar-li el cognom, Marta Alba, no li va fer el pes perquè considerava que una mala pronúncia del nom podia sonar com ‘mata’ i li podia portar malastrugança), la jove barcelonina no va desaprofitar l’oportunitat ni el temps: entre el 1927 i el 1935 va acabar participant en una vintena llarga de films a Hollywood.

Es va estrenar davant les càmeres de la Fox, en papers secundaris, amb Pels seus ulls negres (1927), d’Eugene Forde, Una núvia a cada port (1928), de Howard Hawks i Herois de l’infern (1929), de William Wyler. La revista Photoplay, el maig del 1929, premiava amb grans elogis l’esforç d’adaptació a la indústria, a la llengua anglesa i a la vida nord-americana de Maria Casajuana, que va ser ben conscient d’ençà del primer moment que el seu període de prova tenia un límit si no volia tornar cap a casa: “La Fox creu que la Maria té una de les personalitats més distintives entre els novells a les pantalles. Premsa de Barcelona, ja podeu titular: ‘Una jove barcelonina ha reeixit a Hollywood.'”

Amb l’arribada del cinema sonor, la trobem en algunes produccions de Hollywood per a públic hispà, com ara la revista musical Charros, gauchos y manolas (1930), escrita i dirigida per Xavier Cugat, o en les versions en castellà de films nord-americans com El cuerpo del delito, l’adaptació de The Benson Murder Case (1930), elaborada pel guionista, productor i activista per la independència Josep Carner Ribalta. Però també apareix en cintes originals en anglès, entre les quals cal destacar sobretot Mr. Robinson Crusoe (1932), filmada parcialment en escenaris naturals a Tahití al costat d’un gran actor a l’època com Douglas Fairbanks. No seria l’única estrella amb qui treballaria: el 1934, va participar en la cinta de por The Return of Chandu, de Ray Taylor, al costat del mític Béla Lugosi.

D’ençà del 1931, Maria Alba s’havia casat amb un tècnic de repartiment de la Fox, Dave Todd, i amb la producció Monogram Great God Gold (1935), d’Arthur Lubin, va decidir de retirar-se de les pantalles tal com hi havia entrat: de cop i volta. És probable que els papers que li oferien ja no la convencessin gaire i, amb una gran dosi de realisme i sentit comú, també devia veure que la seva carrera ja no donava més de si. Només hi tornaria, excepcionalment, el 1946, amb el rodatge de dos films a Mèxic. D’aleshores ençà, en la seva biografia sobresurten dues dates: el 9 de juliol de 1950 es va casar en segones núpcies amb Richard J. Burk, amb qui va tenir tres fills; i el 26 d’octubre de 1999, quan es va apagar definitivament a San Diego (Califòrnia) una estrella primerenca i fugaç del nostre cinema.

I una mica més: En el concurs de fotogènia del 1926 amb què Maria Casajuana va guanyar un passatge a Hollywood, la Fox també va seleccionar un candidat masculí, Antoni Cumellas Alsina, nascut el 1908 a Barcelona en una família acomodada. A Hollywood, amb tot, no va tenir ni de bon tros l’activitat ni l’estrella de Maria Alba. De fet, sembla que tan sols va aconseguir papers secundaris en quatre films. El 1933, cinc anys després d’haver desembarcat als EUA, ja sense contracte ni papers en regla, va haver de tornar a casa, en plena efervescència republicana. I sembla que just després del cop d’estat del general Franco del juliol del 1936, Cumellas fou detingut a Madrid i conduït a la txeca de la brigada d’Agapito García Atadell. No en va sortir viu.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat