Els cognoms catalans rere el faraònic monument a Colom lluny de Barcelona

Faro a Colón
Av. Mirador del Este, Santo Domingo, República Dominicana
Mapa a Google

L’any 1926, quatre dècades després de la inauguració del monument a Cristòfor Colom situat al capdavall de la Rambla de Barcelona per l’Exposició Universal del 1888, la República Dominicana va convocar un concurs internacional per a seleccionar l’arquitecte encarregat de dissenyar una obra encara més colossal dedicada al navegant en el primer assentament europeu permanent a Amèrica, la ciutat de Santo Domingo. Partint d’una idea que ja circulava d’ençà de mitjan segle XIX i concretada en la cinquena Conferència Internacional Americana del 1923, el govern dictatorial de Rafael Leónidas Trujillo va seleccionar l’any 1931, dels 455 projectes provinents d’una cinquantena de països, la del jove arquitecte anglès Joseph Lea Gleave, que proposava la construcció d’un far de ciment en forma de creu estirada amb dimensions imponents: gairebé 800 metres de llargada.

L’esclat de joia que es va viure a la Universitat de Manchester, on estudiava el guanyador del concurs, es va esvair al cap de poc temps. Si ja es va haver d’esperar fins el 1948 per viure la cerimònia de col·locació de la primera pedra, els alts i baixos polítics i econòmics que va experimentar el país en plena dictadura van alentir enormement els plans d’una infrastructura megalòmana innecessària als ulls de la majoria de la població. De fet, el projecte constructiu no va agafar embranzida fins el llunyà 1986 –quan ja s’havien mort tant el generalísimo Trujillo (1961) com el mateix Gleave (1965)–, gràcies a l’empenta del nou president del país, el fill de català Joaquín Balaguer.

La represa de l’obra després d’anys i panys va implicar, inevitablement, la introducció d’un bon grapat de modificacions al projecte original, algunes de les quals ben significatives, com ara la que va aportar a la creu de Gleave una certa retirada a les piràmides maies. D’aquesta reformulació del pla inicial, se’n va encarregar un arquitecte dominicà també amb avantpassats catalans, Teófilo Carbonell, que una mica abans havia construït el Teatre Nacional de Santo Domingo. Balaguer tenia entre cella i cella d’inaugurar el far el 1992, pel cinquè centenari de l’arribada de Colom a l’illa de la Hispaniola, i, malgrat la pluja de crítiques d’una part significativa de la societat dominicana per la despesa exagerada i el missatge colonial i religiós d’aquella iniciativa qualificada de faraònica, es va poder inaugurar tal com preveia el president: el 6 d’octubre de 1992, amb la presència destacada del papa Joan Pau II i, suposadament, també de l’almirall Colom.

Per a argumentar l’última afirmació, cal recordar que les restes de Cristòfor Colom (1451-1506), després de moltes anades i vingudes a través de l’Atlàntic, reposen d’ençà del 1898 oficialment a Sevilla. Però aquell mateix any 1898, a la catedral de Santo Domingo, es va inaugurar igualment un mausoleu de marbre i bronze per a dipositar-hi una urna de plom amb ossos a l’interior trobada uns quants anys abans al temple amb una inscripció curiosa: “Ilustre y Esdo Varon Dn Cristóbal Colón.” Deixant de banda la disputa amb Sevilla, doncs, Balaguer va donar l’ordre el 1990 de traslladar el monument i l’urna conservats a la catedral de la capital dominicana fins al cor del Far a Colom, d’on ja no s’han mogut més.

No són pocs els dominicans que consideren, precisament, que aquest monument funerari neogòtic és l’atractiu principal de l’interior del far, on també hi ha actualment alguns museus, una biblioteca i una cartoteca, a més de sales d’exposicions i de conferències. La capella amb el mausoleu de Colom –fruit d’un altre concurs internacional convocat el 1896– fou construïda després d’un parell d’anys de feina per dos autors catalans, l’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot (1862-1943) i l’escultor Pere Carbonell i Huguet (1854-1927). I val a dir que entre les nombroses escultures al·legòriques de grans dimensions que va signar Pere Carbonell hi ha, també, l’estàtua Catalunya, emplaçada al monument a Colom de Barcelona.

I una mica més: Encara hi ha una altra casualitat, relacionada amb el Far a Colom: resulta que és situat en una zona residencial i costanera a l’est de la capital dominicana coneguda amb el nom de… Comunidades Catalanas.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat