El català de Churchill

Air Transport Auxiliary Museum and Archive
18 Park Street, Maidenhead, Anglaterra
Mapa a Google

Al Regne Unit, la participació de les forces armades britàniques en la Segona Guerra Mundial ha estat àmpliament estudiada de tots els prismes imaginables. Per això va suscitar força interès el llibre que va publicar el setembre de 2024 l’escriptor Séan F Scullion al voltant d’una qüestió encara prou desconeguda: la incorporació de republicans que fugien de la repressió franquista a les files britàniques per lluitar contra el nazisme. A Churchill’s Spaniards, l’autor explica el periple de més d’un miler de republicans, molts dels quals catalans, que per múltiples vies es van poder incorporar a les forces armades de sa majestat. L’estudi de Scullion, de fet, s’inspira en títol i contingut en un llibre anterior de referència a casa nostra, Els catalans de Churchill, publicat pel periodista Daniel Arasa i Favà el 1989.

De tots els noms que apareixen als llibres d’Arasa i de Scullion vinculats al servei del primer ministre britànic els anys de la gran conflagració mundial, n’hi va haver un que va planar per damunt dels altres: el del barceloní Josep Maria Carreras i Dexeus (1906-1982). Pioner de l’aviació catalana a la dècada de 1920, arran de la victòria dels rebels a la guerra del 1936-1939 es va haver d’exiliar amb la seva dona, la també aviadora Mari Pepa Colomer, a Anglaterra, on es va convertir, entre moltes més coses, en un dels pilots de capçalera d’alguns dels vols clau de Winston Churchill durant el període bèl·lic.

Fill de Rosa Dexeus Font (germana del metge Santiago Dexeus) i de l’advocat i historiador Ricard Carreras Valls (d’ascendència reusenca), de jove va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona, on va aprendre l’alemany, el francès i l’anglès i va començar a mostrar interès per una disciplina que, justament, s’havia obert camí poc abans del seu naixement, l’aviació. A setze anys ja era soci de la Penya de l’Aire, fundada el 1923 pel pioner de l’aeronàutica catalana, Josep Canudas i Busquets (1894-1975); l’estiu del 1927 ja tenia el títol de pilot d’aviació civil a la butxaca; i el febrer del 1933 ja va obtenir la llicència de pilot comercial. Amb la República, la trajectòria de Carreras fou encara més meteòrica: a banda traslladar puntualment el president Francesc Macià, el 1935 fou nomenat director de la Cooperativa de Treball Aeri i va completar la primera volta aèria a la península ibèrica en 15 hores i 19 minuts, tal com titulava La Vanguardia a la portada del 18 de juny d’aquell any.

Andreu Pujol del Pozo, en un article extens sobre la relació de Carreras amb Reus publicat a la revista Lo Nunci el 2013, també subratllava molt el vol que va protagonitzar el gener del 1936 fins a Guinea Equatorial. En el “gran vol de l’aviació catalana”, com el va qualificar Josep Canudas, fou acompanyat pel mecànic Llorenç Fornés i la parella formada per Joan Jové i Teresa Ràfols, que s’havia casat a Barcelona i tornava a les seves possessions guineanes. “Van fer escales tècniques a Alacant i a Orà, Béchar, Reggane i al mig del desert del Sàhara, com Saint-Exupéry –detallava Pujol a l’article–. A Bata, l’aterratge va ser un gran esdeveniment, després de 5.800 quilòmetres de vol sense incidències.”

Mig any després, amb el cop d’estat del general Franco, fou mobilitzat com la resta de pilots civils per reforçar l’esquadra aèria de l’exèrcit republicà. A més d’instructor de l’Escola de Pilots Militars de la Generalitat, va participar en bombardaments amb sistemes rudimentaris i en nombrosos vols secrets per la península i Europa –la majoria, de nit– transportant la cúpula militar i política espanyola. De fet, fou el pilot elegit per traslladar la delegació republicana que va assistir als funerals del cap de govern de Turquia, Kemal Atatürk, a Ànkara el novembre del 1938, malgrat el perill evident que representava l’aviació militar de Mussolini. Algunes fonts inclouen en el seu historial vols fora del radar per a enviar or a França i, ja cap al final de la guerra, per a transportar per aire nombrosos republicans cap a Tolosa de Llenguadoc.

A la ciutat occitana, de fet, van aterrar Carreras i Colomer a la primeria del mes de febrer de 1939 i es van casar davant un vell amic, Josep Canudas. A l’exili, la jove parella d’aviadors, en compte de mirar de volar cap a Amèrica, va preferir de provar sort a Anglaterra, on Carreras va jugar una carta amagada: el 1935, en una escala a Madrid, havia ajudat a resoldre l’avaria d’un avió que transportava una comissió del govern britànic, amb Lord Forbes i Lord Beaverbook a bord. La jugada li va sortir bé, atès que va passar a treballar de pilot personal de l’empresari i editor canadenc William Maxwell Aitken (1879-1964), lord Beaverbrook, nomenat poc després per Churchill ministre d’Aviació i Producció Aeronàutica britànic.

Sota els seus auspicis, arran de la declaració de guerra a Alemanya Carreras va entrar ràpidament a formar part del gros de pilots de la RAF, dins la branca de l’Air Transport Auxiliary (ATA), amb l’encàrrec de transportar centenars de caces (Spitfire, Hurricane, Corsair, Mustang…) i tota mena de bimotors de bombardament i quadrimotors a la rereguarda, a més d’instruir  centenars de pilots anglesos com els que van participar, per exemple, en els bombardaments de càstig a Alemanya o bé en la invasió d’Europa a partir del 1944. En aquesta activitat aèria frenètica, es va destacar sobretot portant hidroavions en el pont aeri entre els EUA i Anglaterra en plena guerra: segons el llibre José María Carreras Dexeus. Un aviador catalán excepcional (2015), dels 406 aparells Catalina i els 560 Sunderland, en va pilotar personalment 82 i 97, respectivament, el 20% del total.

La gran experiència de vol i l’habilitat demostrada van convertir el jove aviador barceloní en un dels pilots habituals del primer ministre del país. Malgrat que per raons de secretisme majoritàriament no consten en els seus llibres de vol, es dóna per fet que va portar Winston Churchill en conferències importants dels aliats durant la guerra, com ara a la del Caire (novembre de 1943), amb la presència del president nord-americà, Franklin Roosevelt, i el xinès, Chiang Kai-shek, i a la de Teheran (a la darreria de 1943), on les potències aliades van pactar el desembarcament de Normandia per a l’any següent. També se sol relacionar el seu nom amb el vol que va portar el primer ministre britànic a la conferència de Ialta (Crimea) el febrer del 1945, per a analitzar amb Roosevelt i Stalin el futur d’Alemanya i el Japó. I el 6 d’agost de 1945, amb la guerra al Pacífic a les acaballes, va portar de Potsdam a Anglaterra la delegació britànica.

La clausura de l’ATA, el mateix any 1945, el va empènyer a treballar de pilot comercial a l’Argentina i l’Uruguai fins el 1948, quan l’aviació britànica el va tornar a contractar per cobrir el pont aeri de Berlín i posteriorment, ja integrat als RAF Auxiliary Services, va rebre missions a Aden, Alemanya, França i Singapur. D’ençà del 1955, ja desvinculat del terreny militar, va exercir de pilot en unes quantes companyies de transport de passatgers britàniques, que no van dubtar a homenatjar-lo com es mereixia quan es va jubilar, el 1975. A més de l’homenatge dels companys, Carreras també va rebre el 1953 la condecoració més alta a què podien aspirar els pilots de l’ATA, la de Membre de l’Orde de l’Imperi Britànic (MBE).

I una mica més: Malgrat que va viure molts anys a Anglaterra, Jep Carreras es va morir d’un atac de cor el 20 d’agost de 1982 a Salou, a l’apartament que tenia de feia anys amb Mari Pepa Colomer, i fou enterrat a Reus per la vinculació familiar que hi mantenia. Per això el Centre d’Amics de Reus, a través de la revista Lo Nunci el 2013, llançava una petició: “Josep Maria Carreras i Dexeus no es mereix ser oblidat. Va ser i actuar com un autèntic reusenc i no ho era, i va ser enterrat a casa nostra i, per si no n’hi havia prou, la seva esposa, aviadora com ell, morta a Anglaterra bastants anys després, va voler reposar amb ell a la nostra ciutat. Demanem als qui ara van al davant que considerin el nostre prec i enriqueixin amb el seu nom l’índex de carrers ciutadans. Ell va ajudar i col·laborar moltíssim que el Camp d’Aviació de Reus sigui encara més conegut a moltes parts del món. Forma part de la memòria històrica de Reus.” El prec fou escoltat i d’ençà de 2014 una plaça del Mas Carpa li ret homenatge. De fet, sembla que és l’únic pilot de l’ATA que té un espai públic dedicat al món.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat