El palau comtal valencià perdut entre Dinamarca i els EUA

Nørrehald
Ebeltoft, Dinamarca
Mapa a Google

L’arquitecte i urbanista danès Egil Fischer (1878-1963) sobretot és conegut al seu país per haver guanyat, al principi del segle XX, concursos com el de l’estació de tren de Copenhaguen, el d’un projecte d’ampliació dels carrers de la mateixa capital i el de la planificació urbana de la zona d’Århus, una mica més al nord. Però a casa nostra, ben lluny de Dinamarca, hi ha un indret on el seu nom també sona força: parlem d’Oliva. El motiu? L’imponent palau comtal que fins a mitjan segle XX –ja del tot degradat i modificat– s’aixecava al centre del municipi de la Safor, en la quadrícula formada pels actuals carrers de la Comare, de les Torres i del Duc d’Osuna.

El palau, un exponent de primer ordre del gòtic tardà que combinava elements mudèjars i decoració renaixentista, es va començar a construir el 1449 per encàrrec de Francesc Gilabert de Centelles Riusech, cavaller de la cort d’Alfons el Magnànim, de qui va rebre el títol de comte d’Oliva en recompensa pels serveis prestats en la conquesta de Nàpols. De la florent família aristocràtica dels Centelles, el palau va passar el segle següent als Borja de Gandia per enllaç matrimonial i després, per qüestions hereditàries, a la casa dels ducs d’Osuna, que no el van habitar mai permanentment. Així, doncs, ja estava força malmès quan el 1871 aquesta família nobiliària el va vendre per trenta mil reals a un constructor que el va parcel·lar i compartimentar per construir-hi cases a banda i banda d’un nou carrer –el del Palau– obert enmig del pati central, on hi havia documentada una preciosa escala d’honor i una galeria de columnes.

Els nous habitatges, ocupats per famílies humils, aprofitaven murs i torres de l’antiga construcció i contenien, ací i allà, vestigis i elements decoratius del palau original. Tot un reclam, és clar, per a subhasters i antiquaris del país i de més enllà, com Egil Fischer, que a més d’arquitecte era comerciant d’antiguitats. En un viatge per la península Ibèrica el 1917, precisament, va descobrir el palau comtal d’Oliva i, malgrat el mal estat de conservació que ja presentava, se’n va enamorar fins al punt de comprar-ne algunes seccions a particulars. En la seva ment tan sols hi havia un objectiu: traslladar pedra a pedra els elements arquitectònics i decoratius més destacats fins a Copenhaguen, on pretenia d’obrir un museu d’art i arquitectura hispans a la cèntrica avinguda de Pile. Amb l’ajuda d’un altre jove arquitecte danès, Vilhelm Lauritzen (1878-1984), va aconseguir d’endur-se’n cap a Dinamarca parts d’un fris triomfal renaixentista, relleus i timpans escultòrics, columnes, conjunts de rajoles, reixes, ornaments de portes i finestres…

Però l’activitat frenètica de Fischer es va aturar en sec el 1920 quan el govern espanyol va declarar el palau dels Centelles monument històric. Tot i la declaració, el grau de degradació acumulat d’ençà de feia mig segle era molt gran i les pluges torrencials periòdiques, juntament amb els estralls de la guerra del 1936-1939, van empènyer les autoritats locals a demolir-lo definitivament el 1950. Dinamarca, tot d’una, passava a ser l’indret amb les restes més nombroses i valuoses del palau, emmagatzemades primerament al Museu d’Arts Decoratives de Copenhaguen. Fischer, una vegada estroncat el seu somni d’obrir un museu hispànic al seu país, es va concentrar en una altra idea que li ballava pel cap de feia temps: la urbanització d’una ciutat de vacances a la costa danesa, Femmøller Beach, amb tota mena de serveis. En la planificació d’aquella àrea turística pensada per a totes les èpoques de l’any es destacaven les anomenades cases Egil Fischer, entre les quals hi ha Nørrehald, la que es va construir per a si mateix i la seva dona, Olga Hersom (1920-2004).

Inspirada en una típica casa de camp danesa, Fischer hi va afegir tocs més meridionals amb alguns elements que tenia, precisament, del palau d’Oliva: a l’interior, per exemple, la sala de la llar de foc és decorada amb una trentena de rajoles valencianes pintades a mà; i a l’exterior es pot observar una balustrada de ferro procedent de l’antic casal ducal dels Centelles. El 1980, ja mort Fischer, la Hispanic Society of America de Nova York va adquirir per mitjà d’una subhasta a la sala Christie’s de Londres un lot amb dues seccions del fris de la sala d’armes del palau i més objectes conservats a Dinamarca. La mateixa institució nord-americana va anar rebent d’aleshores ençà, via Lauritzen i la vídua de Fischer, tota la documentació –plans, fotografies, dibuixos, cartes…– que els dos arquitectes danesos havien generat del 1917 al 1920 durant el buidatge del palau i que ara s’ha convertit, paradoxalment, en la principal font d’informació per a poder-nos fer una idea força aproximada de l’aspecte del recinte comtal en la seva època d’esplendor.

I una mica més: Amb tot aquest material documental, que d’ençà del 2010 va ser cedit a l’Ajuntament d’Oliva, es va poder construir la maqueta de fusta del palau que es pot veure al Museu Arqueològic. I també és la base del documentari El Palau dels Centelles, amb recreacions i passejades en 3D per les antigues estances i espais, que Jordi Todolí i la productora Cat&Gos Films han presentat aquest primer de juliol a la Casa de la Festa d’Oliva.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat