Els Parer, la família d’Alella que va agafar volada en terres australianes

Aeròdrom de Salamaua
Salamaua, Papua Nova Guinea
Mapa a Google

El 1852, dos joves germanastres d’Alella van decidir d’abandonar la seva vila natal per anar a fer les Amèriques. Eren Josep Parer Bosch i Francesc Parer Xicola, de can Sors, on vivia la seva extensa família. Però les coses, a Montevideo, no els van anar com havien previst i, empesos també per l’enyorança, el 1855 es van tornar a embarcar en direcció a Europa. Van trobar passatge en un bergantí grec, de nom Telemacho, que en compte de creuar penosament l’Atlàntic amb el vent en contra va preferir de desplegar veles voltant el cap d’Hornos i passar per Austràlia abans de continuar la ruta fins al Vell Continent. Va ser així com, accidentalment, en Josep i en Francesc van desembarcar la primavera del 1855 a Sydney. I, cansats de tant de navegar, van optar per posposar allò que els restava del viatge i romandre a terra ferma. Sense ni imaginar-s’ho, acabaven de plantar la llavor de la fecunda família Parer a Austràlia, definida a la magnífica web Catalan Footprint in Australia com “l’àncora de la comunitat catalana” en aquell immens i remot territori.

Van començar venent taronges i bunyols de la seva terra, després van aixecar un negoci no gaire reeixit de cria d’aviram i, gràcies als seus dots emprenedors i a un xic de sort, van acabar bastint un imperi immobiliari i financer a Melbourne: en menys de quaranta anys van ser al darrere d’una vintena d’hotels, cafès i restaurants de la ciutat nascuda i crescuda amb l’or de les seves mines. En paral·lel, una bona part de la família directa i algunes amistats i coneixences d’Alella –com ara els Ferrer i Guàrdia– els van seguir fins a Austràlia, per a acabar creant una dinastia familiar ben coneguda al país i que ha donat personatges destacats en molts àmbits i sectors de la societat australiana. Un dels més reconeguts va ser Ray Parer (1894-1967), fill del matrimoni format per l’alellenc Miquel Parer i l’australiana Maria Carolin. Nascut a Melbourne, de ben jovenet va mostrar interès per l’aviació i la mecànica. Per això mateix, durant la Primera Guerra Mundial no va dubtar a allistar-se a l’Australian Flying Corps, d’entrada com a mecànic i poc després com a pilot.

Acabada la guerra, el govern australià va llançar un premi per al primer vol entre Anglaterra i Austràlia. I en Ray, al costat de John McIntosh, es va enfilar al seu Airco DH-9 i, després d’un periple de més de dos-cents dies ple de peripècies, va aconseguir completar la proesa. No van ser els vencedors de la prova, és clar, però tot i això van rebre una compensació econòmica i els van concedir l’Air Force Cross el 23 de novembre de 1920, a més de protagonitzar el llibre Flight and Adventures of Parer and McIntosh. Com a pilot intrèpid que era, també va ser el pioner de l’aviació a Papua Nova Guinea, un territori parcialment administrat aleshores per Austràlia i considerat un dels espais aeris més complicats del món per la frondositat dels boscs i l’orografia complexa.

El desembre del 1930, així, hi va establir la companyia Pacific Aerial Transport (PAT), especialment dedicada a desplaçar miners australians als jaciments d’or de Nova Guinea i a la qual es va integrar com a pilot el seu germà petit, Kevin Parer (1909-1942). Aquest darrer, el 1938 va acabar constituint la seva pròpia companyia, Parer’s Air Transport, que va funcionar amb molt d’èxit fins a l’arribada de la Segona Guerra Mundial a la zona del Pacífic. D’ençà de l’atac japonès a Pearl Harbour a la darreria de 1941, de fet, ja havia començat a evacuar amb els seus tres petits avions població civil cap a Austràlia, via Port Moresby. I el 21 de gener de 1942, quan faltaven cinc minuts per a les dotze del migdia, Kevin Parer es va convertir en el primer australià mort per les forces imperials japoneses a Nova Guinea, arran d’un atac sorpresa al petit aeròdrom de Salamaua.

En Kevin, amb tot, no seria l’únic membre de l’extensa família Parer mort pels japonesos durant la guerra del Pacífic. Damien Parer (1912-1944), fill de Joan Artur Parer i de Teresa Carolin, va ser un famós fotoreporter de guerra i va exercir de cameràman oficial de les forces australianes en les campanyes de Líbia, Grècia i Síria. El 1942, l’any de la mort d’en Kevin, era justament a Papua Nova Guinea cobrint la lluita contra l’ocupació japonesa i un documentari seu, Kokoda Front Line!, va acabar essent el primer film australià que va rebre un premi Oscar. També va ser present amb les seves càmeres a la batalla de Guam, cosa que li va valer el Headliner Award de l’American Journalists’ Association. I el 17 de setembre de 1944, mentre filmava l’avanç de les tropes nord-americanes a la petita illa de Peleliu, a l’arxipèlag de Palau, Damien Parer es va morir sota una ràfega de metralladora japonesa. Primer fou soterrat allà mateix, però després en van traslladar les restes al cementiri militar d’Ambon.

I una mica més: La història de la família Parer a Austràlia és ben documentada al completíssim bloc d’un dels seus incomptables descendents, Ben Parer, autor i editor també d’alguns llibres imprescindibles sobre la nissaga familiar, com The Parers of Catalonia. An Australian pioneer family, publicats alguns en una veterana editorial anomenada… Alella Books.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat