Francesc Gabarró, el ‘cellista’ català de “Yesterday”

Abbey Road Studios
3 Abbey Rd., Londres, Anglaterra
Mapa a Google

Paul McCartney, en un programa de ràdio de la BBC, ha deixat anar aquesta setmana un anunci inesperat: gràcies a la intel·ligència artificial tan en voga actualment s’ha pogut reconstruir i acabar una cançó dels Beatles inèdita, que és previst que es publiqui abans no s’acabi l’any. Malgrat l’expectació generada per aquesta última cançó pòstuma del mític grup de Liverpool, no és gens probable que “Now and then” –com s’especula que es titula– pugui acabar fent ombra als veritables himnes històrics dels Beatles, amb el tema “Yesterday“ del disc Help al capdavant: fins no fa gaire, de fet, constava al Llibre Guinness dels Rècords com la cançó més versionada de la història, amb més de tres mil versions, només per darrere de l’estàndard de jazz “Summertime”, de George Gershwin.

Des del mateix moment en què la balada escrita per Paul McCartney es va publicar, l’estiu del 1965, “Yesterday” va esdevenir un dels grans hits del grup anglès i, també, de la música pop mundial. I això que, si no arriba a ser per George Martin, l’arranjador musical dels Beatles, potser no hauria assolit l’impacte que va arribar a tenir: va ser precisament ell qui va suggerir a McCartney una idea aparentment folla com ara introduir un quartet clàssic de corda a la cançó. I va ser gràcies a aquella novetat fins aleshores en la discografia dels Beatles que podem parlar del protagonista de la secció d’avui, el músic Francesc Gabarró i Solé (Verdú, 21 de desembre de 1914 – Cavendish, 1 de desembre de 1990).

La família Gabarró, d’origen urgellenc i establerta a Sabadell, tenia una vena musical important: l’avi havia estat professor de música i fundador de l’orquestra els Gabarrons, que voltava per tot Catalunya; i el pare, Pere Gabarró, tocava en cobles i va formar part de la centenària orquestra els Muixins de Sabadell, a més de la del Gran Teatre del Liceu i fins i tot a la de Pau Casals. Amb tot aquest ambient melòman a casa, no és gens estrany que en Francesc també tirés per la música i que, aprofitant el contacte patern, fos admès a l’Institut Musical Casals de Barcelona, on va estudiar solfeig, piano i violoncel. I empès pel jazz que irrompia aleshores amb força a la capital catalana, també es va interessar pel trombó de vares, amb el qual es va moure per nombroses formacions, com ara l’orquestra del Hot Club de Barcelona, i va acompanyar grans artistes del gènere quan passaven per la ciutat, com ara Benny Carter, Garnet Clark, Stéphane Grappelli i Django Reinhardt.

El director d’una de les orquestres del moment, Francesc Casanovas, el va convèncer d’acompanyar-lo en una ronda per l’Orient el 1936, just abans del cop d’estat de Francisco Franco. Per coses de l’atzar, doncs, aquell viatge musical va durar molt més temps que no es pensava i el va dur a destinacions imprevistes. Perquè, després d’onze anys d’estada a l’Índia amb l’Orquestra Casanovas, Francesc Gabarró va posar rumb a la darreria del 1947 cap a Anglaterra, ja amb la nacionalitat britànica a la butxaca. A la capital del país va guanyar ràpidament les oposicions de violoncel·lista de la London Symphony Orchestra i es va casar amb Carletta Cockburn, amb qui tindria dos fills. Gabby, el sobrenom familiar i també artístic de Gabarró d’aleshores ençà, es va fer un tip d’interpretar tot allò que li proposaven: des de música clàssica sota la batuta de directors com Herbert von Karajan i Arturo Toscanini, fins a jazz amb un bon grapat de formacions londinenques, passant també per tota mena de col·laboracions musicals en ràdio, cinema i televisió, com ara els enregistraments anglesos de Frank Sinatra i la participació en bandes sonores de films de gran èxit com L’agent 007 contra el Dr. No (1962), Des de Rússia amb amor (1963) i Goldfinger (1964) del superespia James Bond.

I també va treure el nas, esporàdicament, en el pop de bracet, ni més ni menys, amb els Beatles. El 14 de juny de 1965, en Gabby era un dels músics clàssics presents als estudis d’EMI a Abbey Road de Londres per a enregistrar amb el quartet de Liverpool el tema “Yesterday”, amb solo seu inclòs.

I una mica més: El cello de Gabarró també es pot escoltar al disc Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band, tal com detalla amb gran precisió i prosa la biografia Francesc Gabarró (1914-1990). Un músic entre dos mons, del periodista anglès Simon Berrill, que revela, curiosament, que el músic català va considerar sempre aquelles col·laboracions amb els Beatles una tasca menor en la seva trajectòria musical, ben extensa i plural.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat