Els fonaments catalans de la declaració d’independència de Malta

House of Catalunya
Triq Marsamxett, 33, La Valletta
Mapa a Google

Tant en superfície com en població, Malta és l’estat més petit de la Unió Europea, amb 316 quilòmetres quadrats i menys de mig milió d’habitants. I també és un dels més joves, si descomptem del rànquing els països nascuts de la desintegració de l’URSS i de l’antiga Iugoslàvia: va obtenir la independència de la Gran Bretanya fa tot just sis dècades, el 21 de setembre de 1964. D’aleshores ençà, cada any el país celebra en aquesta data el Jum l-Indipendenza, el Dia de la Independència. Al palau que allotja actualment el Ministeri de Justícia, al centre històric de la capital del país, La Valletta, encara es conserva en una de les estances d’aires renaixentistes la taula en què el primer ministre de l’època, Giorgio Borg Olivier, va redactar l’esborrany de la declaració d’independència.

Justament d’aquest palau que dóna a la plaça de la Independència –és clar– volem parlar avui. Perquè molt abans de convertir-se en la seu del Ministeri de Justícia (2020) o en l’oficina del primer ministre (del 1924 al 1939 i del 1947 al 1972), l’edifici aixecat el 1571 pel gran arquitecte i enginyer militar maltès Girolamo Cassar poc després de la fundació de La Valletta va ésser, durant molts segles, l’anomenat Alberg d’Aragó, el casal on s’allotjaven els cavallers de l’orde de Sant Joan de Jerusalem provinents de Catalunya, l’Aragó i Navarra. En l’orde dels cavallers hospitalers, en efecte, els seus membres es dividien segons capítols (anomenats llengües) i cadascun disposava del seu propi casal, primer a la ciutat veïna de Birgu i des de la creació de La Valletta, el 1556, a l’actual capital maltesa. A més del d’Aragó, doncs, Girolamo Cassar va projectar-hi els albergs d’Alvèrnia, Castella, Anglaterra i Baviera, França, Itàlia, Alemanya i Provença, en què es podien allotjar els cavallers provinents de tots aquests territoris, tant els que passaven per l’illa temporalment com els que hi feien estada i no disposaven de casa pròpia. Val a dir que, de tots, el casal d’Aragó és el més antic i l’únic que ha conservat el disseny manierista original de Cassar.

Un segle després de la construcció de l’alberg (1674), la llengua d’Aragó va aixecar en un espai adjacent l’església de la Mare de Déu del Pilar, molt afectada pel terratrèmol de Sicília del 1693. Per això mateix fou àmpliament reconstruïda pel Gran Mestre de l’Orde de Malta entre el 1697 i el 1720, el valencià Ramon Perellós i Rocafull. Amb l’ocupació francesa de l’illa el 1798, durant la campanya egípcia de Napoleó Bonaparte, l’orde de Sant Joan va haver d’emprendre l’enèsim exili, aquesta vegada cap a Roma, on continua tenint la seu i gaudint d’estatus d’extraterritorialitat. La invasió napoleònica va durar poc, tan sols dos anys, i tot seguit l’arxipèlag es va convertir en un protectorat britànic. Sota l’òrbita de Londres, l’antic Alberg d’Aragó va passar a adoptar tota mena d’usos més o menys oficials, des de la seu de la impremta (de 1822 a 1824) fins a la residència de George Tomlinson, el primer bisbe anglicà de l’acabada de constituir diòcesi mediterrània de Gibraltar (1842). En aquest període concret, durant el qual l’edifici va passar a ésser conegut amb el nom de Gibraltar House, sembla que s’hi va fer l’única modificació arquitectònica important: l’afegiment d’un pòrtic dòric davant la porta principal.

Amb la concessió el 1921 de l’autogovern a Malta i l’elecció el 1924 d’Ugo Pasquale Mifsud com a primer ministre maltès, el palau es va convertir en l’oficina del primer ministre fins que fou abolida arran de la suspensió de la constitució el 1933. El 1939, l’antic alberg fou cedit a l’Institut Britànic i durant la Segona Guerra Mundial va ser usat com a hospital per a famílies britàniques. No va ser fins a la nova constitució de Malta del 1947, amb la qual es restablia l’autogovern, que no va tornar a ser utilitzat com a oficina per quatre primers ministres. El 1972, amb Dom Mintoff al càrrec, es va decidir de traslladar-la finalment a l’Alberg de Castella, al centre de La Valletta, on encara es manté actualment.

D’aquella data ençà, l’històric casal s’ha condicionat i adaptat com a edifici governamental i hi han passat tota mena de ministeris: el d’Educació i Cultura, el d’Afers Econòmics, el d’Hisenda, el d’Interior i Afers Parlamentaris, el d’Afers Europeus i Igualtat i, finalment, el de Justícia. En un lateral del palau, el que dóna al carrer de Marsamxett, prop de la mar, hi ha actualment la seu del secretariat parlamentari de Fons Europeus, en un cos separat d’estil barroc construït entre els anys 1692 i 1694 per allotjar-hi exclusivament els cavallers del Priorat de Catalunya. Com es pot veure a la façana, encara ara l’edifici és conegut amb el nom de House of Catalunya.

I una mica més: El nom de House of Catalunya, a més de tenir relació directa amb els cavallers hospitalers de l’Alberg d’Aragó, evoca el vincle històric entre el nostre país i Malta molt abans del desembarcament de l’Orde de Sant Joan provinent de l’assetjada Rodes. El 1283, quan Roger de Llúria va conquerir l’illa en nom de Pere II, van començar dos segles i escaig de domini català de l’arxipèlag, l’empremta del qual és encara molt abundant en àmbits tan diferents com els llinatges i els noms d’ocells.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat