Els dos pilars catalans del rugbi a la Guaiana

Cosma Rugby Club House
6, route de St Louis, Saint Laurent du Maroni, Guaiana
Mapa a Google

La passió pel rugbi a Catalunya Nord (com fa un segle també al sud) es pot palpar de moltes maneres, però n’hi ha una de ben evident. Els nord-catalans, quan fan les maletes i se’n van a viure ben lluny de la seva terra, no se n’obliden pas. Tant és així, que de vegades els trobem darrere dels clubs i les federacions de rugbi de territoris remots, com és el cas ja comentat en aquesta secció de Josep Serra al minúscul i curiós arxipèlag de Saint Pierre i Miquelon, a l’extrem nord d’Amèrica. Avui en destaquem un altre, al sud del continent americà: concretament, a la porció de la Guaiana que es manté sota dependència francesa.

En aquest territori frondós i abocat a l’Atlàntic, el rugbi era un esport llunyà i desconegut fins que un altre català del nord, Jean Solé, hi va desembarcar el 1962 per fer d’instructor en un centre de formació professional dependent de l’exèrcit a Saint Laurent du Maroni. Amb ganes d’implantar-hi el rugbi, un esport que havia practicat a la seva terra natal a les files de la USAP, va aconseguir ràpidament que un grup d’alumnes locals s’hi afeccionessin. No li va faltar el suport de companys de feina apassionats per la pilota oval com ell, entre els quals hi havia un altre monitor nord-català, Pierre Bonnecase, de Sant Cebrià.

Els dos primers equips de rugbi de la Guaiana, precisament, van néixer de les seves mans i ments allà mateix. Eren el Saint Laurent du Maroni i el Racing Club du Maroni (RCM), que en el primer partit oficial que van disputar el 1965 van quedar 0 a 3. Un any després, Bonnecase es va traslladar a viure a la capital, Caiena, i va ajudar a fundar-hi l’Stade Cayennais. Solé, per la seva banda, no es va quedar de braços plegats i des de Saint Jean es va convertir en l’ànima del RCM, que amb el temps esdevindria l’actual Cosma Rugby. Era el començament de l’aventura rugbística en aquelles latituds, que va anar creixent en nombre de clubs (Jeunesse St Georges, l’Equipement…) fins a veure néixer la lliga el 1970. I vuit anys després es va constituir el Comitè de Rugbi de la Guaiana, compost actualment per l’Stade Cayennais fundat per Bonnecase, el Rugby Club du Tigre, els Vié Bagaj, el Rugby Club de Kourou, Les Luths, Les Jaguars de Mana i el Cosma.

Solé, al Cosma, hi va desenvolupar totes les responsabilitats possibles des del principi, quan encara es deia Racing Club du Maroni: en fou president durant dotze anys i també jugador, entrenador, educador de l’escola de rugbi… i animador màxim gràcies al bar que va obrir davant l’església i que acollia el mític tercer temps dels partits jugats a casa. No és estrany, doncs, que el designessin president vitalici del club, un càrrec honorari que va desenvolupar fins a la seva mort, just dos dies després de la celebració del quaranta-cinquè aniversari de la fundació. El 22 de juny de 2011, a setanta-cinc anys, enterraven el cos del considerat pare del rugbi a la Guaiana, que va mantenir la flama usapista al cor fins al final: en la seva faceta artística, que també va desenvolupar, a Saint Laurent encara n’hi ha molts que recorden les seves obres sobre closques d’ou gegants pintades amb els colors sang i or.

I una mica més: Des del setembre del 2022, el Cosma Rugby de Saint Laurent du Maroni ha instituït un torneig de descoberta d’aquest esport que porta el nom de Jean Solé, en record del president vitalici català.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat