El món editorial català eixampla horitzons

La florida d’editorials independents és un fenomen que ja fa un cert temps que s’ha imposat en el sector del llibre català i cada Sant Jordi no fa sinó confirmar-ho. La tendència és tan potent, de fet, que fins i tot presenta algunes rèpliques fora dels Països Catalans en forma de microsegells especialitzats en la difusió de la literatura catalana a l’estranger per mitjà de traduccions.

La cosa va començar fa tres anys amb l’aparició de Fum d’Estampa Press, una iniciativa del traductor i mestre londinenc Douglas Suttle, establert fa més d’una dècada a Vilafranca del Penedès, per a portar títols que considerava molt interessants de narrativa, poesia i no-ficció catalans al públic anglòfon. Suttle, professor de llengua anglesa en una escola vilafranquina, hi va veure un nínxol de mercat i, convençut de la qualitat de molts autors del país, s’hi va posar amb una rauxa inusual: d’ençà que va engegar l’editorial el 2020, i malgrat una pandèmia pel mig, ja ha publicat des de la seu de Londres unes quantes desenes de títols –tots amb cobertes precioses inspirades en la rajola catalana, obre del dissenyador vilafranquí Raimon Benach–, “impresos al sud d’Anglaterra i emmagatzemats a Escòcia”.

Precisament a la quarta ciutat d’Escòcia, Dundee, va néixer dos anys després l’editorial 3TimesRebel, impulsada per una manresana, Bibiana Mas, entestada a traduir a l’anglès autores que escriuen en llengües minoritzades. Dels quatre primers títols del segell, tres són d’escriptores del país, a més de la basca Katixa Agirre. “Estant al Regne Unit m’he adonat que fins i tot Mercè Rodoreda, fora del món acadèmic, és desconeguda”, explicava el novembre passat en una entrevista d’Alaaddine Azzouzi a VilaWeb: “Vull que les autores puguin escriure en català i que sàpiguen que no se’ls tanca cap porta al món.”

A banda les dones i les llengües oprimides, el tercer pilar de la rebel·lió editorial de Mas té a veure amb el comerç just. L’editora deia a la mateixa entrevista que els guanys que pugui obtenir amb la venda dels llibres, els pensa retornar a la comunitat en forma de donacions a entitats que ajuden les dones a tirar endavant.

I amb una filosofia molt semblant quant a la promoció de literatures en llengües minoritzades, l’any passat també es va materialitzar una petita editorial que sorprèn tant pel nom com per l’emplaçament: es diu Euskaldun i és radicada a Txèquia. Al darrere hi ha Vít Groesl, un noi que fa alguns anys va entrar en contacte amb el català a través del Barça de Xavi, Iniesta, Valdés i Puyol. “La primera frase catalana que vaig aprendre va ser ‘més que un club’. Si no hagués estat pel Barça, potser no hauria pensat mai a publicar literatura catalana”, deia en una entrevista a Núvol.com. En l’època universitària, Groesl es va decantar per cursar filologia catalana a la Universitat Masaryk de Brno i allà mateix li va venir la idea d’establir algun dia una editorial dedicada a les lletres de llengües poc conegudes al seu país, com ara el català i l’èuscar.

D’aquest últim idioma –“antic i contemporani alhora”, tal com destaca– pren el nom l’editorial: “Per nosaltres, la llengua basca simbolitza fins a cert punt el sentit de la nostra obra: és una llengua mil·lenària que, malgrat que les circumstàncies polítiques no l’han afavorida mai, perviu gràcies a l’arrelament en la cultura, la forma de vida i el pensament del poble basc.”

I una mica més: La mateixa equació d’editorials petites a l’estranger i literatura catalana va donar un altre resultat fa unes quantes dècades. Arran de l’exili republicà després de la guerra del 1936-1939, hi va haver tot un seguit d’editorials catalanes ben destacables en països com ara Mèxic i també a Xile, amb l’experiència singular del Pi de les Tres Branques.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat