20.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:58
Palau de les Nacions
1211 Ginebra
Mapa a Google
Una de les atraccions turístiques de Ginebra és sens dubte el Palau de les Nacions, un conjunt d’edificis construïts entre el 1929 i el 1937 per allotjar-hi d’entrada la Societat de Nacions i, d’ençà del 1966, la segona seu més important de les Nacions Unides després de la de Nova York. De l’òptica catalana, el complex té un plus d’atracció perquè un dels organismes que s’hi reuneix, el Consell de Drets Humans de l’ONU, s’ha convertit des de la tardor del 2017 en un dels principals actors del torcebraç jurídic i polític del procés. I encara hi hauríem d’afegir un tercer component: dos importants artistes dels Països Catalans n’han decorat algunes de les sales més destacades.
La Sala del Consell, on s’han fet unes quantes negociacions històriques, és decorada amb murals del pintor i decorador barceloní Josep Maria Sert (1874-1945). Considerat el millor pintor decorador dels anys 1930, amb obres repartides per mig món, per mediació del diplomàtic republicà Salvador de Madariaga el 1936 va rebre l’encàrrec d’ornamentar aquest espai del palau de la Societat de Nacions d’aleshores, on va plasmar tot un seguit d’al·legories de la guerra i la pau, del progrés de la humanitat, de la justícia i del dret internacional reivindicades per la República… malgrat la seva creixent inclinació pel franquisme.
Un altre gran espai del Palau de les Nacions de Ginebra és la Sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions, amb una immensa cúpula blanca de 1.400 metres quadrats que el 2007 va començar a decorar el pintor felanitxer Miquel Barceló. L’obra, que representa una cova escombrada per les onades i poblada per milers d’estalactites, es va acabar el 10 de juny de 2008, quan l’artista va estampar la signatura just al centre de la cúpula, que sovint ha estat anomenada ‘Capella Sixtina’ de l’ONU.
Tant els espais decorats per Barceló i Sert com la Sala dels Passos Perduts –amb el monument commemoratiu de la conquesta de l’espai– i la Sala de les Assemblees –la més gran del Palau de les Nacions– es poden visitar diàriament.
I una mica més: El Palau de les Nacions de Ginebra va acollir, durant el tram final de la guerra del 1936-1939, una bona part de les obres del Museu del Prado de Madrid, gràcies a l’acció de la Junta de Protecció del Tresor Artístic i de personalitats com Josep Maria Sert. Del Madrid bombardat i assetjat, els tresors del museu van passar per València i Barcelona abans de ser carregats en trens a l’estació de Perpinyà, amb destinació a Ginebra.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
