Dreifaltigkeitsberg
78549 Spaichingen, Alemanya
Mapa a Google

Seminari de Vic, 16 de juliol de 1849. En una habitació d’aquest edifici immens no gaire lluny del centre, sis sacerdots s’afanyen a constituir una nova congregació missionera, els Fills de l’Immaculat Cor de Maria, per combatre a la seva manera l’ambient anticlerical imperant a la península ibèrica durant la primera meitat del segle XIX. Ben aviat, aquella llavor plantada a la capital d’Osona seria coneguda amb el nom de claretians, en honor de l’impulsor principal, Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, 1807 – Abadia de Fontfreda, 1870), que un any després fou enviat a Cuba com a flamant nou arquebisbe de l’illa caribenca. La seva marxa inesperada dificulta l’arrencada de la congregació i és, de fet, la primera gran prova de foc que han de superar els seus cinc companys de seminari: Josep Xifré, Esteve Sala, Domènec Fàbregas, Jaume Clotet i Manuel Vilaró.

Cent setanta-cinc anys després de la fundació, les missions claretianes són presents actualment –amb desenes de centres i escoles– en força racons d’una seixantena de països de l’Àfrica, Amèrica, l’Àsia i Europa. En aquest últim continent, precisament, un lector habitual de la secció, Enric Fornàs, va topar fa alguns anys amb un santuari gestionat per la congregació mentre voltava per Alemanya. A la petita ciutat de Spaichingen (Baden-Württemberg), explica, va visitar la Dreifaltigkeitsberg, la muntanya de la Trinitat, “un lloc amè amb un panorama magnífic” i principal centre espiritual de la regió. I es va sorprendre, afegeix, de trobar-hi una escultura del fundador dels Fills de l’Immaculat Cor de Maria i de les Religioses de Maria Immaculada: Antoni Maria Claret i Clarà.

Aquest indret situat a gairebé mil metres d’altitud i amb Spaichingen als peus es va convertir fa un miler d’anys en un lloc de pelegrinatge, sobretot a partir de l’obertura d’una primera capella de fusta al segle XIII. L’any 1666 el constructor tirolès Christian Bader hi va aixecar una església barroca, ampliada i redissenyada a la dècada del 1760. En aquella època sembla que també es va plantejar la idea d’establir-hi un monestir, una possibilitat que no es va materialitzar fins fa just un segle. En efecte, el 12 de desembre de 1923 el patronat de l’església de Spaichingen va cedir el terreny i l’edifici als claretians amb l’encàrrec principal que protegissin i administressin l’indret. El 1924, doncs, una comunitat de la congregació d’origen vigatà va fixar-hi la residència i d’aleshores ençà és l’encarregada de la supervisió del pelegrinatge, de la pastoral a la muntanya i d’oferir alguns serveis religiosos per a les comunitats veïnes, com l’hospital i la residència de gent gran de Spaichingen.

A banda l’estàtua d’Antoni Maria Claret a l’exterior, el recinte inclou atraccions com ara un antic forn de pa que encara es fa servir de tant en tant, residències per a retirs espirituals i una important col·lecció de més de mig centenar de pessebres de factures diverses i procedències de tot el món, alguns dels quals fabricats fa tres segles.

I una mica més: Del 7 al 16 de juliol, una vuitantena de missioners claretians de tot el món s’apleguen a Vic en un congrés d’espiritualitat per a commemorar els 175 anys de la fundació de la congregació.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat