El rei dels llumins valencià a Mèxic que va encendre el forn del pa Bimbo

Corporativo Bimbo
Alfonso Nápoles Gándara, Santa Fe, Ciutat de Mèxic
Mapa a Google

Hi ha marques comercials que, de tan populars com són, acaben esdevenint el nom comú per a designar el producte que fabriquen. Cel·lo, lot, rímel, vamba i xiruca en serien alguns exemples, amb entrada al diccionari i tot, al costat d’uns altres també d’ús ben comú com clínex, dònut, tàmpax o típex, encara no normativitzats. Algunes d’aquestes marques són d’abast internacional i algunes altres, molt locals. I a mig camí de totes aquestes variables i casuístiques trobem el cas de Bimbo, una marca encara no lexicalitzada, malgrat que en una bona part del país és la manera més habitual de referir-se al pa de motlle, que va ser fundada just després de la Segona Guerra Mundial per un grup d’emprenedors d’origen català, però a 9.500 quilòmetres de Catalunya.

El 2 de desembre de 1945, en efecte, és la data oficial de la posada en marxa de la fàbrica de Panificación Bimbo a Ciutat de Mèxic, fruit de la iniciativa de cinc empresaris vinculats majoritàriament al ram de la pastisseria i l’alimentació, lligats entre si per diversos graus de parentiu o d’amistat i nascuts o bé a Catalunya o bé a Mèxic, de pares catalans. A la web corporativa de la multinacional se’n detallen els noms: al costat de Llorenç Servitje (1918-2017) i el seu germà Robert (1928), hi havia el seu cosí terrassenc Jaume Jorba (1918-2009), el seu parent Jaume Sendra (1910-1985), l’amic Josep T. Mata (1917-1997) i l’enginyer Alfonso Velasco (1904-1978). El caràcter familiar de la panificadora es fa més evident analitzant l’origen del logotip i de la marca: el famós osset amb barret es basava en un dibuix de la igualadina Anita Mata, la dona de Jaume Sendra; i el nom Bimbo va sorgir de combinar el joc del bingo amb Bambi i Dumbo, els dos films de Disney preferits de les filles de Llorenç Servitje i Carme Montull.

L’esment de Carme Montull dóna peu a parlar d’un altre personatge clau en la creació de Panificación Bimbo, tot i no que en va ser fundador. Daniel Montull i Segura (1888-1966), el seu pare, va deixar la Salzedella (Baix Maestrat) el 1905, a setze anys, per embarcar-se des del port de Barcelona cap a Veracruz, a la costa oriental de Mèxic. Després d’unes primeres feines en botigues d’ultramarins, es va oferir per treballar a la principal fàbrica de llumins del país, La Central, fundada el 1885 a Veracruz mateix i amb seu també a la capital. Gràcies als seus grans dots comercials, en pocs anys va escalar de representant de vendes a director general de la companyia, en la qual es va destacar per ser l’introductor de la icònica línia de capsetes Clásicos de Lujo, il·lustrades primer amb divinitats gregues i més endavant amb obres del paisatgista mexicà Jorge Cázares i pels grans noms de la pintura universal.

Enmig de la seva ascensió vertiginosa a La Central, Montull va tenir temps per a casar-se el 18 de juliol de 1918 amb la mataronina Carme Vallès i Gual (1898-1988) i formar una família. A Ciutat de Mèxic, on vivien, es van fer molt amb un altre matrimoni que havia sortit de la comarca de l’Anoia si fa no fa per les mateixes dates: el format per Joan Servitje i Torrellardona, d’Igualada, i Josefina Sendra Grimau, de Santa Margarida de Montbui, emparentats amb els propietaris de la pastisseria La Flor de México. L’amistat va anar creixent fins al punt que la filla dels primers, Carme Montull, i el primogènit dels segons, Llorenç Servitje, es van acabar casant. I quan aquest últim, el 1943, va començar a rumiar la possibilitat de crear la panificadora, va rebre el suport entusiasta del seu acabalat sogre, que hi va voler contribuir cedint als cinc fundadors una nau industrial que esdevindria, el 1945, el primer local de la multinacional Bimbo, dirigida actualment per Daniel Servitje Montull.

I una mica més: La gran majoria de protagonistes de l’aventura de La Central i Bimbo a Mèxic no van perdre mai el lligam amb els seus pobles d’origen. A la Salzedella, el 1951 Daniel Montull i Segura va fer construir un parc d’estil indià al centre del municipi batejat amb el nom de plaça de Mèxic. I la substitució dels vitralls destruïts durant la guerra del 1936-1939 de l’església de Santa Margarida a Montbui (Anoia), va ser finançada per la família Sendra, i per això tenen la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la de Guadalupe, patrona de Mèxic.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat