23.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:58
SPM XV
Rue Emile Poirier, 2
Mapa a Google
L’abril passat, el petit arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon, un bocí de França perdut a l’Amèrica del Nord, va rebre amb un cert orgull una notícia: la Societat Francesa de Vexil·lologia havia concedit el tercer premi a la bandera departamental més bonica de l’estat francès a la de Saint-Pierre-et-Miquelon (SPM), darrere les dels departaments de Finisterre (Bretanya) i Alt Rin (Alsàcia). En declaracions als mitjans, el president de la societat ho justificava així: ‘És una bandera que aplega tots els elements de la població local. És molt ben construïda, llegible i dinàmica gràcies a la presència d’un vaixell en moviment.’
La bandera d’SPM representa al centre La Grande Hermine, el vaixell de Jacques Cartier amb els primers colons francesos que va fer cap al Canadà, i incorpora al costat esquerre les banderes dels tres principals països d’origen dels sis mil habitants de l’arxipèlag: la ikurriña basca, la gwenn-ha-du bretona i la de les p’tits cats normanda. Els contingents de pescadors i mariners d’aquestes nacionalitats que es van establir en el curs dels segles en aquest territori d’ultramar de la UE entre Terra Nova i Nova Escòcia van ser nombrosos. En canvi, de catalans n’hi han passat ben pocs. Tanmateix, n’hi hagué un que, per la gran empremta que hi va deixar, bé es mereixeria que s’incorporessin les quatre barres a la bandera de Saint-Pierre-et-Miquelon.
Parlem de Josep Serra, un català nascut a Arles (Vallespir) que, després de servir com a general a l’exèrcit francès a Alemanya, pilotar helicòpters i viure un any a l’Antàrtida, va decidir d’anar-se a jubilar en un departament perdut nord enllà, però no tan inhòspit com el continent glaçat. I hi va fer arrels: aportant la seva experiència aeronàutica a la petita companyia Air Saint-Pierre, d’una banda, i traslladant la seva passió pel rugbi a l’arxipèlag. En Jo, com era conegut per tothom, era un seguidor incondicional de la USAP i no es va poder estar d’introduir l’esport oval en aquesta vuitena província basca dominada per l’hoquei sobre gel i, a més distància, pel futbol. Per això va crear l’SPM XV, amb els colors sang i or de la bandera catalana, i inscrit és clar en el Comitè de Rugbi XV nord-català.
Jo Serra va deixar l’illa per anar a viure al bell mig de França fa cinc anys. I ens va deixar a tots fa pocs mesos. Però la seva petja a Saint-Pierre-et-Miquelon continua ben viva al camp de rugbi del seu club, on el 2012 em deia amb una rialla que potser algun dia acabaria portant el seu nom. Doncs per què no?
I una mica més: Vegeu l’entrevista en vídeo a Josep Serra, feta l’estiu del 2012 a Saint-Pierre-et-Miquelon.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
