Un homenatge al científic Francesc Aragó a la remota costa d’Oregon

Cape Arago
Coos Bay, Oregon
Mapa a Google

Per la seva contribució enorme en els camps de l’astronomia, la física, la mecànica, l’òptica, l’electricitat, el magnetisme, la meteorologia i la geografia, el científic (i polític) nord-català Francesc Aragó i Roig (Estagell, 26 de febrer de 1786 – París, 2 d’octubre de 1853) és considerat merescudament una de les figures més importants de la primera meitat del segle XIX. La frenètica activitat que va desplegar en tots aquests camps, amb aportacions tan significatives com ara la detecció de l’anomenat punt d’Aragó, la demostració de la invariabilitat de la velocitat de la llum i la fixació de l’arc del meridià de París, és reconeguda tant al seu municipi nadiu, Estagell, com a la Perpinyà on va fer els primers estudis i el París de la seva consagració, amb tota mena de mostres d’homenatge i de record: d’estàtues a noms de places i carrers, passant per la inscripció del seu nom al primer pis de la Torre Eiffel i els medallons incrustats en voreres de tot París, pel bicentenari del seu naixement, seguint precisament la trajectòria del famós meridià que va ajudar a mesurar. Un mesurament, cal recordar-ho, fet en uns quants indrets dels Països Catalans i amb algunes peripècies i situacions compromeses que va poder superar gràcies al fet de parlar català.

Ara, amb permís dels astres i cossos celests batejats amb el seu nom, segurament la demostració més clara del caràcter universal de Francesc Aragó és la que trobem a nou mil quilòmetres de casa seva, a la remota i desconeguda costa d’Oregon, a l’extrem oest dels EUA. Perquè, a diferència de l’abundant toponímia vinculada amb els Països Catalans escampada tant pel sud d’aquest estat (Califòrnia) com pel nord (l’àrea de Vancouver i Alaska), a Oregon desapareixen de cop les traces nostrades. Però, si en repassem amb lupa els noms de lloc, a la costa central podem descobrir un sortint de terra que s’endinsa tímidament cap a l’oceà Pacífic i que crida l’atenció: cape Arago.

Tenint en compte que Francesc Aragó va viatjar exclusivament del Magrib al nord d’Europa, d’entrada podríem pensar que el cap fa referència al seu germà navegant, en Jaume Aragó (1799-1855), atès que va participar en el viatge d’exploració que Louis de Freycinet va fer per tot el món a bord de l’Uranie. Però el periple del vaixell explorador entre el 1817 i el 1821 va passar per Hawaii, sí, però no es va acostar mai a la costa d’Oregon. En realitat, tal com explica Lewis L. McArthur a Oregon Geographic Names (1982), l’única cosa que va arribar fins aquelles latituds nord-americanes va ser la fama d’en Francesc.

Segons que explica l’autor d’aquesta monumental obra amb més de sis mil topònims descrits, l’indret que l’explorador i cartògraf anglès James Cook va batejar el 12 de març de 1778 com a cape Gregory, unes quantes dècades després –cap al 1850– l’oficial William P. McArthur de l’U.S. Coast and Geodetic Survey el va rebatejar amb el nom de cape Arago, que és el que es va acabar inscrivint oficialment a l’U.S. Board on Geographic Names. L’explicació del canvi caldria cercar-la en “la passió per les matemàtiques i la física” d’aquell funcionari naval que, després d’haver deixat enrere la badia californiana designada aleshores amb el nom de l’explorador, naturalista i geògraf alemany Alexander von Humboldt (1769-1859), va trobar molt encertat de dedicar un cap situat més al nord, ja en terres d’Oregon, a un científic amb qui Humboldt havia mantingut una intensa relació personal i professional al llarg de quaranta anys: Francesc Aragó.

I una mica més: Amb el pas del temps, l’homenatge al científic nord-català s’ha anat ampliant a la zona del cap Aragó. Gràcies a una donació de terres a l’estat d’Oregon l’any 1932, per exemple, es va poder crear l’actual Cape Arago State Park, amb far fotogènic i tot. I a la mateixa altura del cap i el parc, però una mica cap a l’interior, també ha donat nom al llogaret d’Arago, englobat dins el municipi de Coos Bay.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat