20.05.2022 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:54
Manresa Road
Chelsea, Londres
Mapa a Google
Arran de la invasió russa d’Ucraïna i tot el seguit de sancions econòmiques contra el règim de Vladímir Putin, el concepte de Londongrad ha sortit de la foscor en què sempre se solia moure i ha tornat tot d’una als focus de l’actualitat. El refugi de capitals que representava la City i el sector immobiliari londinencs per als grans oligarques del món ex-soviètic sembla que té els dies comptats. O, si més no, els qui se n’han beneficiat no gaudiran amb tanta impunitat dels avantatges legals i fiscals que els havien brindat fins ara les autoritats britàniques. Però Londongrad (o Moscow-on-Thames) no sols és un concepte, sinó també una realitat, i designa els barris més opulents de la capital anglesa, allà on solen tenir les seves grans mansions molts d’aquests oligarques ara assenyalats.
És un petit paradís del luxe que s’estén pels cèntrics districtes de Belgravia i Chelsea: de l’exclusiu barri de Knightsbridge a Stamford Bridge, el flamant estadi del Chelsea FC, que, fins fa quatre dies, era propietat de Roman Abramóvitx. Si hi passegem, ens adonarem amb un punt de sorpresa que just a mig camí entre aquests dos extrems, al cor de Chelsea, apareix un nom ben nostrat: Manresa Road. El carrer arrenca perpendicularment de la llarga avinguda de King’s Road i s’acaba en una placeta, Chelsea Square. Ara és una zona eminentment residencial –hi tenia casa el magnat de la F1 Bernie Ecclestone, per exemple–, però fa més d’un segle era un focus d’artistes amb certa reputació.
L’explicació de la presència de la capital de Bages en el nomenclàtor de Londres i, específicament, amb un carrer que el 2015 era considerat el tercer més car d’Anglaterra (el preu mitjà de les cases era de 7,36 milions de lliures), no és ben clara. Una possibilitat seria que fos una referència indirecta a sant Ignasi de Loiola, tal com passa en desenes de llocs de tot el món, que el vinculen amb Manresa. Però, en aquest cas concret, hi ha el problema que ni en la disposició del carrer actual ni en la del passat no hi ha cap esment a establiments ignasians. Un altre element que allunya una mica aquesta hipòtesi és que en un altre indret de Londres, força allunyat, ja hi ha una d’aquestes referències, l’antiga Manresa House.
Una altra opció, probablement més encertada, ja la insinuava Josep M. Gasol al llibret de referència Manresa, un nom universal (1991): “Hom diu que, a Anglaterra, la batalla del Bruc és coneguda per ‘batalla de Manresa’. Ben mirat, el lloc del Bruc –escenari dels famosos combats de juny de 1808– no és pas tan lluny de la nostra ciutat com per poder confondre o identificar els dos indrets, vistos des de tants centenars de quilòmetres.” I afegia: “És natural que els anglesos, enemics de Napoleó, celebressin aquelles victòries com un triomf sobre l’enemic comú.” De Chelsea mateix estant, la cap d’arxius i estudis locals de la Kensington Central Library, Isabel Hernandez, reforça via correu electrònic aquesta hipòtesi: “Segons els arxius i llibres que he pogut consultar, el carrer es va batejar amb el nom de Manresa el 1879 i deu tenir relació amb les guerres napoleòniques, perquè és relativament a prop de Trafalgar Square i Nelson Lodge, també relacionats amb aquell conflicte peninsular.” Sigui com sigui, i com comentava Gasol, Manresa Road “ha esdevingut un lloc de pelegrinatge i de visita obligada dels manresans que van a Londres”.
I una mica més: Per a completar el pelegrinatge, els manresans poden anar després fins el Victoria and Albert Museum, un museu monumental no gaire lluny dedicat a col·leccionar objectes d’art i disseny de totes les cultures i períodes històrics. Entre els ítems que s’hi poden trobar, a més d’aquest impressionant retaule de la batalla del Puig, hi ha una bona col·lecció de fotografies antigues de Manresa. Per cert, l’entrada és de franc.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
