La contribució menorquina a les primeres edicions de l’‘Encyclopaedia Britannica’

Nicolson Street, Edimburg, Escòcia
Mapa a Google

La intermitent dominació britànica de Menorca durant el segle XVIII dota l’illa d’una singularitat històrica en el context dels Països Catalans. La vuitantena d’anys sota l’òrbita de Londres és un període prolífic quant a històries i episodis de tota mena i en tots els camps: la cultura, la política, l’economia, la llengua i la literatura, la demografia, la religió… Tant és així, que fa l’efecte que no es puguin acabar mai, tots els viaranys que s’hi amaguen. Una de les últimes sorpreses, ben sonada, és fruit de les investigacions incansables del cuiner i gastrònom osonenc Pep Pelfort, que en plena recerca sobre l’origen de la salsa tudesca va ensopegar fa alguns anys, a l’Arxiu Històric de Maó, amb un manuscrit que no aportava llum en termes gastronòmics, però sí que obria una hipòtesi ben llaminera en un altre àmbit: la més que possible col·laboració de notables il·lustrats menorquins en les primeres edicions de la magna Encyclopaedia Britannica, una obra clau en la història del coneixement començada a publicar a Edimburg el 10 de desembre de 1768.

Però què hi havia, exactament, al text maonès que porta la signatura RG 146-1 i la data de 1782? Doncs unes quantes entrades de diccionari, de contingut enciclopèdic, en format bilingüe català-anglès i, cap al final, castellà-anglès. Encuriosit per aquest material, Pelfort va començar a buscar si cap obra enciclopèdica de l’època contenia aquella mateixa informació i es va adonar, amb perplexitat, que les entrades només coincidien quasi literalment amb les corresponents de l’Enciclopèdia Britànica. Concretament, amb la tercera edició, elaborada entre el 1781 i el 1797 i considerada una veritable revolució de l’enciclopedisme modern gràcies als seus divuit volums i a la llarguíssima llista de contribuïdors, coordinats per grups de debat com la Society of Gentlemen in Scotland i The Select Society. En aquesta nòmina de col·laboradors de la tercera edició, doncs, sembla que també hi entrarien els membres de l’anomenada Societat Maonesa, fundada el 1778 i formada per il·lustrats menorquins, com ara Joan Ramis i Ramis, Joan Roca i Vinent, Joan Roig, Jaume Uhler, David Causse, Andreu Hernandes, Josep Missó, Pere Ramis, Joan Soler i Vicent Caules. Cal afegir que, en un moment en què les grans obres de referència –començant per l’Encyclopédie– eren escrites majoritàriament en francès, el pas de molts d’aquests intel·lectuals per universitats com les d’Avinyó i de Montpeller arran de la dominació francesa de l’illa (1756-1762) els convertia, en el conjunt de possessions britàniques, en uns contribuïdors ben interessants per a l’esforç enciclopedista impulsat a Escòcia.

Al manuscrit, val a dir, no hi ha cap referència directa a aquests autors, cosa que Pelfort atribueix simplement a “l’ocultació de relacions” amb els britànics arran del canvi de dominador a l’illa el 1782, quan va passar una altra vegada a mans de la monarquia hispànica. Perquè, si parlem de la col·laboració de menorquins amb l’Encyclopaedia Britannica, és imprescindible pensar en una connexió profunda i intensa entre els cercles il·lustrats de Menorca i el potent Scottish Enlightenment, sota el qual es va impulsar inicialment la tasca enciclopèdica. L’investigador osonenc no té cap dubte que els fils conductors entre l’illa britànica i la mediterrània van ser els oficials i càrrecs enviats a Menorca, molts dels quals provinents precisament d’Escòcia. Parlem, per exemple, de l’enginyer militar Patrick MacKellar (1717-1778), ben conegut per la construcció de Georgetown (l’actual poble del Castell). També del coronel Townshend, que va plantar la llavor de la Societat Maonesa el 1765 aplegant al voltant seu “the principal gentlemen at Mahon”. I sobretot del governador James Murray (1721-1794), que el 1780 fins i tot es va arribar a casar a l’illa, en segones núpcies, amb la filla del cònsol general de Mallorca.

La hipòtesi de Pep Pelfort, exposada per primera vegada en unes jornades a Menorca ara fa just quatre anys i publicada com a capítol al llibre Joan Ramis i la xarxa de relacions il·lustrades (2021), no el va ajudar gaire a avançar en la recerca de la recepta de la salsa tudesca, però en aquest procés va trobar per casualitat els ingredients d’un plat ben suculent: el xup-xup d’un incipient i efímer Minorcan Enlightenment.

I una mica més: Pep Pelfort, al capdavant del Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca, també és al darrere de les últimes investigacions sobre la salsa maonesa. Maonesa, sí, no pas maionesa com recullen els diccionaris, atès que segons un manuscrit del 1750 que va localitzar a l’illa, la famosa salsa és d’origen menorquí i no pas francès.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat