Les arrels catalanes de la màxima rivalitat futbolística a Còrsega

Rue Jean Lluís, Aiacciu
Mapa a Google

L’últim partit de la vint-i-tresena jornada de la Ligue 2, que es va disputar el dilluns 5 de febrer, no decidia res en la classificació de la segona divisió de futbol francesa. Però els dos equips que van saltar al camp s’hi jugaven molt més que els tres punts. L’Sporting Club Bastia, el conjunt local, va superar per la mínima l’Athletic Club Ajaccien i es va endur el derbi cors, una de les rivalitats més marcades del futbol europeu. La passió amb què es viuen els partits entre els dos grans equips de les dues principals ciutats de Còrsega, Bastìa i Aiacciu, transcendeix de molt el terreny esportiu i té també implicacions identitàries, geopolítiques i fins i tot de criminalitat.

Tot i aquest còctel d’ingredients ben cridaner, la rivalitat futbolística Bastìa-Aiacciu sol passar inadvertida a casa nostra… i això que, al darrere, hi podem descobrir algunes traces catalanes. Per explicar-ho, hem de retrocedir força en el temps, fins el 28 de maig de 1813, quan va néixer al poble de Garcia (Ribera d’Ebre) Pere Francesc Lluís i Aufes. Abans d’arribar a la trentena, just al començament de la dècada del 1840, s’havia traslladat a viure a l’illa de Còrsega, on va entrar a treballar d’impressor i tipògraf a l’única impremta que hi havia aleshores a Aiacciu, la de Gabriel Marchi. A la mateixa ciutat es va casar el 14 d’agost de 1845 amb Marie Dominique Barbieri. Però el matrimoni va durar poc perquè la dona, deu anys més jove que ell, es va morir prematurament el 1851.

Un any després, ja naturalitzat francès, Lluís es va casar en segones núpcies amb una altra corsa, Madeleine Pompéani, vint anys més jove que ell i amb qui va tenir nou fills entre el 1853 i el 1871. En paral·lel, l’impressor de Garcia va sol·licitar a les autoritats llicència per a establir-se pel seu compte, rebutjada el 1854. No va ser fins al cap de quinze anys que no li van concedir la petició i, amb l’ajuda econòmica d’un cunyat seu, Joseph Pompéani (1827-1895), el 1871 va obrir a l’antiga plaça de Bonaparte la impremta Pompeani et Lluis. Un fill seu, Jean Paul Lluís, nascut a Aiacciu mateix el 4 de març de 1854, va seguir els passos del pare i hi va entrar a treballar com a impressor i tipògraf. Però abans de la dècada del 1890, una part important de la família va deixar Còrsega per traslladar-se a París.

Amb el canvi de segle, Jean Paul Lluís va tornar a l’illa i es va començar a implicar molt amb un club de futbol que havia nascut el 1910, l’Athletic Club Ajaccien (ACA), del qual va arribar a ser president del 1919 al 1923. Fou durant el seu mandat, precisament, que es va impulsar el primer estadi de futbol amb cara i ulls de Còrsega: el 1921, la junta presidida per Lluís va adquirir uns terrenys a la zona encara no urbanitzada d’I Salini, prop de la via fèrria, per aixecar-hi un estadi on pogués jugar en condicions tant l’ACA com la resta d’equips de la ciutat. Per finançar l’operació, el club va sol·licitar un préstec de 25.000 francs al municipi, a tornar en vint-i-cinc anys. És així com el 22 d’octubre de 1922 es va poder inaugurar oficialment un camp que, per decisió unànime, es va batejar amb el nom del president.

L’Estadi Jean Paul Lluís, que va ajudar a professionalitzar el club, va mantenir el nom després de la mort de Lluís, el 1936. Però, paradoxalment, el va perdre el 1968, quan l’equip acabava d’accedir a la primera divisió, arran de la construcció d’un camp nou en un altre emplaçament de la ciutat. El periodista local José Maragna, quan el novembre del 1971 es va enderrocar definitivament aquell “monument del futbol cors”, va escriure: “El Jean Lluís s’ha mort! S’ha acabat la seva lenta agonia. Només les criatures del barri d’I Salini podran ballar encara una mica sobre el seu cadàver, fins el dia que també els n’expulsaran les màquines que l’enterraran definitivament sota tones i tones de ciment.” No anava gens equivocat: actualment, el solar és ocupat per una gran superfície comercial.

I una mica més: Curiosament, l’altre gran actor del derbi cors, l’Sporting Club Bastìa, també té un vincle directe amb Catalunya. Concretament, el club far del nacionalisme cors fou fundat el 1905 per un suís, Hans Ruesch, que exercia de professor d’alemany a l’institut de la ciutat i que havia arribat a Còrsega procedent de Barcelona. Establert a l’illa, sembla que va decidir d’impulsar un club de futbol com el que havia creat pocs anys abans un compatriota seu, Joan Gamper, a la capital catalana.

PS: Un amable lector, Gerard Rocamora, aporta en un comentari a aquest article un altre català vinculat a l’Sporting Club Bastìa: Jordi Sarri va ser-ne el tresorer i va viure la convulsa història del club dels anys 1980. La sala dels trofeus de l’estadi Armand Cesari porta el seu nom.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat