El noble català que va sobreviure a l’infern nord-irlandès

Loch Derg, Irlanda
Mapa a Google

Cada any per aquestes dates, en un racó remot del nord d’Irlanda, uns quants centenars de creients es preparen per a una experiència quasi mística. O infernal, segons com es miri. Perquè, durant tres dies, duen a terme en una petita illa al mig del llac de Loch Dearg, al comtat de Dún na nGall, un romiatge extenuant en què les pregàries interminables, el dejú, la vetlla i les caminades a peu nu són la norma, juntament amb els canvis bruscs del temps i els salts tèrmics. És, en paraules del diari The Guardian, l’Ironman dels pelegrinatges cristians, i tot gira al voltant d’una suposada porta d’entrada al purgatori que, segons la llegenda, Crist va mostrar a sant Patrici el segle V.

L’indret va començar a adquirir una gran importància devocional a l’Edat Mitjana i, de fet, és un dels pocs llocs de l’illa d’Irlanda que apareixien referenciats als mapes de l’època. I, entre els pelegrins primerencs a l’anomenat purgatori de sant Patrici, hi va haver un noble català, Ramon de Perellós (aprox. 1350-1424). Fill de Francesc de Perellós, camarlenc i almirall del rei Carles V de França, va ocupar càrrecs de conseller tant de Joan I com de Martí I, va ésser nomenat governador i capità general del Rosselló i va participar en unes quantes missions diplomàtiques i militars, a partir del 1387, en territoris com Anglaterra, Avinyó, París, Sardenya, Sicília i fins i tot Xipre.

Però, lluny de les anades i vingudes per mig Europa, un fet fora del seu abast va marcar profundament la seva vida: la nebulosa mort sense confessió de Joan I el Caçador, el Descurat o l’Amador de la Gentilesa, com se’l va conèixer, l’any 1396. A instàncies del Consell de Cent, es va obrir un procés contra una colla de cortesans i consellers reials per a aclarir les circumstàncies de la mort i esbrinar possibles malversacions de fons durant el regnat, ple d’excessos i de malbaratament de finances de la Corona. Entre els acusats hi havia l’escriptor i traductor Bernat Metge (1340-1413) i també l’home d’armes Ramon de Perellós. Per a demostrar la seva innocència i que l’ànima del rei era al purgatori en procés de salvació, Metge va escriure la primera manifestació de prosa humanística en català, Lo somni (1399), on conversava amb el fantasma de Joan I. I Perellós, de caràcter més cavalleresc, va tirar pel dret i va decidir d’anar a cercar directament el rei al purgatori. És a dir, al priorat del nord d’Irlanda al bell mig d’un “gran lac pregont”. El llarg pelegrinatge, desenvolupat entre el 8 de setembre del 1397 i el març del 1398, el plasmaria posteriorment en una petita obra de títol ben explícit: Viatge al purgatori de sant Patrici.

El text començava així: “En l’ayn de la natiuitat de Nostre Senhor Jhesu Crist mill.ccc. xcviii. les vespres de Nostra Dona de septenbre, obtenguda la benedictió del papa Benehet, yo partí de la ciutat da Vinyhó [Avinyó], yo Ramon, per la gràcia de Déu vesconte de Perellós e de Rodas, senyhor de la baronia de Seret, per anar a purgatori de sanct Patrissi.” Va passar per París, es va embarcar a Caluys (Calais) i va desembarcar a Conturberi (Canterbury) per arribar fins a Londres, on va rebre l’autorització reial per a continuar el viatge fins a la inhòspita illa d’Hibèrnia, acompanyat d’un torsimany “que sabia la lengua de Irlanda”.

Després de mesos de trajecte per terres i gents estranyes (“mostran totas las partz vergunyhosas sens tota vergonyha, homes he fempnas”, deia dels irlandesos), va atènyer amb el seu seguici Loch Dearg, on la comunitat del priorat va mirar de convèncer-lo de no endinsar-se a la cova de sant Patrici. Però, entestat a complir el seu objectiu, va fer testament a mossèn Bernat Sentellas, sagristà de Mallorca i nebot seu, i en processó es va encaminar fins a la porta del purgatori, acompanyat dels seus fills Lluís i Ramon i de dos mossens més: l’anglès Thomas Agut i el valencià Pere de Massa.

Ja dins l’avern, Perellós va poder contemplar (i descriure) els càstigs que els dimonis infligien a les ànimes que purgaven i hi va trobar el rei Joan, que malgrat els sofriments que experimentava li va fer saber que era a punt d’expiar els pecats venials i d’anar cap al cel. Convençut de la salvació del rei, doncs, el cavaller rossellonès va sortir del purgatori i va desfer el camí fins a Avinyó. Pel mig, tant ell com Bernat Metge i la resta de consellers acusats per la mort i la corrupció del monarca van ésser absolts de tots els càrrecs. El llarg i dur pelegrinatge a Loch Dearg, infinitament més feixuc que no pas el dels soferts fidels actuals, havia obtingut recompensa.

I una mica més: A la web oficial de la comunitat monàstica de Loch Dearg hi ha un apartat dedicat a textos literaris de tots els temps que contenen referències, més explícites o menys, al purgatori de sant Patrici: no hi trobem cap esment al viatge de Ramon de Perellós. Però, en canvi, sí que hi apareix una menció indirecta a la cronologia històrica del lloc: concretament l’any 1997, quan un grup de pelegrins de Catalunya s’hi van desplaçar per commemorar el sis-cents aniversari del viatge del noble rossellonès. D’aquella mateixa commemoració també és la placa clavada a la paret de l’església de Sant Miquel de Perellós (Rosselló) per l’Associació Catalano-Irlandesa.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat