El defensor de l’últim bastió austriacista del país, homenatjat a Anvers

Het Steen
Steenplein 1, Anvers, Flandes
Mapa a Google

L’11 de setembre es commemora la caiguda de Barcelona el 1714 en mans de les tropes de Felip de Borbó, després de més d’un any de setge. La resistència heroica dels partidaris de Carles d’Àustria a la ciutat va convertir la data en la diada nacional de Catalunya, tot i que no va ser l’últim bastió austriacista a caure durant la guerra de Successió. Al centre de Catalunya, el castell de Cardona va resistir l’embat borbònic fins el 18 de setembre de 1714, quan va haver de capitular sense ser expugnat com a condició imposada a la rendició de Barcelona i per a salvaguardar la vida dels ciutadans del cap i casal.

Les caigudes de Barcelona i de Cardona tampoc no van representar la fi de la resistència al nostre país, atès que l’illa de Mallorca es va mantenir fidel a Carles d’Àustria fins l’11 de juliol de 1715, gràcies sobretot a l’empenta del barceloní Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (1669-1740), virrei de Mallorca d’aleshores. Fill del noble i militar Pere de Rubí i de Sabater, que va rebre el títol pòstum de primer marquès de Rubí de mans de Carles II, en Josep Antoni no sols va heretar del pare el marquesat, sinó també una trajectòria professional lligada a càrrecs destacats a l’administració i a l’exèrcit del Principat, a més de ser un dels fundadors l’any 1700 de l’Acadèmia dels Desconfiats, el nucli austriacista principal del país quan va esclatar la pugna pel tron hispànic entre Felip d’Anjou i l’arxiduc Carles d’Àustria.

En el conflicte bèl·lic entre borbons i austriacistes, la carrera militar de Rubí va ser ascendent: primer va fer de capità de la Coronela de Barcelona; durant el setge borbònic de la ciutat del 1706, va ser ajudant general de Carles III; un any després, va ascendir a coronel, encarregat de comandar el regiment de districte de Lleida i d’Urgell; el 1708 fou nomenat coronel governador del regiment d’infanteria de la reina, i poc després ja era comandant general d’artilleria. Com a general de batalla, va participar en l’assalt de Tortosa i en els combats de Saragossa, i el 25 de febrer de 1713 fou nomenat virrei de Mallorca, on a més d’aixecar nous regiments de l’exèrcit regular, va aconseguir de fer arribar per mar combois de provisions i pertrets als assetjats de Barcelona. El 1715, amb la caiguda del Principat ja consumada i una invasió borbònica imminent de l’illa, va aixecar també les milícies del Regne de Mallorca i de la Coronela de Palma, que no van poder impedir l’ocupació de l’últim bastió austriacista l’estiu del mateix any, a causa de la superioritat aclaparadora de les forces borbòniques.

L’11 de juliol de 1715, doncs, signava la capitulació honrosa de Mallorca i d’Eivissa i Rubí va poder sortir de l’illa amb la resta d’oficials i soldats austriacistes que van voler. Ja a l’exili, es va tornar a posar a les ordres de l’emperador Carles, que el va nomenar virrei de Sardenya l’abril del 1717. Però l’encàrrec va ser breu: abans d’arribar-hi, els borbònics ja havien envaït l’illa. I el 1734 fou nomenat virrei de Sicília, però les forces borbòniques li van tornar a fer la guitza i amb una invasió ràpida també li van impedir de desembarcar-hi i d’exercir la tasca encomanada. Deu anys abans, val a dir, havia estat nomenat per Carles VI mateix governador de la ciutat d’Anvers, a Flandes, un càrrec que en aquest cas sí que va poder desenvolupar fins a la mort, el 31 de desembre de 1740.

El marquès de Rubí, que a l’exili va ampliar honors i càrrecs amb el grau de mariscal de l’exèrcit imperial austríac (1723) i conseller d’estat de l’emperador Carles (1731), fou enterrat a la centenària fortalesa de Het Steen. Per això el Casal Català de Brussel·les, d’ençà de fa alguns anys, commemora la diada de l’Onze de Setembre en aquesta veritable porta d’entrada a la capital mundial dels diamants.

I una mica més: Un segle abans de Josep Antoni de Rubí, un altre militar del país havia fet de governador d’Anvers. En un context molt diferent, el de la guerra d’independència dels Països Baixos respecte de la corona hispànica, el noble Ènyec de Borja i Velasco (1575-1622), fill del sisè duc de Gandia, va ocupar el càrrec del 1606 fins a la seva mort, el 31 d’octubre de 1622.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat