Repòs etern a Russell Square

Russell Square, Londres
Mapa a Google

Una de les característiques de la ciutat de Londres és la quantitat de recordatoris, plaques, memorials, monuments i homenatges públics a tota mena de membres de la reialesa i l’aristocràcia britàniques, personatges populars i soldats i forces armades involucrades en mil i un conflictes mundials (de fet, un llibre explica que només vint estats actuals no han estat mai ocupats per la Gran Bretanya, entre els quals Andorra…). Aquesta fal·lera pel record arriba fins al detall dels bancs públics dels fabulosos parcs de la capital anglesa. En efecte, és una tradició ben anglosaxona apadrinar bancs i inscrustar-hi petites plaques dedicades a la memòria de persones estimades o reconegudes per la comunitat, tal com es pot comprovar passejant per exemple pel deliciós parc de Russell Square, al barri de Bloomsbury.

Situat en una cruïlla entre el Museu Britànic, la University College de Londres (UCL) i la Biblioteca Britànica, sota els alts plataners d’aquest pulmó verd hi ha desenes de bancs dedicats a àvies, mares i fills del barri o de la resta del món que se’n van enamorar. De totes les inscripcions, n’hi ha una que crida particularment l’atenció: ‘From family, friends and colleagues in memory of Josep R. Llobera (1939-2010), resident of Bloomsbury for 40 years.‘

Autor de llibres d’antropologia de referència mundial com Hacia una historia de las ciencias sociales (1981), The Anthropology of Europe (1994), La identidad de la antropología (1996), Manual d’antropologia social (1999) i An Invitation to Anthropology (2003), Josep Ramon Llobera va néixer el 1939 a l’Havana (Cuba) en el si d’una família de la Conca de Barberà exiliada arran de la guerra. Al cap de pocs anys, amb tot, van tornar a Catalunya, on es va escolaritzar i va entrar a la universitat a Barcelona. La recerca de nous horitzons intel·lectuals, lluny de la grisor franquista, el va portar més endavant a Alemanya i a París, on va començar a estudiar antropologia. I finalment a Londres, on va exercir de professor durant quatre dècades en universitats de Londres, especialitzat en la història de les ciències socials i el nacionalisme.

Establert des del 1969 al barri de Bloomsbury, una àrea de llibreries, cafès i places verdes, Llobera va ser un assidu tant del Museu Britànic com de la Biblioteca Britànica, a més de docent a la UCL, i també un habitual de la plaça dedicada a un dels ducs de Bedford (Francis Russell), de la qual va treure el pseudònim (Francis L. Russell) amb què va signar les seves memòries, Reminiscences of a Distant Past (2006), traduïdes al català pòstumament en paral·lel amb el rodatge del documentari L’home que estimava els llibres (2015).

L’autor del film, Roger Canals, explicava en la presentació d’ara fa quatre anys: ‘El fet que escrivís regularment en anglès i que fins i tot obtingués la nacionalitat britànica van fer que la seva presència a casa nostra fos rara. N’arribaven llibres i se’n coneixia el nom, però potser no se’n coneixia la persona. […] Crec que aquesta seria una bona manera de dir-ho: en coneixíem el nom, però no la persona. I el que intenta fer el documentari i també el llibre pòstum és mostrar la persona, més enllà del nom.’

I una mica més: De Llobera, a més de ser el principal transmissor de tota l’antropologia que es feia a Europa cap a Catalunya, Canals també en destacava el compromís amb el país: ‘Molts dels seus llibres en certa manera s’anticipen als debats i les qüestions que passen avui a Catalunya, amb força anys d’antelació.’ I concloïa: ‘La seva obra, a més, la va poder escriure abans, sense el bullici que tenim avui. És un autor que hem de recuperar i rellegir.’ Un bon lloc per fer-ho, és clar, és asseguts al seu banc de Russell Square.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat