Un homenatge al romànic català des del cor de Castella

El 30 de novembre de 2000, la UNESCO va declarar patrimoni de la humanitat el conjunt romànic de la Vall de Boí, format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Coll, a més de l’ermita de Sant Quirc de Durro. Aquestes esglésies i ermites, expressió màxima del romànic català, són actualment un dels trets definidors del nostre país, però fa un segle ben bé podrien haver desaparegut del mapa si no hagués estat per l’acció decidida d’alguns prohoms i promotors de la cultura i l’art de casa nostra, emparats per l’Institut d’Estudis Catalans i la Junta de Museus de Catalunya, que van saber veure el valor que atresorava el romànic i la necessitat de salvaguardar-lo amb iniciatives de gran envergadura, com ara la secció específica del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

A banda el perill de l’oblit i l’abandonament, el patrimoni romànic del Pirineu català va patir de valent al primer terç del segle XX per un fenomen sobrevingut: la venda i l’espoliació de pedres antigues i peces artístiques. El fenomen va arribar a tal magnitud, que ara mateix és ben possible de seguir una veritable ruta del romànic català recorrent bona part de la costa est dels EUA, de Nova York a Boston, passant per Filadèlfia i Baltimore, on es conserven des de fragments importants de claustres fins a pintures murals de valor incalculable.

Per sort, una ruta semblant, però ben diferent en fons i forma, es pot recórrer al cor de Castella gràcies a una iniciativa molt més pròxima als nostres dies i del tot oposada a les pràctiques que van dur molts tresors del Pirineu a l’Amèrica del Nord. Parlem de l’església de Nostra Senyora del Roser de San Cristóbal, a la rodalia de Segòvia, un temple de factura moderna que va substituir els anys 1960 una antiga església romànica enderrocada a causa del deteriorament. La nova construcció, sense interès artístic ni arquitectònic exterior, sí que és destacable per alguns detalls gens negligibles que es guarden a l’interior, com ara el magnífic retaule renaixentista de sant Roc, procedent de l’antiga església, i el conjunt d’escultures dels segles XVI a XVIII que adornen alguns racons.

Però el renom que s’ha guanyat l’església de San Cristóbal a la zona es deu, sobretot, a les pintures que cobreixen alguns panys de paret, obra de la historiadora, restauradora i pintora Elena Yanútolo. En un veritable homenatge al romànic català, l’artista va esmerçar quasi un any sencer a reproduir-hi amb la màxima fidelitat possible tot de murals conservats actualment a les sales del MNAC de Barcelona. A l’absis, per exemple, hi trobem detalls de les pintures de Santa Maria de Taüll; al primer arc triomfal, hi ha fragments dels murals de Santa Maria d’Avià (Berguedà) i de Sant Pere de Sorpe (Pallars Jussà); a l’intradós, hi va pintar reproduccions inspirades en la creu de fusta de Sant Feliu de Bagergue (Vall d’Aran) i en el frontal de la Seu d’Urgell; a l’extradós, Yanútolo hi va copiar, entre més coses, detalls de l’església de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça), i al tríptic d’altar encara descobrim la Santa Cena copiada del frontal d’altar de Soriguerola (Cerdanya) i detalls del frontal de Sant Cristòfol de Toses (Ripollès).

La ruta castellana pel romànic català no s’acaba aquí, perquè a ben pocs quilòmetres de San Cristóbal, una mica més al nord de Segòvia, trobem l’ermita de la Virgen del Pinar de Cantalejo, on l’any 2014 el pintor Eduardo Zamarro va plasmar-hi, amb un equip d’ajudants, una versió de l’absis de Sant Climent de Taüll seguint els passos de la iniciativa de Yanútolo.

I una mica més: Sobre totes aquestes històries, i moltes més, relacionades amb el romànic català, no podem deixar de recomanar-vos l’imprescindible compte de X Romànic Català.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat