El cim que recorda un sabadellenc al sud dels Andes

Cementerio del Montañés
Cto. Chico, San Carlos de Bariloche, Río Negro, Argentina
Mapa a Google

El 7 d’abril de 1957, poc abans de migdia, un dels membres del Club Andino Bariloche més implicats en la construcció d’un refugi bivac a la zona del Cerro Tronador, a la serralada dels Andes patagònics, es va desequilibrar mentre portava material pesant i es va precipitar muntanya avall. Els cent cinquanta metres de caiguda lliure van causar la mort quasi instantània d’un alpinista ben conegut i estimat a la zona de San Carlos de Bariloche, malgrat que hi havia arribat feia relativament poc: Wenceslao Clerch i Regull, com es deia la víctima de l’accident fatal, era un escalador jove i experimentat nascut a Sabadell el 28 de setembre de 1925.

A la cocapital del Vallès Occidental, el seu nom no el recordava gairebé ningú fins que Carles Capellas i Cabanes, del Servei General d’Informació de Muntanya, no en va publicar al final de l’any passat un bon article a la revista d’història local Arraona, encuriosit per l’estima i el profund record que va deixar a la Patagònia un sabadellenc que de vailet havia estat membre dels Boy Scouts i poc abans d’arribar a la vintena s’havia fet soci tant de l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (TIM) com del Centre Excursionista Sabadell (CES). “Per raons dels estudis [a l’Escola Industrial de Terrassa], es deslliurà del servei militar obligatori a canvi d’entrar en les milícies universitàries, però, coherent amb els seus principis, decidí marxar a l’estranger per no prestar el servei militar”, hi escriu Capellas. En efecte, el 1948, aprofitant una excursió a Núria, va passar clandestinament a Catalunya Nord i, després d’un periple de gairebé set anys durant els quals sembla que va fer estades a la Savoia, Lió, Anglaterra i Buenos Aires, va acabar establint-se al centre de San Carlos de Bariloche.

A la gran estació de muntanya de l’Argentina, és clar, Clerch es va sentir atret del primer moment pel Club Andino Bariloche, pioner de l’alpinisme al país (1931) i els membres del qual van assolir moltes de les primeres ascensions als cims de la Patagònia. A més, tal com destaca Capellas, “en la massa social del club són nombrosos els socis procedents d’Europa que, entre els anys 1940 i 1950, van fixar la residència a Bariloche, entre els quals destaca el col·lectiu eslovè”. Va ser en aquest context que el jove sabadellenc s’hi va integrar de ple, va participar en moltes de les activitats que s’hi promovien i va aportar-hi coneixements, com ara en escalada artificial. En paral·lel, ràpidament va començar a exercir de guia oficial del Parc Nacional Nahuel Huapi, on se situa Bariloche.

Tan sols un any i escaig després de l’arribada en aquelles terres, Wenceslao Clerch va perdre la vida a la muntanya, un període de temps molt breu, però que va viure intensament, i que va deixar molta marca en els seus companys d’excursions i ascensions del Club Andino Bariloche. Només així es pot explicar que poc després de la seva mort, en una expedició en la qual havia de participar pel massís del Paine, els andinistes que hi anaven van estar d’acord de fer-li un homenatge pòstum: “A la carena oriental Balmaceda hi ha un pic sense nom de granit rosat. El vam anomenar Pico Clerch, en memòria de l’amic Wenceslao Clerch, un català que va morir al Tronador i que va ser l’organitzador de la nostra expedició just abans de morir”, va deixar escrit un dels participants, Ivan Arnsek.

No és l’única referència del sabadellenc per aquelles terres australs. Al vessant nord-est del Cerro Catedral, a mig camí entre l’estació d’esquí més important de l’Argentina i el refugi Emilio Frey, hi ha un paratge conegut com el “Descanso de Clerch”. I a l’anomenat Cementerio del Montañés, inaugurat el 1965 als peus de la paret nord del Cerro López, s’hi van traslladar les restes de Clerch provinents del cementiri local de San Carlos de Bariloche perquè reposessin eternament entre muntanyes. Cal dir que els dos primers andinistes enterrats en aquest indret tan especial, on cada 5 d’agost se celebra el Día del Montañés, foren Gregorio Ezquerra, el Negro, i Wenceslao Clerch, el Catalán.

I una mica més: Tres anys abans de la mort tràgica de Wenceslao Clerch als Andes, dos joves alpinistes de l’Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell, Joan Camp i Bosch i Antoni Estruch i Senserrich, van desaparèixer quan es disposaven a escalar el preciós Cerví, als Alps, per l’aresta nord-est. Malgrat els setanta anys passats, els seus cossos mai no han estat trobats. Tot i això, al cementiri d’alpinistes de Zermatt (Suïssa) hi ha un placa en memòria seva.

PS: El lector Lluís M. Bassas ens informa en un comentari que a Bariloche, dels anys 1990 i 2000, el santjustenc Pere Vilarasau Alsina hi va obrir un munt de vies d’escalada.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat