Les cartes d’una valenciana que revelen el París lèsbic de mitjan segle XX

Parada de metro Nation
Plaça de la Nation amb avinguda du Bel Air, París
Mapa a Google

El 14 de gener passat, al magazín dominical del diari francès Le Monde, un periodista de la casa, Denis Cosnard, signava un reportatge tan extens com excel·lent amb un títol doblement enigmàtic: “A la recherche de Conchita Lopez, l’inconnue des lettres du métro parisien“ (“A la recerca de Conchita Lopez, la desconeguda rere les cartes del metro parisenc”). És, ras i curt, la història d’una recerca començada vint anys enrere en una parada de metro que va obrir la porta a la història, més llunyana en el temps, del col·lectiu lèsbic de la capital francesa d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

Els protagonistes de la primera història són Mathieu Duflot i Florence Evrard. Duflot, un informàtic afeccionat a recollir objectes perduts per la ciutat, no va haver d’esmolar gaire la vista per a detectar, el 14 de gener de 2002, una troballa diferent de les altres a què estava acostumat: un paquet de correspondència personal molt ben deixat damunt d’una paperera de la parada Nation de la línia 6 del metro. Quan va arribar a casa, la seva companya d’aleshores, Evrard, va quedar simplement fascinada pel que deien les vint-i-vuit cartes i postals, datades entre el 1938 i el 1976.

Florence Evrard, com descriu Cosnard al reportatge, va engegar aquell mateix dia una recerca quasi febril per mirar d’encaixar el trencaclosques que representava tot aquell enigmàtic feix de lletres, plenes de confessions íntimes, escrites per dones de llocs tan distants com ara Alexandria, Barcelona, Bizerta, Canas, Heidelberg, Londres, Neuilly, Washington i Zúric. A partir de detalls pescats ací i allà, va poder estirar fils i anar teixint, amb els anys, un món invisibilitzat de la seva ciutat, París, durant una bona part del segle XX: el dels cabarets lèsbics, mal vists per les autoritats, però no obertament perseguits.

Totes les cartes, per cert, anaven destinades a una mateixa persona i a una mateixa adreça: Mademoiselle Conchita Lopez o Marin-Lopez, de la rue Louis-Blanc, 19, de París. Ni l’edifici del districte desè ni la destinatària ja no existien, el 2002, però Evrard no va defallir fins a treure’n l’entrellat. I el que va descobrir és tota una xarxa de dones, com ara la Mireia de Barcelona, enamorades de la vida noctàmbula de París i d’una de les seves ànimes, Concepción Marín López, nascuda a València el 30 d’agost de 1916.

Amb tan sols tres anys, la Conchita es va traslladar a viure amb els seus pares i dos germans a la capital francesa, on es va escolaritzar i va estudiar a la Sorbona just abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Però, quan va superar la vintena i va deixar la feina en una casa de moda, va començar una llarga carrera d’animadora i treballadora en cabarets lèsbics del barri de Pigalle, amb noms mítics com ara Fétiche, La Silhouette i sobretot el Carroll’s, el local més conegut i selecte de l’empresària de la nit Suzanne Jeanne Baulé, Frede (1914-1976), per on es diu que van desfilar des de Marlene Dietrich fins a Orson Welles, passant per Simone Signoret i Yves Montand, Anaïs Nin, Rita Hayworth, Gary Cooper i Salvador Dalí.

Entre línies, les cartes del metro permeten de reconstruir la intimitat d’unes dones i la interioritat d’un món que s’allarga des del primer cabaret de Jane Stick, obert el 1937, fins al tancament de l’últim Carroll’s, el 1970. El 4 de gener de 2002, allunyada de tot aquest ambient des de feia temps, Conchita Lopez es va morir a París, a vuitanta-cinc anys. Nou mesos després, la seva parella des de feia tres dècades, Jacqueline L., se suïcidava saltant des del seu pis prop de la parada de metro Nation. El seu testament, per cert, era entre el plec de cartes que potser ella mateixa, sospita Evrard, va deixar el 14 de gener de 2002 ben a la vista d’algú que volgués seguir la pista d’aquest petit tresor amb molta història.

I una mica més: La vida de Conchita Lopez fou portada al teatre fa quasi un any per un amic de Florence Evrard, Jacques Gomez, amb el grup Trajet Spectacle a Die.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat