Justícia catalana a Estrasburg

Palau de Justícia d’Estrasburg
43-45 Rue du Fossé des Treize
Mapa a Google

Dilluns vinent és previst que centenars de catalans siguin a primera hora a Estrasburg per acompanyar el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín a la primera sessió del Parlament Europeu del 2020. Si a la del 2 de juliol passat els dos eurodiputats no van poder entrar a la seu de l’Europarlament pels impediments de tota mena de la justícia espanyola, sis mesos després ja no hi ha cap traba que els ho impedeixi després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d’un altre eurodiputat català, Oriol Junqueras, que malgrat el revés europeu d’Espanya no podrà ocupar dilluns el seu escó.

Sobre la justícia, precisament, els catalans hi tenen alguna cosa més a dir a Estrasburg. I no sols perquè tant Puigdemont, Junqueras, Comín i la resta de presos polítics i exiliats del govern esperen les decisions que ha de prendre el Tribunal Europeu de Drets Humans, que té la seu a la capital alsaciana, sinó també perquè un altre dels edificis més significatius de la ciutat té un lligam gens negligible amb casa nostra.

El Palau de Justícia d’Estrasburg, una imponent construcció neoclàssica que forma part de la llista de monuments històrics, va ser aixecat del 1894 al 1897 per l’arquitecte germano-danès Skjold Neckelmann (1854-1903), que també va signar edificis emblemàtics del districte imperial de Neustadt com la Biblioteca Nacional i Universitària, el Teatre Nacional i l’església catòlica de Saint-Pierre-le-Jeune. El palau del tribunal de gran instància d’Estrasburg, situat al costat del temple catòlic esmentat, constitueix un model d’arquitectura alemanya de la fi del segle XIX. Del 2012 al 2014, cent anys després d’haver-se inaugurat, va experimentar una important renovació de la mà de l’estudi que l’arquitecte barceloní Jordi Garcés comparteix amb Daria de Seta i Anna Bonet, amb la voluntat de ‘d’enriquir la ciutat amb una nova fita urbana, a través d’una imatge respectuosa amb la inscrita en la memòria col·lectiva del monument de Neckelmann’, i seguint una idea central: ‘Perquè tot romangui, en primer lloc cal que tot canviï’.

Amb un llarg currículum de restauracions i obra nova que inclou des del Museu Picasso fins al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron i l’Hotel Plaza de Barcelona, passant pel Museu d’Art de Navarra i el Museu de la Ciència de Tenerife, després de dos anys d’obres i 63,2 milions d’euros invertits Garcés va tornar les claus del Palau de Justícia el 6 de març del 2017 amb una renovació sobretot interior, que la crítica d’art Pilar Parcerisas descrivia així: ‘S’ha aconseguit el respecte per l’edifici clàssic, la conservació del seu perímetre i volum extern i la rendibilitat del seu volum intern […]. D’això se’n diu màxim profit i estalvi, potser perquè l’arquitecte està acostumat a transitar pel gòtic barceloní, espais minimalistes que diria Alexandre Cirici, que obliguen a l’austeritat i a la contenció, i a aplicar “el menys és més” abans que ho proclamés Mies van der Rohe.’

Fa dos anys, el jurat del premi Le Geste d’Or va compartir la mateixa valoració positiva de Parcerisas sobre la profunda rehabilitació de Garcés i companyia al Palau de Justícia, de la qual s’ha publicat un llibre i tot: Palais de Justice de Strasbourg : Garcés-De Seta-Bonet Architectes et SVC Architectes (2017).

I una mica més: L’obra arquitectònica de Jordi Garcés es concentra majoritàriament al Principat, tot i que rehabilitacions icòniques com la del Palau de Justícia d’Estrasburg han permès internacionalitzar el seu nom. Un altre projecte que hi pot ajudar és el de l’Estació Marítima de Siracusa, a Sicília. L’estudi Garcés-DeSeta-Bonet va guanyar el 2009 el concurs arquitectònic de la nova terminal, que deu anys després continua únicament sobre plans perquè no s’ha pogut materialitzar financerament. Una situació que es podria desencallar aviat…

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat