El Abra, la masia gironina al sud de l’Havana on va revifar l’Apòstol de Cuba

Museu Finca El Abra
Nueva Gerona, Isla de la Juventud, Cuba
Mapa a Google

En la biografia del poeta, periodista i llibertador cubà amb arrels valencianes José Martí Pérez (1853-1895) hi ha un episodi de la joventut que sol ser eclipsat per la intensa trajectòria política i militar que va protagonitzar al capdavant del Partit Revolucionari Cubà contra l’ocupant colonial. És la deportació a l’illa de Pinos (actualment de la Juventud) a tan sols disset anys. Malgrat que només va ser-hi amb prou feines dos mesos, l’estada va representar la seva recuperació física i mental després de les penúries sofertes a les extenuants pedreres de San Lázaro, a l’Havana, on havia estat enviat per les autoritats espanyoles per les seves idees independentistes.

El facilitador d’aquesta etapa breu en la vida de Martí, però realment transcendental, fou un ciutadà tarragoní, Josep Maria Sardà i Gironella (1824-1889), arribat a l’illa caribenca el 1841, integrat al cos d’enginyers de l’administració colonial. A Cuba va acumular una destacada carrera com a contractista governamental i també com a arrendatari d’unes quantes pedreres, entre les quals hi havia la del presidi havà on purgaven penes –en condicions extremes– molts presoners per delictes polítics. El pare de Martí, el valencià Marià Martí, havia conegut per motius professionals Sardà i per això, la tardor del 1870, va demanar-li si podia intercedir en favor del seu fill, fatigat i malalt, davant el capità general Antonio Fernández y Caballero de Rodas.

La gestió es va resoldre favorablement amb la concessió d’un indult de la pena de sis anys de presó en canvi del desterrament del noi cap a la metròpoli. Mentre no es resolien els tràmits administratius per al canvi de règim penitenciari, Martí fou enviat a l’illa de Pinos, una destinació habitual de deportats interns situada just al sud de l’Havana. Però, en compte de residir a la colònia penal, fou acollit a la finca que, d’ençà del 1868, Sardà havia adquirit a un parell de quilòmetres als afores de la capital insular, Nueva Gerona. El Abra, l’única construcció que seguia el patró de les masies catalanes a Cuba, va acollir del 13 d’octubre al 12 de desembre de 1870 el jove revolucionari. Només d’arribar-hi, de fet, li fou retirat el grilló que arrossegava al peu i, durant els dos mesos d’estada a les estances de la finca, va rebre totes les atencions tant del propietari com de la seva muller, Trinidad Valdés Amador, que li va guarir les nafres del cos.

Sota l’ombra reconfortant del gran arbre aixecat per Sardà i Valdés a l’illa de Pinos, Martí “no sols va guanyar la cursa contra una mort segura a les pedreres, sinó que alhora va poder guarir les ferides físiques del presidi mentre alimentava i enriquia les idees que més tard el van convertir en l’Apòstol de Cuba”, destacava amb to poètic el periodista Roberto Díaz Martorell. Dos mesos després, Caballero de Rodas va ordenar la tornada del noi a l’Havana per a enviar-lo –ara sí, desterrat– cap a la península ibèrica. El 15 de gener de 1871 s’embarcava rumb a Cadis, on va arribar el primer de febrer, i poc després es va establir a Madrid i hi va publicar la seva primera obra en prosa, El presidio político en Cuba, fruit segurament de les reflexions reposades que va poder fer, en plena recuperació al mas El Abra, entorn de les atrocitats viscudes sota el règim carcerari espanyol.

La finca, museïtzada per iniciativa de l’historiador Emilio Roig d’ençà del 28 de gener de 1944 i amb espais (com la cuina) i detalls (com l’enrajolat de terra o les teules de la coberta) que ens transporten directament a les masies catalanes, conserva la rèplica del grilló amb què va arribar Martí de les pedreres de San Lázaro, a més de documents i objectes relacionats amb la seva vida i obra i una carta d’agraïment profund que va enviar, d’Espanya estant, a la dona de Sardà, juntament amb un crucifix i una fotografia: “Trina, només sento haver-la coneguda per la tristesa d’haver-me’n hagut de separar tan aviat.”

I una mica més: L’actual illa de la Juventud, on hi ha la finca El Abra, ha rebut moltes denominacions en el curs de la història. El 1830, quan era coneguda amb el nom d’illa de Pinos (i més popularment com l’illa dels deportats), la metròpoli espanyola va decidir de colonitzar-la i va fundar-ne la capital, Nueva Gerona. El nom feia referència a un fet concret de la trajectòria del capità general de Cuba de l’època, Francesc Dionís Vives i Planes (Orà, 1755 – Madrid, 1840), encarregat de repoblar precisament l’illa: durant la guerra del Francès, va comandar la resistència de la ciutat de Girona a les forces invasores. També cal esmentar que, el 1953, uns quants guerrillers que acabaven de participar en l’assalt fallit a la caserna de Moncada de Santiago, entre els quals hi havia els germans Fidel i Raúl Castro, foren engarjolats a la famosa presó Modelo de Nueva Gerona durant un parell d’anys, fins que van recuperar la llibertat gràcies a una amnistia general.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat