El català del Quebec

Grand Théâtre de Quebec
269, Boulevard René-Lévesque E
Mapa a Google

Pronunciar el nom de Jordi Bonet i Godó (1932-1979) a la ciutat on va néixer, Barcelona, és sinònim de cares de pòquer o d’interrogació. En canvi, si es pronuncia al Quebec la reacció és exactament la contrària. Els més de cinc mil quilòmetres entre la ciutat natal i l’adoptiva són la distància que hi ha, també, entre el desconeixement més absolut i el màxim reconeixement. Perquè a l’altra banda de l’Atlàntic, on va aterrar el 1954, aquest artista complet embriagat a parts iguals pel romànic de Taüll, Joan Miró, el gòtic català, Gaudí i Picasso en poc temps es va integrar al vast moviment creatiu que s’estenia aleshores pel Quebec… i en va esdevenir un dels actors principals, gràcies a centenars de murals en ceràmica, asfalt, bronze i alumini escampats per tot el país i més enllà, de Califòrnia fins a l’Aràbia Saudita.

El punt culminant de la seva intensa carrera a l’Amèrica del Nord va arribar el 1969 amb una obra mestra a la capital quebequesa, el tríptic L’homme, la vie, la mort et la liberté a l’enorme vestíbul del Grand Théâtre de Quebec, descrit per l’arquitecte de l’edifici, Victor Prus, com ‘una de les primeres vegades en la història de l’art contemporani en què s’integren del tot les arts plàstiques i l’arquitectura’. El mural de ciment de 1.110 metres quadrats, també conegut per El Passat, el Present, el Futur, alhora va ser un punt d’inflexió de Bonet a causa d’una de les inscripcions que hi va esgrafiar: empès per l’esperit de revolta del final de la dècada del 1960, els versos «Vous êtes pas écœurés de mourir, bande de caves? C’est assez!» (‘No esteu tips de morir, colla d’imbècils! Ja n’hi ha prou!’), que va agafar prestats del poeta i amic Claude Péloquin, no van ser ben vists per una part de la societat quebequesa, que va voler veure aquest clam contra l’apatia, el conformisme i el conservadorisme universals un insult directe a la població local d’un escriptor underground i un artista estranger.

A la controvèrsia i la campanya d’atacs personals d’aquella època s’hi van unir una pneumònia greu de Bonet i la tràgica mort del seu segon fill en un accident de bicicleta. Així i tot, l’activitat artística en terra quebequesa va continuar, com es pot comprovar amb l’enorme mural Citius, Altius, Fortius a l’estació de metro Pie-IX de Mont-real, inaugurat pocs dies abans del començament dels Jocs Olímpics del 1976 a la capital econòmica del Quebec. Aleshores ja li havia estat diagnosticada una leucèmia que es va endur, el dia de Nadal de 1979 i a tan sols quaranta-set anys, l’anomenat ‘català del Quebec’.

I una mica més: A banda uns quants carrers per tot el Quebec, l’artista de més anomenada del país durant els anys 1960 i 1970 també té dedicats d’un pont fins a un parc, passant per un pavelló en què s’exposa una part de la seva obra, a la regió de Montérégie, on va comprar el 1969 una vella mansió del segle XVII com a casa i taller particular.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat