El refugi etern d’Arnau de Vilanova a l’interior de Sicília

Que dos hospitals de referència del país, l’un a Lleida i l’altre a València, duguin el nom d’Arnau de Vilanova ja és un indicador de la dimensió d’aquest metge i reformador espiritual dels segles XIII i XIV. De fet, el doctor Jacint Corbella, autor de l’exhaustiva i imponent Història de la Medicina Catalana (2016), no va dubtar a considerar-lo el metge més important del seu temps, amb una obra extraordinària tant pel nombre de texts escrits com per la difusió que van tenir.

D’Arnau de Vilanova, amb tot, no se’n tenen gaires dades. Començant pel lloc de naixement: per a alguns va néixer pels volts del 1239 a València, en el si d’una família occitana de Montpeller (on també hi ha un hospital amb el seu nom); i per a uns altres era nat a l’Aragó. Sigui com sigui, en aquesta ciutat llenguadociana sota l’òrbita catalana va començar el 1260 els estudis de medicina, que va ampliar més endavant en unes quantes ciutats de la península Itàlica. I del 1290 al 1300, després d’estades a València i Barcelona, ja el trobem exercint de professor a la Facultat de Medicina de Montpeller, l’escola mèdica més prestigiosa de l’Europa llatina. Allà va escriure, de fet, una part important de les seves obres de caràcter mèdic, com Speculum medicinae i De graduatibus medicinarum.

El prestigi assolit per Vilanova, complementat amb coneixements d’àrab i hebreu, va fer que reis i papes li demanessin sovint els seus serveis. El primer a nomenar-lo metge personal va ser Pere el Gran, el 1281, i després ho fou també d’Alfons II i de Jaume II, a més dels papes Bonifaci VIII, Benet XI i Climent V. Però quan era al cim de la seva carrera i havia situat Catalunya al capdavant de la medicina europea, Arnau de Vilanova va començar a abandonar la pràctica i l’ensenyament mèdics per centrar-se en la filosofia i la teologia. Les seves propostes de reformes socials i religioses a la recerca d’una nova cristiandat, amb diatribes antiscolàstiques i crítiques contra el clergat secular i la corrupció, van fer caure sobre seu la sospita de les autoritats eclesiàstiques i li van causar alguns tràngols, que va poder superar gràcies al suport i l’amistat dels reis que solia tractar.

Qui més el va ajudar va ser Frederic III (Barcelona, 1272 – Paternò, 1337), el primer monarca de la branca siciliana del Casal de Barcelona. Coronat rei de Sicília el 1291, sovint va obrir les portes del seu castell d’estiu al poble de Montalbano Elicona a eclesiàstics etiquetats d’heretges, místics, astròlegs i filòsofs com Arnau de Vilanova mateix, que en reconeixement li va dedicar una Allocutio christini sobre la reforma de l’Església. I com a deixeble avantatjat, Frederic va mirar d’aplicar durant el seu regnat un codi legislatiu de base arnaldiana.

Precisament en una anada de Sicília a Gènova, el 6 de setembre de 1311, el vaixell amb què anava Arnau va naufragar prop de la costa lígur i va afegir l’últim gran interrogant biogràfic: on va anar a parar el seu cos? Tot i que hi ha un testimoni antic que en situa la tomba a Gènova mateix, l’historiador sicilià Tommaso Fazello, el segle XVI, s’hi va referir breument esmentant l’existència d’un possible sepulcre al castell de Montalbano Elicona, sense cap constància material. Per això quan el 1969, arran d’unes excavacions, es va trobar una sepultura en pedra a la capella del castell, alguns la van relacionar amb Arnau de Vilanova. I el mateix municipi, el 2015, va anar més enllà i en ocasió del primer Congrés Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova que s’hi va fer, va decidir formalment d’atribuir-li la tomba de la capella amb una inscripció, en llatí i català, sobre un dels personatges més atractius i brillants de la història medieval europea.

I una mica més: Cap a la tercera setmana d’agost, Montalbano Elicona celebra les Festes Aragoneses en record de l’establiment, durant set anys, de la cort d’estiu del rei Frederic III de Sicília al castell del municipi. Frederic va ser amic íntim d’Arnau de Vilanova i sembla que per la seva residència també van passar el militar i cronista Ramon Muntaner i el filòsof i teòleg Ramon Llull.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat