Joan Bialet Massè, d’Argentona a l’Argentina

Museo Histórico Dr. Juan Bialet Massé
Fermín Rodríguez, Bialet Massé
Mapa a Google

No tothom pot dir que un poble porti els seus cognoms. Però hi ha un fill d’Argentona que gairebé ho va poder dir: Joan Paulí Batlle Mas (1846-1907). I parlem en condicional per dos grans motius: el primer, perquè l’actual municipi de Bialet Massé, a la província argentina de Córdoba, porta els dos cognoms que va adoptar quan es va exiliar –segurament per raons polítiques– cap a l’Argentina el 1873; i, el segon, perquè aquesta població amb una mica menys de la meitat d’habitants que el seu poble natal es va constituir oficialment el 1911, tres anys després de la mort d’un català prou desconegut a casa seva i de renom a l’Amèrica del Sud.

De motius per aquest curiós bateig, no en falten, segons els membres del Casal Argentí a Barcelona darrere del Memorial Joan Bialet Massè, que l’arriben a considerar un dels constructors de la República Argentina. En les tres dècades d’estada al país, del 1873 al 1907, aquest argentoní hiperactiu hi va destacar com a advocat, catedràtic de medicina legal i toxicologia i professor de legislació laboral i agrícola, a més d’empresari. Se’l considera, de fet, fundador del dret laboral a l’Argentina i, per extensió, a l’Amèrica Llatina; va ser regidor i president del consell municipal de Córdoba, cofundador del Partit Socialista i del Centre Català de Rosario, a més d’un dels promotors de la llei d’educació gratuïta, pública, laica i obligatòria, redactor de la llei de les vuit hores i autor del monumental Informe sobre l’estat de les classes obreres a l’interior de la República (1904), en què analitzava les condicions laborals del país amb una incomparable visió antropològica.

En l’àmbit de l’emprenedoria, se’l reconeix com el creador de la primera fàbrica de cal hidràulica de l’Argentina i va ser al darrere de la construcció, juntament amb Carlos Adolfo Casaffousth, del llac artificial més gran del món a l’època, el Dique San Roque –que ben aviat es podria rebatejar amb el seu nom–, que va permetre desenvolupar tot un sistema d’irrigació i de provisió d’aigua potable a la veïna i creixent ciutat de Córdoba. Per aquestes últimes infrastructures, i com a homenatge pòstum, a la zona on havia aixecat el 1884 la Fábrica de Cales y Cementos La Primera Argentina es va establir el 23 de novembre de 1911 el municipi de Bialet Massé, uns cognoms presents encara ara en mil i un racons i espais del poble: des del cementiri fins a la llar d’infants i l’escola, passant per la cooperativa d’aigües i el museu municipal, emplaçat precisament en una de les cases de la família d’origen argentoní… a l’avinguda de Mataró.

Tot i que a casa nostra el seu nom sols és recordat públicament en un carrer de Mataró, aquest diumenge al matí a l’Ajuntament d’Argentona, coincidint amb els actes del Dia de la Independència de l’Argentina, es fa la presentació oficial del Memorial Joan Bialet Massè, que entre molts més objectius vol aixecar un monument a la seva figura a la població del Maresme on va néixer fa gairebé cent setanta-cinc anys.

I una mica més: Joan Bialet Massè no és l’únic personatge vinculat als Països Catalans que ha quedat immortalitzat en el nom d’un municipi. A l’Argentina mateix hi ha el cas de Juan Pujol, a Corrientes, que rep el nom del governador de la província i ministre d’Interior argentí a mitjan segle XIX, de pare arbucienc. A Cuba hi ha el poble de Bartolomé Masó, a la província de Granma, que pren el nom d’una de les figures més importants en la lluita independentista de l’illa, fill de pare sitgetà. A l’estat mexicà de Tamaulipas hi ha el municipi de Cruillas, batejat així en record del virrei valencià Joaquim de Montserrat, marquès de Cruïlles, per haver-ne acordat la fundació el 9 de maig de 1766. I més al nord, als EUA, dues localitats d’Iowa i Tennessee porten el nom de Farragut, en record del primer almirall nord-americà desendent de menorquins.

PS: Un amable lector, Josep Antoni Cerdà, ens aporta dos detalls importants sobre Joan Bialet Massè que cal ressenyar. D’una banda, explica que el motiu pel qual hi hagi un carrer a Mataró amb el seu nom es deu al fet que Bialet Massé sempre va dir que havia nascut a Mataró: ‘De fet, va néixer en una part del terme municipal d’Argentona que, una anys més tard, es va integrar a Mataró gràcies a una permuta de terrenys entre tots dos municipis.’ I, d’una altra banda, deixa constància de la destacada i profunda investigació –durant trenta anys– del seu pare, Josep Maria Cerdà Castellà, ‘un enamorat de l’Argentina’, sobre la vida de Bialet Massè.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat