Els extraordinaris mapes ‘catalans’ del Quebec

Parc Gédéon-de-Catalogne
Rue du Square Ir Georg, Montréal
Mapa a Google

Fa aproximadament una desena d’anys, tot passejant amb bicicleta pel tranquil canal de Lachine de Montréal, al Quebec, el nom d’un parc em va cridar poderosament l’atenció: Gédéon de Catalogne, es deia. Com a úniques dades d’aquell personatge del qual no havia sentit a parlar mai, al rètol constaven les dates de naixement i mort, 1662 i 1729, i els càrrecs que va exercir: agrimensor, cartògraf i enginyer.

Per sort, en trobem força més informació al Dictionnaire biographique du Canada, on es diu que va néixer en un llogaret del Bearn prop d’Artés i que era fill de Gédéon Catalougne i Marie Capdeviolle. Per a explicar el cognom, alguns genealogistes defensen la possibilitat que la família hagués format part d’una emigració catalana cap a aquestes contrades meridionals d’Occitània arran del casament de Guillem de Montcada amb Maria de Bearn, a mitjan segle XII. Sigui com sigui, Catalogne (o Catalougne, com solia signar ell mateix), sembla que de jove va rebre formació en matemàtiques i geometria a la seva terra. Però el 1683, enrolat com a soldat i topògraf a la marina, fou destinat a l’altra banda de l’Atlàntic, d’on ja no tornaria mai més. A Nova França va participar en unes quantes campanyes contra els iroquesos i els anglesos, i també es va destacar pels seus treballs de supervisió de fortificacions i construccions al Quebec, inclosa una primerenca planificació del mateix canal de Lachine. Ara, sobretot va ésser conegut pels anomenats mapes de Catalogne.

No s’han conservat tots els plans que va fer aixecar, però la mitja dotzena que ens n’han pervingut, especialment els de les regions administratives del Quebec i de Trois-Rivières del 1709, constitueixen un tresor inestimable per als historiadors de Nova França, atès que hi consten els noms dels propietaris de totes les terres i cases concedides aleshores. Gédéon de Catalogne va anar ascendint a poc a poc en l’escalafó militar i va acabar els seus dies com a comandant d’una companyia a la fortalesa de Louisbourg, situada a l’actual illa del Cap Bretó (Nova Scotia) i considerada el Gibraltar del nord.

La vida i l’obra de Gédéon de Catalogne devien impactar íntimament l’escriptor i arquitecte Jacques Folch-Ribas (Barcelona, 1928) quan es va establir el 1956 al Quebec, després d’haver fugit amb els pares –a onze anys– de la guerra del 1936-1939 i d’haver viscut una llarga temporada a França. En una de les seves nombroses i guardonades novel·les en francès, La chair de Pierre (1989), hi va fer aparèixer tangencialment el militar i topògraf bearnès atribuint-li un origen català. I, en el vessant d’urbanista, qui sap si Folch-Ribas també va retre un subtil homenatge –conscient o inconscient– als mapes de Catalogne amb la guia de carreteres del Quebec segurament més singular de totes: la deliciosa Carte Sidbec du Québec del 1976, que va dibuixar del tot a mà alçada.

I una mica més: A l’última destinació de Gédéon de Catalogne, al Cap Bretó, hi podem trobar una curiosa traça del seu pas i traspàs. A ben pocs quilòmetres de la fortalesa de Louisbourg, a la carretera que la uneix amb la capital de l’illa, Sydney, hi ha un llogaret anomenat Catalone en honor seu.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat